La Conselleria de Sanitat començarà a implantar en 2026 els Centres d'Atenció a Urgències 24 hores en poblacions amb més de 50.000 habitants de la Comunitat Valenciana amb "el ferm objectiu de millorar l'atenció sanitària dels pacients", tal com ha afirmat el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, durant la seua compareixença sobre les línies estratègiques del seu departament en el Ple de Les Corts.
Gómez ha recordat que este compromís adquirit pel president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en el seu debat d'investidura, “és un recurs assistencial més que es posa a disposició de la ciutadania amb l'objectiu de donar-li un valor afegit a l'assistència d'urgències extrahospitalàries”.
Estos centres formaran part de la xarxa d'atenció urgent extrahospitalària, estaran especialitzat en l'atenció urgent de baixa i mitjana complexitat i funcionaran de forma continuada les 24 hores del dia, tots els dies de l'any. Amb este impuls a l'assistència d'urgències, la Comunitat Valenciana serà una de les primeres comunitats autònomes que dispose d'este servici.
La Conselleria de Sanitat dotarà els Centres d'Atenció a Urgències 24 hores de radiologia digital amb Intel·ligència Artificial (IA) i analítica bàsica, amb el personal necessari per a oferir un servici d'urgències de qualitat. “Gràcies a esta iniciativa s'oferirà als pacients un diagnòstic amb major rapidesa en evitar derivacions a urgències dels hospitals per a realitzar radiografies o analítiques de sang o d'orina”, ha destacat Gómez. “Sens dubte, serà un servici que oferirà més agilitat i major qualitat en l'assistència perquè els pacients tindran el resultat en estos centres sense haver de desplaçar-se”, ha afegit
Els Centres d'Atenció a Urgències 24 hores s'ubicaran, preferentment i sempre que siga factible, en infraestructures dels Punts d'Actuació Continuada, que són els que actualment presten assistència d'urgència de 15.00 hores a 08.00 hores del dia següent. En cas contrari, o bé s'invertirà per adequar les infraestructures existents a la nova prestació o s'habilitaran nous espais.
El conseller de Sanitat ha explicat que els Centres d'Atenció a Urgències 24 hores “constituïxen un nivell intermedi d'atenció urgent entre els centres de salut i els servicis d'urgències hospitalàries, abordant les urgències sanitàries cap a una atenció contínua, multidisciplinària, integrada entre distints nivells assistencials, donant cobertura completa i de forma equitativa a la població”. “Este model organitzatiu -ha continuat- assegura la coordinació vertical amb altres nivells assistencials, recolzat per procediments d'actuació conjunta amb els centres hospitalaris i amb el Servici d'Emergències Sanitàries”.
Modernitzar l'Atenció Primària
Per una altra banda, el conseller ha anunciat l'aplicació de diferents ferramentes de IA en l'Atenció Primària que “modernitzaran exponencialment el primer graó assistencial, amb el fi d'agilitzar l'atenció als pacients, per a eixe fi s'està treballant intensament en els diferents plecs de contractació”.
En continuïtat en el model ja implantat de telemedicina, la Conselleria de Sanitat incorporarà ferramentes d'intel·ligència artificial com a suport al diagnòstic de les lesions dermatològiques. Eixa solució permetrà reforçar la capacitat dels metges d'Atenció Primària en la valoració inicial de les lesions cutànies, millorar la qualitat de les derivacions i facilitar la priorització d'aquells casos complexos o amb sospita de malignitat, que requeriran valoració preferent per Dermatologia.
Així mateix, s'aplicarà la retinografia digital, com a tècnica clau per al diagnòstic i seguiment de malalties oculars, especialment la retinopatia diabètica, que permet realitzar imatges d'alta qualitat de la retina en centres de salut per evitar desplaçaments hospitalaris, millorant l'accés i control de patologies com glaucoma i degeneració macular, i usant teleoftalmologia per a anàlisi remot.
En este sentit, el conseller ha precisat que “la IA no substituïx el criteri clínic dels facultatius, sinó que actua com un pas evolutiu addicional del model actual, optimisant els circuits assistencials, reduint demores i garantint que els pacients amb major risc siguen atesos amb major rapidesa”.
Per altra banda, la Conselleria de Sanitat dotarà a tota l'Atenció Primària d'un assistent cognitiu virtual capaç d'analitzar la demanda de les cites en temps real i d'assignar al professional més adequat per a resoldre cada situació, cosa que aporta beneficis clau en accessibilitat, eficiència i qualitat assistencial.
L'altra gran novetat tecnològica és la incorporació d'un escriba clínic basat en intel·ligència artificial per a reduir de manera significativa el temps dedicat al registre i a tasques administratives, alliberant els professionals sanitaris per a centrar-se en l'atenció directa al pacient.
