Capturar un gat de carrer, identificar un gos perdut o habilitar una zona d'esplai caní pot paréixer una cosa senzilla. Però per a centenars de xicotets ajuntaments espanyols, fer-ho conforme a la llei implica disposar de recursos humans, materials i pressupost que, en molts casos, senzillament no existixen. La Diputació de València acaba de fer un pas concret per a alleujar eixa bretxa: ha aprovat la concessió d'ajudes per valor de 748.736 euros destinades al benestar animal en 180 municipis de la província amb menys de 20.000 habitants.
Un deute pendent amb la normativa
Des de setembre de 2023, està en vigor a Espanya la Llei de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, una norma que, per primera vegada, s'aprova a nivell nacional per a la protecció, benestar i drets dels animals. El seu impacte en els ajuntaments és directe i ineludible: les administracions locals juguen un paper fonamental en l'aplicació i desenvolupament d'esta llei, amb una sèrie d'obligacions i preceptes d'aplicació directa. Entre elles, correspon als ajuntaments la recollida d'animals extraviats i abandonats i el seu allotjament en un centre de protecció animal, per a la qual cosa hauran de comptar amb un servici d'urgència disponible les 24 hores del dia.
El problema, no obstant això, és que complir amb tot això té un cost. El paper que les Diputacions poden jugar al respecte resulta clau, sobretot en relació amb els xicotets ajuntaments. I és precisament ací on entra la convocatòria aprovada per la institució provincial valenciana.
Què poden comprar els municipis amb estes ajudes
La convocatòria cobrix un ampli ventall de necessitats. Inclou la gestió de colònies felines — la llei obliga els ajuntaments a censar-los, identificar-los, esterilitzar-los i controlar la seua salut — i també la identificació d'animals, l'atenció i control de gossos i altres mascotes, i la provisió de zones lúdiques per a l'esplai animal. A més, contempla la captura i custòdia d'animals extraviats, així com la gestió i seguiment d'adopcions.
En termes pràctics, els ajuntaments podran finançar amb estos fons la compra de lectors de microxip, collars, xarxes, transportins i morrions, així com equipament per a espais públics i els servicis associats a la seua instal·lació. Ferramentes quotidianes, moltes vegades invisibles per al ciutadà, però imprescindibles perquè un agent municipal puga actuar amb garanties quan apareix un animal abandonat al carrer o és necessari intervindre en una colònia felina.
Els diners arriben en dos trams
La mecànica de pagament està pensada per a donar seguretat als municipis beneficiaris: la Diputació abonarà el 85% de l'ajuda després de la resolució de concessió i el 15% restant una vegada aprovada la justificació de la despesa. Un sistema que permet als consistoris començar a actuar sense esperar a haver esgotat el tràmit burocràtic complet.
No és la primera vegada que la institució provincial escomet una iniciativa d'este tipus. El diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, ha recordat el precedent immediat:
"L'any passat ja es va concedir un milió d'euros, juntament amb la Generalitat, i este any continuem contribuint al compliment de la normativa i, en definitiva, al benestar dels animals." - Avelino Mascarell, diputat de Medi Ambient de la Diputació de València
Mascarell també ha subratllat el fons del problema que estes ajudes intenten resoldre:
"La Diputació està al costat dels ajuntaments, que tenen obligació de complir certs requisits de control, identificació i gestió responsable dels animals, però no tenen recursos suficients per a fer-ho per si sols." - Avelino Mascarell, diputat de Medi Ambient de la Diputació de València
Una obligació que arriba a tots els racons de la província
L'abast d'esta convocatòria no és menor: 180 municipis. La majoria dels pobles de la província de València tenen menys de 20.000 habitants, la qual cosa convertix esta ajuda en una mesura d'impacte generalitzat, no en un gest simbòlic orientat a les grans ciutats. Els municipis han d'assumir una sèrie d'obligacions en esta matèria que poden generar no pocs problemes en la seua implantació. Tindre un lector de microxip disponible o una xarxa de captura adequada pot paréixer un detall menor, però marca la diferència entre un municipi que complix la llei i un que no.
En un context que a Espanya estan registrats més de 13 milions de mascotes en la Red Española de Identificación de Animales de Compañía, la pressió sobre els serveis locals no fa més que créixer. Iniciatives com la de la Diputació de València demostren que la responsabilitat sobre els animals no acaba en el propietari individual: és també, i de manera molt concreta, una qüestió de política pública local.