Hui dimarts 29 d'abril es complixen sis mesos des que una DANA va deixar una petjada devastadora en la Comunitat Valenciana i la zona zero continua lluitant per recuperar el seu pols econòmic i social. Cámara València ha elaborat un informe de recuperació econòmica, que revela una realitat desigual i complexa: si bé s'han fet passos cap a la normalitat, la recuperació avança a diferents velocitats segons el sector i el territori.
Indústria: dificultats en els principals pols econòmics
Un dels sectors més colpejats ha sigut l'industrial, a causa de l'alta densitat d'empreses manufactureres en els municipis afectats. L'informe assenyala que la recuperació industrial és heterogènia: mentre algunes zones han aconseguit nivells de producció similars als d'abans del desastre, unes altres encara breguen amb instal·lacions inutilitzades i maquinària pendent de substitució.
Els polígons industrials d'Albal, Alfafar, Algeme
En canvi, polígons clau com Riba-roja, Chiva, Cheste, Quart de Poblet i Catarroja mostren una recuperació sòlida, evidenciada en nivells de consum energètic similars als d'un any abans, un dels indicadors més fiables del retorn a l'activitat industrial.
Un aspecte destacat en l'informe és la resiliència de l'ocupació. Malgrat les pèrdues materials, moltes empreses van optar per mantindre les seues plantilles, secundant-se en l'activació primerenca d'ERTES per força major. Esta decisió estratègica va evitar un col·lapse en el mercat laboral i va permetre preservar la renda de centenars de treballadors.
A nivell local, les dades d'afiliació a la Seguretat Social confirmen aquesta disparitat. Municipis amb fort pes industrial com Riba-roja de Túria, Quart de Poblet o Catarroja han registrat importants augments d'ocupació, mentre que localitats més xicotetes com Albal (-2,8%), Alfafar (-1,3%), Massanassa (-2%) i Sedaví (-24%) han vist minvat el seu teixit laboral industrial, la qual cosa podria tindre implicacions a llarg termini si no s'apliquen polítiques específiques de suport.
Comercie detallista i serveis: el cor econòmic que encara no batega al 100%
La recuperació del comerç minorista i els serveis locals avança amb més dificultats. Segons les dades recollides en l'informe, el 30% dels locals comercials que estaven oberts abans de la DANA continuen tancats sis mesos després. Encara que els primers mesos després de la catàstrofe es van caracteritzar per una ràpida reobertura de negocis, el ritme ha disminuït notablement des de febrer.
Les dades de CaixaBank Research, basats en l'activitat dels TPV, revelen que la despesa amb targetes en la zona zero continua sent un 10% inferior al del mateix període de l'any anterior. Això reflectix una menor activitat comercial, tant per part dels negocis com del consum ciutadà.
L'informe de l'Oficina PATECO del Consejo de Cámaras aporta més detalls: el 27% dels negocis a peu de carrer encara estan tancats, i un 7,5% estan en obres. Només el 65,5% ha aconseguit reprendre l'activitat. Els comerços més afectats són els de xicoteta grandària, especialment aquells gestionats per autònoms, que enfronten serioses dificultats per a cobrir les despeses de reparació, reposició d'inventaris i reactivació de les seues operacions.
Per sectors, el comerç minorista continua sent el més castigat, amb prop del 40% de locals encara inactius. Li seguix l'hostaleria i l'oci, on un de cada tres establiments roman tancat, i les activitats de primera necessitat, com a perruqueries, clíniques, centres educatius i xicotets serveis sanitaris, amb un preocupant 22% sense activitat.
Turisme: a l'espera de la reactivació
En l'àmbit turístic, la DANA va provocar una aturada significativa, especialment en els municipis de l'interior, on el turisme representa una font clau d'ingressos. Hui dia, encara que s'ha recuperat una part de l'activitat, l'informe assenyala que moltes rutes turístiques continuen tancades i que encara existixen entorns naturals danyats que no han sigut rehabilitats.
La falta d'accessibilitat, la pèrdua d'infraestructura turística i l'impacte sobre el paisatge natural estan dificultant la volta del turisme Les administracions locals treballen en plans de recuperació, però es necessiten inversions addicionals per a restaurar camins, senyalització i espais recreatius que van ser arrasats per l'aigua.
Educació i joventut: el desafiament invisible
Més enllà de l'economia, l'informe i les ONG implicades en la recuperació alerten sobre el greu impacte de la DANA en el sistema educatiu. Segons dades d'Ayuda en Acción i Save the Children, uns 40.000 xiquets i adolescents van veure interrompuda la seua escolarització després del desastre. Hui dia, molts continuen en barracons o en centres provisionals, amb classes a mig gas i sense els recursos suficients.
L'organització Ayuda en Acción està treballant en projectes de continuïtat educativa i de suport socioemocional, dirigits especialment a l'alumnat en situació vulnerable. L'objectiu és evitar que les conseqüències del desastre deriven en un increment de l'abandó escolar, fenomen que sol aguditzar-se en contextos de crisi prolongada.
Save the Children, per part seua, recorda que més de 70.000 menors viuen en la zona zero, molts d'ells en habitatges insalubres o amuntegats. Esta situació no sols afecta al rendiment escolar, sinó també a la salut mental de la infància. Entre els símptomes detectats, destaquen la por a la pluja, ansietat, insomni, i fins i tot episodis depressius entre adolescents.
Davant esta situació, Save the Children ha posat en marxa set espais segurs per a la infància en els municipis més afectats, on els menors reben suport psicològic, social i educatiu, a més de participar en activitats creatives, esportives i recreatives en un entorn protegit.
L'informe també advertix sobre el greu dèficit d'habitatge digne en la zona zero. Més de 75.000 habitatges van resultar danyades, i moltes famílies encara viuen en condicions precàries. Estes condicions també repercutixen en la salut mental de la població. L'exposició prolongada a l'estrés, la inestabilitat residencial i la incertesa sobre el futur estan afectant especialment xiquets, xiquetes i adolescents. Per això, les ONG reclamen un reforç urgent dels serveis de salut mental infantojuvenil.
Conclusió: reconstruir més enllà del ciment
L'informe de Cámara Valencia deixa clar que, encara que s'han fet passos importants, la recuperació no pot donar-se per conclosa. La zona zero de la DANA continua necessitant recursos, coordinació i polítiques específiques per a evitar que els efectes de la catàstrofe es cronifiquen en forma de desigualtat, pobresa i abandó.
La reconstrucció no sols implica restaurar carrers, fàbriques o comerços. També requerix cuidar a les persones, protegir a la infància, i garantir una educació de qualitat. Només a