"Quan ser qui som és un acte de resistència, la visibilitat es convertix en un acte de rebel·lia"

Lambda ha convocat esta vesprada, a l'Ajuntament de València, una concentració per a visibilitzar les realitats de les persones trans

Guardar

Dos participants d'una manifestació a favor de les persones trans. Imatge: Unsplash
Dos participants d'una manifestació a favor de les persones trans. Imatge: Unsplash

Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, ha convocat una nova concentració este dilluns, dia 31 de març, quan se celebra el Dia de la Visibilitat Trans, per a denunciar "els retrocessos en els drets del col·lectiu que l'extrema dreta espanyola vol fer, seguint els passos de les polítiques trànsfobes d'Hongria, Rússia i els Estats Units", ha assenyalat Nhabi Iturbide, activista trans de Lambda.

Per a això, la concentració s'ha convocat per a la vesprada d'este dilluns, a les 18.00 hores, davant l'Ajuntament de València. Serà en este punt en el qual persones trans i no binàries llegiran el Manifest de la visibilitat trans de 2025. "Quan ser qui som és un acte de resistència, la visibilitat es convertix en un acte de rebel·lia perquè la història l'escrivim nosaltres, totes, i és una defensa no sols de les persones trans i no binàries sinó de tota la societat democràtica de la qual formem part", han apuntat des de Lambda.

En este sentit, han defensat que "els drets que amb tant d'esforç hem conquistat són amenaçats pels partits de la dreta, extrema dreta i moviments feixistes, i ens visibilitzem perquè oposarem resistència a qui vulga llevar-nos el dret a existir sense por i a viure amb dignitat".

Lambda concentració visibilitat trans 2024
Lambda concentració visibilitat trans 2024

Principals reivindicacions

En este acte, que s'emmarca dins del Dia de la Visibilitat Trans, des del col·lectiu volen posar de manifest les principals reivindicacions per a "no fer cap pas arrere" i exigir, així, "polítiques reals que no sols garantisquen els drets de les persones trans i no binàries, sinó que posen fi a la nostra marginació".

D'esta manera, entre les demandes es troba:

  1. Accés a la salut sense restriccions.
  2. Una educació inclusiva i plural.
  3. La integració en el mercat laboral sense discriminació.
  4. Acabar amb la impunitat dels discursos d'oci i la violència que s'exercix contra les persones trans i no binàries, especialment les dones trans. En este punt, l'activista de Lambda Nhabi Iturbide explica que "són les més agredides no sols per l'extrema dreta, sinó també des d'un feminisme trans excloent representat per sectors del PSOE i del PP, que tracten de restringir la nostra participació en els espais feministes, en la política i en la vida pública". Així, afirmen que "no ho pensem consentir".

Per tot això, des de Lambda es convida a totes les persones democràtiques a participar en la concentració d'este dilluns 31 de març per a defensar una igualtat real de totes les persones i, especialment eixe dia, de les persones trans i no binàries.

Retallades en les polítiques de resposta el VIH

D'altra banda, des de Lambda s'han sumat a la denúncia de Cesida (Coordinadora estatal de VIH i Sida) que ha assenyalat la retallada en les polítiques de resposta al VIH dels Estats Units i la seua interrupció de la col·laboració amb ONUSIDA, ja que posen en risc a milers de persones de tot el món. En este sentit, des del col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar han instat els governs i a la comunitat internacional a condemnar estes accions i a mostrar compromís i solidaritat amb la resposta al VIH i a la sida a nivell mundial i, especialment, amb els països i comunitats afectades per estes polítiques d'odi i retrocés.

"La salut i la dignitat de milions de persones depenen de la nostra capacitat col·lectiva per a resistir i defensar un futur lliure de discriminació i estigmes, fets imprescindibles per a aconseguir la desitjada i possible meta de tindre una generació sense VIH". "Si hui callem, demà moriran", han expressat de manera contundent.

Abans de la congelació dels fons, el govern estatunidenc era responsable de dos terços de tot el finançament internacional per a la prevenció del VIH en països de renda baixa i mitjana. Gran part d'ella procedia del Pla d'Emergència del President per a l'Alleujament de la Sida (PEPFAR), fundat en 2003. S'estima que PEPFAR ha salvat més de 26 milions de vides en les últimes dues dècades.

Els països amb major dependència de Washington per a la lluita contra el VIH/sida es troben entre les zones més desfavorides del planeta. Entre ells estan la República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori i Haití. Un estudi encarregat per la Fundació Desmond Tutu contra el VIH calcula que fins a 500.000 persones podrien morir a Sud-àfrica en la dècada vinent com a resultat de les retallades en el finançament estatunidenc. Un altre mig milió de noves infeccions podrien registrar-se a conseqüència de la cancel·lació de les subvencions d'USAID als serveis sanitaris sud-africans.

Fa poc, un grup de persones pertanyents a diferents moviments socials van realitzar una protesta pacífica en el Capitoli dels Estats Units reclamant la paralització del desmantellament del PEPFAR, acabant amb la detenció de diverses d'estes persones per part de la policia. Estos exemples evidencien la creixent incertesa en la resposta global al VIH, exacerbada per retallades de finançament i el desmantellament de polítiques públiques essencials, així com les traves a la mobilització social davant atacs contra la salut pública. Unes actuacions que deixen entreveure el canvi de rumb que s'està duent a terme promogut per partits de l'extrema dreta.

Destacats