El sistema actual de consum és inviable a llarg termini: "la producció local serà clau"

L'Estratègia Nacional d'Alimentació, ben plantejada, "ajudarà a enfortir el sistema productiu de l'horta valenciana"

Guardar

L'horta de València
L'horta de València

El Govern d'Espanya ha presentat, este mes de gener, en Consell de Ministres, l'Estratègia Nacional d'Alimentació, el document de referència per als pròxims anys en matèria d'alimentació del país que, com s'apuntava des del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, s'anava a elaborar seguint un procés participatiu juntament amb les organitzacions que treballen per a canviar el model actual de consum apostant per un més sostenible i saludable.

No obstant això, des de CERAI (Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional) s'han sumat a les queixes d'organitzacions com Greenpeace España, WWF o CECU (Federació de Consumidors i Usuaris), entre altres, davant la impossibilitat de participar en l'elaboració d'esta estratègia que assenta les bases del present i futur alimentari del país. "El ministre Planas ha prioritzat un procés tancat i ràpid, amb l'únic objectiu d'avançar-se a les propostes polítiques d'Europa en comptes d'un procés constructiu i realment participatiu", denuncien.

Però, quina importància té l'Estratègia Nacional d'Alimentació i de quina manera afectarà l'horta valenciana? De tot això parlem, hui, amb Jorge Cavero, director de CERAI.

"Bàsicament, l'Estratègia Nacional d'Alimentació té com a objectiu garantir un subministrament constant i segur dels aliments a la població espanyola. També alineant-la que hi haja un sistema de producció que siga sostenible ambientalment, socialment, viable econòmicament, que siga rendible i també que siga accessible per al conjunt de la població; i que vaja acompanyada a reforçar les comunitats rurals i fomentar hàbits d'alimentació saludable. És una estratègia que, des de la perspectiva de la sostenibilitat de les zones rurals, de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, és clau perquè intenta proposar polítiques que articulen el model d'alimentació amb els models de producció i, per tant, la territorialització i l'arrelament en els territoris rurals. És una estratègia, diguem, multiimpacte".

Quins aspectes ha d'incloure esta estratègia que considereu fonamentals?

Nosaltres preparàrem una sèrie de propostes, entre elles, relacionades amb el concepte de seguretat alimentària lligada al que reconeix la FAO, és a dir, que totes les persones, en tot moment, han de tindre accés físic i econòmic a aliment segur i nutritiu per a satisfer les seues necessitats i preferències alimentàries; però també que es fomenten models que asseguren la territorialització dels aliments, la sostenibilitat i la viabilitat econòmica, perquè sabem que cada vegada serà més difícil la importació d'aliments per la crisi del combustible. Per tant, apostem per un model en el qual la producció cada vegada siga més local amb dietes sostenibles i sanes que, en el nostre cas, amb la dieta mediterrània en un element clau.

I en este punt, la compra pública, que està en mans de tots els organismes polítics, ha de regir-se per una sèrie de criteris, com el suport dels productes locals, que no sols contribuirà a la revitalització de l'economia local, sinó també a reduir l'impacte ambiental.

Llavors, tenint en compte l'horta valenciana, esta estratègia, ben plantejada, podria suposar un impuls per a l'agricultura?

Sí, clar. En la Comunitat Valenciana, tenim el privilegi de tindre diversitat a nivell de producció d'hortalisses, però també de carn de xicoteta dimensió i de pesca. La idea és fomentar-ho perquè s'alinee el que produïm amb el que consumim, allunyant-nos de models d'alimentació d'un consum més proteic, més carnis, és a dir, d'un model importat i, com ja està passant, de models de consum tropicalitzats. Llavors, sí, són mesures que d'alguna manera van orientades a enfortir el nostre sistema productiu local i el nostre territori.

Perquè el que és clar és que el sistema actual de consum no es podrà mantindre a llarg termini...

