La Comunitat Valenciana creixerà en població durant la pròxima dècada, però ho farà a un ritme molt desigual segons l'edat. Les projeccions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) apunten a un escenari especialment rellevant per a empreses, treballadors i sistemes de protecció social: entre 2030 i 2040, la població de 16 a 64 anys augmentarà en 123.622 persones, un 3,2%, mentre que els majors de 64 anys sumaran 369.046, un 28,8%.
Dit d'una altra manera, per cada nou habitant en edat laboral, la Comunitat Valenciana incorporarà aproximadament tres persones majors de 64 anys. I encara que la població potencialment activa continuarà creixent lleugerament en el conjunt de la dècada, assolirà el seu màxim aproximadament en 2035 i començarà després a retrocedir.
En concret, les persones d'entre 16 i 64 anys passaran de 3.618.595 en 2026 a 3.960.022 en 2035. A partir d'eixe moment començarà un lleuger descens, fins a situar-se en 3.956.333 en 2040. Seran 3.689 persones menys que en 2035, si bé encara 123.622 més que en 2030.
L'evolució de la població sènior serà molt diferent. Entre 2030 i 2040, el nombre de persones majors de 64 anys passarà d'uns 1,28 milions a 1,65 milions. Este contrast anticipa una de les grans preguntes de la pròxima dècada: ¿qui ocuparà els llocs de treball que deixen vacants les generacions que es jubilen?
Un mercat laboral amb menys relleu generacional
El problema no és únicament que augmente la població major. La qüestió fonamental està en el relleu entre generacions. Les cohorts nascudes durant els anys seixanta i setanta, especialment nombroses, aniran abandonant progressivament la franja convencional d'edat laboral en superar els 64 anys. Al mateix temps, les generacions que s'incorporen al mercat laboral seran menys nombroses com a conseqüència de la baixa natalitat registrada en les últimes dècades.
Això pot generar una bretxa creixent entre les persones que ixen del mercat laboral i els qui arriben per a substituir-les. El resultat serà una major dificultat per a cobrir determinades vacants i, previsiblement, una pressió addicional per a les empreses a l'hora de captar i retindre professionals.
La transformació, a més, no serà homogènia en tota la Comunitat Valenciana. Alacant passarà de 2,23 milions d'habitants en 2030 a 2,44 milions en 2040, mentre que la seua població de 65 anys o més creixerà un 30,8%. Castelló experimentarà un augment similar del col·lectiu sènior, del 30,9%, mentre que València registrarà un creixement del 26,8%. L'envelliment serà, per tant, una tendència comuna a les tres províncies, encara que amb distinta intensitat.
El talent sènior serà imprescindible per a les empreses
Davant este escenari, una de les claus estarà a deixar de considerar l'edat com un desavantatge laboral. El talent sènior tindrà un pes estructural en el mercat de treball valencià: les persones d'entre 50 i 64 anys representaran més d'un terç de la població potencialment activa durant tot el període analitzat.
En 2026 suposen el 34,1% de la població de 16 a 64 anys. El percentatge arribarà al 35,1% en 2035 i se situarà en el 34,5% en 2040.
A més, actualment les persones de 50 a 64 anys són un 30,9% més nombroses que les de 20 a 34 anys. Encara que esta diferència es reduirà fins al 22,6% en 2040, el col·lectiu sènior continuarà sent més nombrós que el jove durant tot l'horitzó de les projeccions.
Per a les empreses, açò convertix la gestió del talent sènior en una qüestió estratègica. Retindre professionals amb experiència, facilitar la seua actualització de competències i combatre l'edatisme serà cada vegada més important per a evitar la pèrdua de coneixement i cobrir necessitats de personal.
Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco i de sostenibilitat de The Adecco Group, subratlla que el desafiament demogràfic obliga a ampliar la base de talent disponible i situar la inclusió en el centre de la resposta. Al seu juí, no serà suficient amb prolongar les carreres professionals: també caldrà activar el talent de persones que hui troben barreres per a accedir a l'ocupació, impulsar la formació i reduir el desajust entre les competències disponibles i les que necessiten les empreses.
La resposta haurà de ser, per tant, molt més àmplia. Inclusió laboral, formació contínua, migració, digitalització i intel·ligència artificial formaran part d'una mateixa estratègia per a afrontar l'escassetat de professionals.
També serà necessari crear trajectòries laborals més llargues i sostenibles. La permanència en l'ocupació no dependrà únicament de l'edat legal de jubilació, sinó que existisquen llocs adaptats, flexibilitat, prevenció de riscos, actualització digital i possibilitats reals de transició cap a la jubilació.
La immigració, per la seua part, pot contribuir a ampliar la força laboral, però requerirà una connexió més precisa amb les necessitats del mercat: formació en origen, reconeixement de competències, homologació de titulacions i polítiques eficaces d'integració.
Al mateix temps, Espanya haurà d'aprofitar millor el talent que roman fora del mercat laboral. Persones amb discapacitat, dones en risc d'exclusió, aturats de llarga durada i treballadors amb menor qualificació poden convertir-se en una reserva estratègica de professionals si compten amb orientació, formació, accessibilitat i acompanyament adequats.
La productivitat serà una altra peça fonamental. L'automatització, la digitalització i la intel·ligència artificial poden ajudar que les empreses facen més amb una força laboral que creixerà molt menys que la població sènior. L'objectiu no serà substituir persones, sinó complementar les seues capacitats i alliberar temps per a tasques de major valor.
La demografia valenciana, en definitiva, està canviant les regles del mercat laboral. La qüestió ja no és si hi haurà suficients treballadors, sinó com aconseguir que tot el talent disponible puga participar, mantindre's actualitzat i aportar valor durant més temps.