Moltes persones creuen que viure amb els seus pares suposa quedar-se automàticament fora de l'Ingrés Mínim Vital (IMV). No obstant això, la normativa de la Seguretat Social contempla situacions que una persona pot accedir a esta prestació encara que continue compartint domicili amb els seus progenitors.
Es tracta d'una possibilitat poc coneguda que pot beneficiar els qui, a pesar de residir en la vivenda familiar, no formen part de la unitat de convivència dels seus pares i complixen la resta de condicions exigides per a accedir a esta ajuda destinada a persones i llars en situació de vulnerabilitat econòmica.
Esta aclaració cobra especial importància perquè l'Ingrés Mínim Vital continua sent una de les principals prestacions per a garantir uns ingressos mínims. Segons les últimes estadístiques de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), centenars de milers de llars reben esta ajuda cada mes, encara que encara existix un important nombre de potencials beneficiaris que desconeixen que poden sol·licitar-la.
Viure amb els pares no significa formar part de la seua unitat de convivència
Un dels aspectes que més dubtes genera és la diferència entre compartir una vivenda i formar part de la mateixa unitat de convivència. Encara que ambdós conceptes solen confondre's, no sempre signifiquen el mateix a efectes de l'Ingrés Mínim Vital.
La Seguretat Social explica que una persona d'almenys 23 anys pot ser beneficiària individual de l'IMV encara que residisca en el mateix domicili que una altra unitat de convivència, sempre que no estiga integrada en ella. En altres paraules, compartir sostre amb els pares no suposa automàticament perdre el dret a sol·licitar la prestació.
Això sí, perquè esta situació siga reconeguda és necessari complir una sèrie de requisits específics. No basta únicament amb residir en la vivenda familiar, sinó que l'Administració ha de considerar que el sol·licitant constituïx una realitat independent des del punt de vista de la prestació.
A més, la normativa establix que estes persones no poden formar part d'un matrimoni ni d'una parella de fet, excepte en determinats supòsits excepcionals, com quan ja s'han iniciat els tràmits de separació o divorci.
Els requisits canvien segons l'edat del sol·licitant
L'edat és un dels factors que determina les condicions per a accedir a l'Ingrés Mínim Vital quan es viu amb els pares.
En el cas dels qui tenen entre 23 i 29 anys, la Seguretat Social exigix acreditar que han residit de forma independent durant, almenys, els dos anys anteriors a la sol·licitud. Eixa independència no sols fa referència al domicili, sinó també a l'activitat laboral.
Per a demostrar-ho, el sol·licitant ha d'haver tingut un domicili distint al dels seus progenitors, tutors o acollidors durant eixe període i haver romàs donat d'alta en la Seguretat Social durant, almenys, un any. Amb això es pretén acreditar que va existir una vida independent abans de tornar, si és el cas, al domicili familiar.
Existeixen algunes excepcions. Per exemple, este requisit pot no exigir-se a persones que hagen abandonat la seua vivenda habitual com a conseqüència d'una situació de violència de gènere o per haver iniciat un procés de separació o divorci.
Les condicions canvien per als qui tenen 30 anys o més. En estos casos, la normativa únicament exigix que el domicili haja sigut distint al dels progenitors durant l'any anterior a la sol·licitud, excepte situacions excepcionals com la defunció dels pares.
El límit d'ingressos és només un dels requisits per a accedir a l'IMV
Un altre dels aspectes que sol generar confusió és el relatiu als ingressos.A vegades s'interpreta que qualsevol persona que cobre menys d'una determinada quantitat té dret automàticament a l'Ingrés Mínim Vital, però la realitat és prou més complexa.
En el cas d'una persona que sol·licita la prestació de forma individual i que viu amb els seus pares sense formar part de la seua unitat de convivència, la Seguretat Social establix un límit d'ingressos que ha de respectar-se per a poder accedir a l'ajuda.
No obstant això, eixa xifra no és l'únic criteri que s'analitza. L'Administració també estudia el patrimoni del sol·licitant, la situació de vulnerabilitat econòmica, els actius de què disposa i altres circumstàncies personals que poden influir en la resolució de l'expedient.
Per este motiu, dos persones amb ingressos similars poden obtindre resultats distints en sol·licitar l'IMV si el seu patrimoni, composició familiar o situació econòmica presenten diferències rellevants.
La residència legal i la situació econòmica també són determinants
A més dels requisits relacionats amb la convivència i els ingressos, la Seguretat Social exigix acreditar una residència legal i efectiva a Espanya de forma continuada durant l'últim any, excepte determinades excepcions previstes per la normativa.
Entre estes excepcions es troben, per exemple, alguns menors incorporats recentment a la unitat de convivència, les víctimes de tràfic d'éssers humans, les persones afectades per explotació sexual o les dones víctimes de violència de gènere.
L'Administració també comprova que existisca una situació real de vulnerabilitat econòmica. Per a això analitza no sols els ingressos obtinguts, sinó també el patrimoni net del sol·licitant i altres béns que puguen influir en la seua capacitat econòmica.
Tota esta informació permet determinar si la persona complix l'objectiu per al qual va ser creada la prestació: garantir uns ingressos mínims a qui travessen una situació d'especial necessitat.
Què fer si creus que pots tindre dret a l'Ingrés Mínim Vital
Moltes persones descarten sol·licitar l'IMV perquè consideren que viure amb els seus pares les exclou automàticament de l'ajuda. No obstant això, la pròpia normativa contempla supòsits en els quals eixa circumstància no impedix accedir a la prestació.
Abans de presentar una sol·licitud convé revisar acuradament tots els requisits exigits per la Seguretat Social, especialment els relacionats amb l'edat, la residència, la independència prèvia i la situació econòmica. Un únic incompliment pot motivar la denegació de l'expedient.
També resulta recomanable preparar amb antelació la documentació que permeta acreditar la residència, la situació laboral i les circumstàncies personals que puguen ser rellevants durant la tramitació.
En definitiva, compartir domicili amb els pares no suposa, per si sol, perdre el dret a l'Ingrés Mínim Vital. La clau està a comprovar si es complixen totes les condicions previstes per la Seguretat Social. Per a qui desconeixien esta possibilitat, revisar la seua situació pot marcar la diferència entre accedir a una prestació destinada a garantir uns ingressos mínims o deixar passar una ajuda a la qual, en determinades circumstàncies, sí podrien tindre dret.