Pot viure prop de 1.500 anys, però en la Mediterrània el teix fa dècades que van perdent la batalla contra la desforestació, el canvi climàtic i l'abandó forestal. En la Comunitat Valenciana, no obstant això, alguna cosa està canviant. El projecte LIFE Teixeres, la major iniciativa mai desenvolupada per a conservar i restaurar l'hàbitat del teix (Taxus baccata) en territori valencià, ha arribat a la seua recta final amb un balanç que supera les expectatives inicials: el 80% de les actuacions de restauració previstes ja estan completades, i les primeres dades de seguiment apunten a una adaptació notable dels nous exemplars.
Un projecte milionari per a salvar un arbre mil·lenari
Amb un pressupost d'aproximadament 2.400.000 euros, cofinançat en un 70% pel programa LIFE de la Unió Europea, el projecte ha intervingut sobre 250 hectàrees distribuïdes en deu espais forestals valencians integrats en la Xarxa Natura 2000. La iniciativa està coordinada per la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, amb la participació de VAERSA com a beneficiari associat i del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) com a beneficiari coordinador.
L'objectiu no és menor: millorar l'estat de conservació d'un dels hàbitats forestals prioritaris més singulars del territori mediterrani. Les agrupacions mediterrànies de teix —catalogades baix el codi 9580— estan reconegudes en l'Annex I de la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat com a tipus d'hàbitats d'interés comunitari la conservació dels quals requerix la designació de zones d'especial conservació, amb caràcter d'hàbitat prioritari. Dit d'una altra manera: no estem parlant d'un arbre qualsevol, sinó d'un dels ecosistemes forestals més fràgils i valuosos d'Europa.
Quasi 14.000 arbres en 25 municipis
Des de l'arrancada del projecte, s'han plantat 13.921 exemplars de distintes espècies forestals associades a l'hàbitat del teix, entre els quals destaquen 1.900 teixos destinats a reforçar poblacions naturals i millorar la resiliència d'estos boscos. Les actuacions es distribuïxen en 48 parcel·les repartides entre 25 municipis de la Comunitat Valenciana, la qual cosa dona una idea de l'escala territorial de l'esforç.
Quan falten pocs mesos per a la finalització del projecte, prevista per a finals d'este any, les plantacions estan completades en aproximadament el 80% de les parcel·les previstes. El 20% restant s'executarà en els pròxims mesos; d'estes últimes, només quatre requerixen encara tractaments silvícoles previs abans de poder plantar. La desforestació i destrucció de l'hàbitat estan darrere del descens del nombre d'exemplars que patix l'espècie, en contínua regressió des de fa anys, la qual cosa convertix cada arbre plantat en una xicoteta victòria contra una tendència que pareixia imparable.
Les dades de seguiment, més optimistes de l'esperat
Que una plantació sobrevisca en hàbitats forestals de muntanya, sotmesos a condicions ambientals especialment exigents, no és una cosa que puga donar-se per garantida. Per això les dades preliminars del programa de seguiment resulten especialment rellevants: del 50% de parcel·les ja revisades, la mitat presenta un bon estat de conservació, un 30% mostra una evolució acceptable, un 15% requerirà actuacions puntuals de reforç i únicament un 5% necessitarà replantejar completament la repoblació. En termes pràctics, el 95% de les plantacions va per bon camí.
En les poblacions mediterrànies de teix predominen els arbres adults d'edats mitjanes i longeves, amb escassetat d'individus juvenils i absència de plàntules, un desequilibri demogràfic que fa especialment valuosa la introducció de nous exemplars joves. LIFE Teixeres actua precisament sobre eixe anell més dèbil de la cadena.
Dotze horts clonals per a protegir el patrimoni genètic
Un dels avanços més innovadors del projecte és la creació d'una xarxa de 12 horts clonals distribuïts per la Comunitat Valenciana. La idea és tan senzilla com estratègica: ubicar estes infraestructures prop dels principals nuclis naturals de teix per a conservar la diversitat genètica de les distintes poblacions valencianes i disposar de material vegetal d'alta qualitat per a futures actuacions de restauració.
Fins al moment ja s'han establit quatre horts clonals a la província d'Alacant. Els dos previstos a la província de València començaran a implantar-se en les pròximes setmanes, mentre que els sis restants, a Castelló, s'executaran durant l'última fase del projecte. L'objectiu és completar la xarxa abans del tancament de LIFE Teixeres. Es tracta, en definitiva, de crear una assegurança genètica per al futur: encara que les condicions climàtiques s'endurisquen, hi haurà material vegetal adaptat i llest per a actuar.
De les muntanyes valencianes als congressos internacionals
La dimensió científica i divulgativa del projecte no és menor. Durant estos anys, LIFE Teixeres ha participat en congressos científics nacionals i internacionals, ha organitzat jornades tècniques i processos participatius amb administracions, propietaris forestals i entitats conservacionistes, i ha desenvolupat activitats formatives dirigides a estudiants, professionals i gestors del medi natural.
Entre les iniciatives més destacades figuren dos cites d'abast internacional: la 4th Mediterranean Plant Conservation Week, celebrada en 2023, i les V Jornades Internacionals del Teix de 2026, que reuniren a la Comunitat Valenciana especialistes de distints països per a compartir experiències sobre la conservació i gestió d'esta espècie. Estos encontres han consolidat el projecte com un referent europeu en la matèria, una cosa gens menyspreable per a una iniciativa d'àmbit autonòmic.
Durant els pròxims mesos es completaran les plantacions pendents, continuarà el seguiment de les ja realitzades i s'elaboraran els documents tècnics i recomanacions de gestió que serviran de full de ruta per al futur. El treball conjunt, juntament amb la producció de llavors i la millora de l'hàbitat, permetrà enfortir les poblacions de Taxus baccata i consolidar una estratègia de conservació a llarg termini per a este arbre mil·lenari. Perquè la gran pregunta no és si el projecte haurà valgut la pena en acabar, si no quant durarà la seua empremta quan ja no hi haja pressupost que el sostinga. Els teixos plantats hui podrien seguir en peu d'ací a un mil·lenni.