Paiporta es va convertir este diumenge en un escenari de memòria, solidaritat i emoció en el primer aniversari de la devastadora DANA que va assolar València el 29 d'octubre de 2024. La Plataforma del Voluntariat de la Comunitat Valenciana, junt amb entitats locals com Riada de Recursos Solidaris, van organitzar un homenatge públic en què desenes de veïns i veïnes es van unir en una cadena humana a banda i banda de la rambla del Poyo per a recordar les víctimes i acompanyar les seues famílies.
L'acte començà a les 18.00 hores en l'Ateneu Musical i Mercantil i s'estengué a la rambla del Poyo, on els assistents formaren una cadena humana com a gest simbòlic d'unió. Durant la jornada s'encengueren espelmes i es realitzà un minut de silenci en memòria de qui perderen la vida en la barrancada.
De fet, en la lectura del manifest, els organitzadors recordaren a les víctimes i mostraren proximitat amb les seues famílies:
Res pot esborrar la por, la pèrdua o el silenci que va deixar l'aigua ni omplir el buit de qui ja no està. Però ací estem: drets, junts, compartint memòria i agraïment. Hui més que mai acompanyem les famílies que perderen tant i honrem qui ja no està, mantenint viva la seua memòria en cada gest solidari
Així mateix, subratllaren que la verdadera història d'eixe dia l'escrigueren les persones. “Enfront del desordre, s'alçaren les mans, una darrere d'una altra, com a pilars d'esperança. Joves i majors, dones i homes, gent arribada de tants llocs, unides per la mateixa força, la de no rendir-se”.
Solidaritat que continua viva un any després
La cadena humana, a banda de simbolitzar la unió de tota la comunitat, fon un recordatori de l'ajuda que sorgí espontàniament aquell dia: persones carregant sacs, oferint café calent, escoltant en silenci, sense uniformes ni reconeixement, però en un emblema invisible comú: la voluntat d'ajudar a qui ho necessitava.
L'acte, a més a més, destacà la continuïtat de la solidaritat, ja que associacions, voluntaris, veïns i punts de suport continuen acompanyant a les famílies que reconstruïxen les seues cases i les seues vides:
El que començà entre l'aigua i el fang s'ha convertit en una cosa que continua viva, en persones que s'ajuden, s'escolten i no es rendixen. Gràcies a totes les associacions i col·lectius que han mantingut viva eixa unió, perquè el seu compromís ha fet possible que l'esperança no s'apague
Per a tancar l'homenatge, l'artista valencià Txua va interpretar la seua cançó Ángeles del Barro, dedicada a aquells que van patir la catàstrofe. Després de la seua actuació, els presents van guardar un minut de silenci i van encendre espelmes.