Raquel Viguer, delegada de Chrysallis en la Comunitat Valenciana, alça la veu en defensa de les infàncies trans en un moment complicat per a este col·lectiu. Des d'esta associació de famílies —fundada en 2013 per a acompanyar a menors trans i als seus entorns— denuncia el retrocés que suposen els últims canvis en la llei trans valenciana. En esta entrevista, Viguer detalla l'impacte de les retallades sobre el benestar emocional dels menors, el paper de les famílies i la invisibilització de la transidentitat en el discurs polític actual.
Quin tipus d'ajuda troben les famílies amb menors trans en Chrysallis?
Sobretot, és un suport emocional, d'acompanyament. Quan arriben, es troben amb moltes preguntes sobre com acompanyar a la criatura, com encaixar en la societat… Es troben molt soles i necessiten tindre referències. Aleshores, els oferim una escolta activa. Tenim un grup de WhatsApp amb altres famílies de l'àmbit nacional i, a través de les nostres vivències, els contem el que els pot succeir als seus fills depenent de l'acompanyament que se'ls faça a escala familiar i social. Però el que més oferim és estima.
Com ha rebut Chrysallis la notícia de les últimes retallades en la Llei trans?
Molt malament. No han comptat amb nosaltres per al desenvolupament de la llei a pesar que som una part fonamental de l'activisme i de l'associacionisme quant als drets que hauria de recollir la llei trans valenciana. No van comptar amb la nostra veu, que és la dels nostres fills. Ens sentim menys valorades, menyspreades i invisibles davant del govern valencià.
Què suposa per a un menor trans que se li elimine el seu dret a l'autodeterminació de gènere o que s'imposen barreres en l'àmbit mèdic o judicial?
Quant a l'autodeterminació de gènere, és no existir. No valorar-te, no tindre't en compte, no ser una persona en plena harmonia amb el teu cos i el teu ser. En quant et quiten la teua veu i el teu dret a ser, passes a comptar com un nombre per a la Seguretat Social, no com una persona. Els nostres fills no se n'adonen encara perquè són menuts, però nosaltres com a progenitors sí que entenem que, quan a una persona no se li reconeixen uns drets i no es valida com a persona, és com si no existira.
No demanem permís per a viure, demanem respecte perquè les nostres filles i fills puguen fer-ho tranquil·lament
En l'àmbit educatiu, el que més ens preocupa és que el personal del centre educatiu no acompanye i que li criden pel pronom que apareix en el DNI, el pronom no sentit. O persones menors que no tenen el nom canviat en el document, que se li criden amb el nom que figura ací en lloc d'amb el seu nom sentit.
Quin efecte pot tindre açò en la salut mental dels menors?
Devastador. Hi ha menors que volen passar desapercebuts i amb esta llei estan exposats i súper marcats. Si la gent no acompanya, és un retrocés emocional perquè no se sentiran acompanyats per un centre escolar que ha de ser segur. I açò repercutirà en els seus estudis, en les seues relacions d'amistat i en la seua autoestima. Però és que després açò comporta un rebuig social, aïllament o bullying, i fins i tot que comencen a autolesionar-se o que acaben en suïcidi.
S'ha reportat un increment d'agressions a persones trans en els últims temps?
En el que són les famílies de Chrysallis no hem tingut molts repunts. Sentim més pena i por per les famílies que les seues filles no estan acompanyades. Perquè les famílies de Chrysallis sí que tenim els recursos perquè les nostres filles estiguen empoderades i puguen tindre eines davant situacions incòmodes. En l'associació tenim diversos grups, un és d'educació, un altre legislatiu, un altre de suport psicològic… entre estos grups de joves tenen les seues estratègies i es van ajudant.
Considereu que hi ha certa desinformació i/o manipulació en el discurs polític?
Sí. Ens hem adonat que des del govern valencià té un discurs tergiversat de la realitat trans. Tergiversen les coses a l'hora de parlar i fins i tot en la mateixa redacció de la llei trans. Per exemple, a les teràpies de conversió les criden “acompanyaments” i parlen de llibertat individual i equivalència de drets com si se'ls donara més drets a les persones trans.
Els polítics tergiversen el llenguatge: criden ‘acompanyament’ a una teràpia de conversió
Heu notat més suport ciutadà o mobilització social en defensa dels drets trans en l'Orgull 2025?
Hem tingut un acompanyament de teixit associatiu LGTBIQ+, però les nostres infàncies i adolescències el que volen és transitar pel món d'una manera còmoda, segura i pacífica. A les persones que no tenen una persona trans en el seu entorn, les retallades els donen igual.
Només un 0,3% de la població valenciana és trans. És molt poc per a l'escàndol que estan fent amb el canvi de la Llei trans. Un 0,3% de la població és un grup molt menut per a haver de fer una legislació tan agreujant per a estes persones que necessiten i volen viure de manera tranquil·la.
Pareix un canvi de cromos polític per a alçar una ampolla gran en el col·lectiu i fer-se amb un canvi de cadires en el govern de la Generalitat Valenciana. No entenem com han tret els drets que ja teníem afiançats, quan no suposava per a la ciutadania ni una despesa a escala econòmica ni un disbarat en l'àmbit social. Ara els que han retallat, el dany que van a fer serà molt difícil de superar.
A més, amb estes polítiques de patologitzar incrementaran les llistes d'espera en els especialistes. Perquè ara es requerix un informe d'un especialista de la unitat d'identitat de gènere. Estan fent que la gent els prenga mania a les persones trans per a ells eixir-se amb un crèdit polític. Al final és una qüestió de cadires i de diners. Del que no se n'adonen és que el dany que puguen fer estarà per a tota la vida en les nostres filles i fills.
Quin missatge llanceu des de Chrysallis a qui encara no compren la realitat de les infàncies trans?
Que qualsevol persona mereix el respecte a ser lliure i a viure la seua vida de la manera que crea oportuna sense fer mal a ningú. No demanem permís per a poder viure, demanem respecte per a poder fer-ho de manera tranquil·la. Al final, amb esta nova llei, que diu tantes barbaritats, les persones transfòbiques prevalen sobre les persones trans.
Per exemple, amb el canvi de llei, quan una persona cis se sent incòmoda perquè hi ha una persona trans en la sala, se li farà un judici de valor a la persona trans i decidiran si se'n va o no. És súper fort, han ficat unes barbaritats que arriba quasi a l'inhumà. El que una vida valga més que l'altra pel fet que una siga cis i una altra trans… Quiten el valor a la vida i a les persones, tant que fa por.