Cada taronja que arriba a una taula valenciana ha superat, sense que ningú ho sàpia, una carrera d'obstacles invisible. Insectes invasors, fongs exòtics, bacteris viatgers que es colen entre contenidors de mercaderies i fronteres permeables. El problema no és nou, però sí cada vegada més urgent: el canvi climàtic i l'expansió del comerç global estan obrint les portes d'Europa a plagues i patògens que abans mai haurien prosperat ací. Per a fer-los front, quinze instituts d'investigació i organitzacions de huit països europeus acaben d'unir-se en un projecte sense precedents.
Un escut científic de 6 milions d'euros
El projecte es diu PhytoPRISM i compta amb una dotació de 6 milions d'euros dins del programa d'investigació Horitzó Europa. El seu objectiu és tant ambiciós com necessari: dotar les autoritats europees de sanitat vegetal d'una plataforma capaç d'analitzar i optimitzar estratègies de control al llarg de tota la cadena agroalimentària, des de l'instant que una plaga toca terra estrangera fins a la seua gestió a llarg termini en el territori.
En este consorci té un paper destacat l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), amb una presència especialment significativa: Antonio Vicent, coordinador del Centre de Protecció Vegetal del centre valencià, també és president del panell de Sanitat Vegetal de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Poques persones a Europa tenen una visió tan completa del problema.
"Els cítrics són el cultiu fruiter més important de la Comunitat Valenciana i de gran part del Mediterrani, i la creixent introducció de noves plagues i patògens representa un desafiament cada vegada major per al sector. PhytoPRISM permetrà desenvolupar ferramentes basades en l'evidència científica per a millorar la gestió d'estos riscos fitosanitaris i reforçar la seguretat del comerç internacional", explica Antonio Vicent, coordinador del Centre de Protecció Vegetal de l'IVIA i president del panell de Sanitat Vegetal de l'EFSA.
El dubte d'actuar en parcel·les
Fins ara, Europa ha combatut les plagues agrícoles amb un enfocament fragmentat: cada mesura fitosanitària funcionava de forma aïllada, com si els organismes invasors respectaren compartiments estancs. La realitat, és clar, és molt distinta. Un insecte no entén de protocols administratius ni de fronteres entre departaments tècnics.
PhytoPRISM pretén trencar amb esta lògica i construir, per primera vegada, una estratègia integral que analitze tota la cadena de producció i distribució de mercaderies: des dels països d'origen dels productes importats fins als camps de cultiu europeus. És, en essència, passar d'apagar focs a construir tallafocs.
Casos reals i formació per al futur
El projecte no es quedarà en la teoria. La nova plataforma es desenvoluparà en col·laboració amb autoritats fitosanitàries, agricultors, gestors forestals i assessors tècnics, i es posarà a prova amb casos reals de plagues i patògens de gran rellevància a Europa. Així, els resultats no seran només acadèmics, sinó directament aplicables sobre el terreny.
A més, PhytoPRISM inclourà programes de formació, cursos en línia i ferramentes específiques per a la planificació d'emergències. La idea és que els països europeus estiguen millor preparats quan arribe la pròxima amenaça, perquè l'experiència demostra que arribarà. No es tracta de si hi haurà una nova plaga, sinó de quan i amb quina capacitat de resposta es rebrà.
Menys químics, més intel·ligència fitosanitària
El projecte també encaixa en una tendència més àmplia de la política agrícola europea: reduir l'ús de fitosanitaris de síntesi. Un dels objectius explícits de PhytoPRISM és disminuir esta dependència química, augmentar l'eficiència de les mesures de control i adaptar millor les estratègies agrícoles a un clima que ja no és el de fa dos dècades.
El projecte exemplifica, a més, l'enfortiment de la cooperació científica entre el Regne Unit i la Unió Europea dins del programa Horitzó Europa, una relació que, després del Brexit, no era en absolut garantida. Que investigadors d'ambdós costats del Canal de la Mànega tornen a treballar colze a colze en un projecte d'esta envergadura té també un valor polític que va més enllà de l'agronomia.
Al final, el que està en joc no és només la taronja en el mercat o l'olivera en la vessant. És la capacitat d'Europa per a alimentar-se a si mateixa amb garanties, en un planeta que s'escalfa, que comercia sense pausa i que, de tant en tant, importa sense voler amenaces que ningú va demanar. PhytoPRISM aposta per la ciència com a primera línia de defensa, abans que el dany siga irreversible.