“En definitiva, estes dos mesures conjuntament suponen un salt qualitatiu en eficiència, accessibilitat i qualitat assistencial. De forma integrada, ambdues solucions alliberen temps clínic, milloren la capacitat resolutiva en primera atenció, reduïxen demores i errors, i, el més important, permet traslladar al pacient el resultat d'estes iniciatives, de manera que estarà atés d'una forma més ràpida, més organitzada i de major qualitat”, ha assegurat Gómez.
Sanitat de precisió
Per una altra banda, el titular de Sanitat ha confirmat que el seu departament està treballant en el disseny del pla funcional i els plecs tècnics per a adquirir i posar en marxa una instal·lació completa de ciclotró i radiofarmàcia.
Sobre esta iniciativa, Marciano Gómez ha destacat que “l'objectiu és dotar al sistema sanitari valencià d'una infraestructura pròpia que assegure el subministrament de radiofàrmacs necessaris per a les proves PET, reduint la dependència de proveïdors externs i permetent incorporar nous radiofàrmacs diagnòstics i terapèutics”.
Per a eixe fet, la Conselleria de Sanitat constuirà un edifici annex en l'àrea de l'Hospital La Fe, que albergarà el mateix equip ciclotró, així com tot l'equipament complementari necessari. S'estima una inversió total pròxima a 12 milions d'euros i la previsió és que les obres puguen començar en 2027.
Un altre projecte de medicina de precisió en el qual el departament que dirigix Marciano Gómez està immers és en el Centre de Protonteràpia de la Comunitat Valenciana, una infraestructura pública clau per al tractament oncològic d'alta precisió, especialment en pacients pediàtrics o amb tumors complexos.
L'obra s'està desenvolupant en una parcel·la annexa a l'Hospital La Fe i es preveu que la fase 1, que permetrà la instal·lació de l'equip de protonteràpia, finalitze a mitjan 2026. La instal·lació i calibratge de l'equip, donat per la Fundació Amancio Ortega, es completarà previsiblement en l'estiu de 2027, quan està previst que es puga tractar el primer pacient.
L'equip i l'equipament complementari, valorats en 29 milions d'euros, formen part del Programa per a la Implantació de la Protonteràpia en el Sistema Nacional de Salut. La Fundació Amancio Ortega finança la seua adquisició, mentre que la Generalitat assumix els costos d'instal·lació, manteniment i recursos humans, així com les obres del nou edifici, adjudicat per 21,5 milions d'euros.
Compareixença cribratge càncer de mama
En la seua intervenció, Marciano Gómez ha anunciat que ha presentat una sol·licitud de compareixença a petició pròpia en la Comissió de Sanitat per a explicar amb detall totes les iniciatives i modificacions realitzades en el programa de cribratge de càncer de mama i donar compte dels resultats obtinguts. “D'esta manera, vull resoldre la polèmica que, de forma interessada i irresponsable, alguns han volgut traslladar quan el nostre únic objectiu ha sigut resoldre el desgovern que ells van deixar en el programa de cribratges”, ha criticat.
Departament Elx-Crevillent
En un altre orde de coses, el conseller s'ha referit a la gestió del Departament de Salut Elx-Crevillent i ha indicat que és el que acumula menor demora en la llista d'espera quirúrgica amb una mitjana de 35 dies, segons les dades del primer semestre de l'any. Marciano Gómez ha lamentat “la crítica fàcil dels qui van estar 8 anys governant i no pareix constar que detectaren o advertiren res que els fera aplicar algun tipus de sanció d'acord amb el Plec de Clàusules Administratives Particulars”.
“Ho dic una volta més, no actuem per prejudicis ideològics sinó entenent el millor per a la Sanitat i amb eixe criteri d'objectivitat hem retirat les concessions de Dénia i Manises i hem mantingut la d'Elx-Crevillent i els demane que no tergiversen, saben igual que jo, que l'augment de la càpita ve determinat per paràmetres objectius, com és la despesa sanitària tant en la Comunitat Valenciana com el consolidat del Govern”, ha destacat. “Per tant, no hi ha cap decisió política en eixe augment de la càpita, és el mateix criteri que es va utilitzar entre 2015 i 2023. És més, de cara a establir la càpita de 2023 i 2024, que encara no és definitiva, estem treballant legalment perquè no es comptabilitze l'augment sanitari produït per la COVID en anys anteriors i així, ajustar-la a la realitat de la despesa sanitària”, ha insistit el conseller.
Així mateix, Marciano Gómez ha denunciat “la gran mentida i fal·làcia que va crear el Botànic augmentant artificialment el deute de les concessions per a poder comptabilitzar-la en el pressupost i així gastar més diners”. Per últim, el titular de Sanitat ha posat en valor que durant la seua responsabilitat en la Conselleria en estos dos últims 2 anys s'han regularitzat 35 liquidacions de les concessions i s'han ingressat ja en els comptes de la Generalitat prop de 300 milions d'euros, mentre que en 8 anys del Botànic foren 26 liquidacions.