Exacte. No podem dir que el sistema no funciona perquè alimenta, però hem d'adonar-nos que té importants efectes col·laterals. Per exemple, la petjada d'importació està entorn de 10 milions d'hectàrees a Espanya i 10 milions d'hectàrees en altres països, que significa que són territoris que estan destinats a alimentar-nos a nosaltres, no a alimentar a eixos països, però també que darrere d'ells hi ha processos de desforestació i de migració de persones, perquè són models de producció intensius, amb poca mà d'obra.

Estem contínuament parlant de la situació de les zones rurals en el territori espanyol, en el territori valencià, però quan es fan estes polítiques hi ha eines per a afavorir una revitalització i una recuperació, ja que estem parlant de creació d'ocupació, estem parlant de reducció de dependència de combustibles, que serà un element clau a futur... En definitiva, parlem d'alternatives que són aplicables i d'impacte directe en les nostres economies locals.

Les 10 claus del futur de l'alimentació segons experts

I en esta línia, l'última edició de l'informe Fooduristic'25, realitzat per KM ZERO Food Innovation Hub amb el suport de València Innovation Capital, resumix en deu punts les claus del futur de l'alimentació proposant mesures concretes per a transformar la cadena de valor. Estos són:

  1. Aliments per a tots en un món sense fam: la fragilitat de les cadenes de subministrament ha quedat exposada per factors com el canvi climàtic o els conflictes geopolítics. S'han de solucionar disfuncions com que es malgasten el 30 % dels aliments produïts.
  2. Regenerar el sòl per a garantir una millor alimentació: l'agricultura regenerativa tindrà un paper crucial per a restaurar els sòls i assegurar tant les fonts d'aliments com la biodiversitat. Un terç dels sòls utilitzats per a l'agricultura estan degradats i cada any es perden 5,2 milions d'hectàrees de cultiu.
  3. L'aigua és l'or del segle XXI: la gestió hídrica eficient en l'agricultura serà essencial per a mitigar la crisi climàtica i garantir la seguretat alimentària. L'agricultura consumix el 70 % de l'aigua dolça global amb eficiències de reg de tot just el 40-50 %.
  4. Estandarditzar criteris per a una descarbonització eficient: el sistema alimentari genera el 35 % de les emissions globals, però també és una poderosa palanca de canvi cap a la sostenibilitat global. Serà essencial estandarditzar el mesurament de la petjada de carboni derivada de la producció alimentària per a aspirar a transformar amb èxit la totalitat del sistema.
  5. El menjar allargarà la vida i millorarà el benestar: la malnutrició i la sobrealimentació són cares oposades d'un mateix problema: una dieta deficient. Les conseqüències de les dietes no saludables en el món ja tenen un cost de 76.000 milions de dòlars anuals en assistència sociosanitària
  6. Transformar el desaprofitament en oportunitat: el desaprofitament alimentari és una paradoxa: mentre 900 milions de persones passen fam, 1.000 milions de racions de menjar diàries són malgastades, produint entre el 8 % i el 10 % de les emissions globals.
  7. Revelar el cost real dels aliments: incloure els costos ambientals i socials en el preu dels aliments serà fonamental per a fomentar decisions més conscients entre els consumidors.
  8. Entorns que afavorisquen millors decisions de consum: es necessitaran polítiques i entorns urbans que facen més accessibles i atractives les bones eleccions alimentàries, evitant els "deserts alimentaris" o àrees on l'accés a aliments frescos i nutritius és limitat.
  9. Educació alimentària com a catalitzadora del canvi: l'educació alimentària serà clau per a transformar hàbits de consum i millorar la salut. Es calcula que els xiquets que reben educació alimentària a l'escola tenen un 30 % menys de probabilitat de desenvolupar obesitat.
  10. Dirigir capital cap a solucions d'impacte: la inversió en startups i innovacions que prioritzen la sostenibilitat i l'impacte positiu marcarà el sistema alimentari.
Destacats