Quan València mira a son passat recent, hi ha un punt d'inflexió que apareix com a referència: la riuada de 1957. La catàstrofe donà origen a una de les obres hidràuliques més determinants de la història contemporània de la ciutat: el Pla Sud. Aquell projecte —que permeté traure el Túria del centre urbà i creà l'actual llit nou— redefiní per sempre la relació de València amb el seu riu.
Més de seixanta anys després, i amb una àrea metropolitana molt més extensa, urbanitzada i vulnerable, ix un nou debat que en l'Ajuntament de la ciutat es definix com urgent. De fet, l'alcaldessa, María José Catalá, ha reiterat en nombroses ocasions la necessitat d'impulsar un “Pla Sud Metropolità” capaç de respondre a un escenari climàtic on les inundacions són una amenaça recurrent.
I és que, com ja es va observar durant la DANA del 29 d'octubre de 2024, les infraestructures que es projecten per a contindre o redirigir grans cabals ja no poden avaluar-se dins dels límits d'un sol municipi, perquè l'acumulació d'aigua pot iniciar-se a Chiva, guanyar força a Aldaia, travessar Picanya i descarregar a l'Horta Sud en qüestió de minuts. Per tant, amb els episodis de pluges cada vegada més freqüents i intensos – cal activar un projecte innovador que responga als perills actuals en lloc de mirar de rescatar plans obsolets dissenyats fa dècades.
Desviaments, emmagatzematge d'aigua i un cau reforçat
El Ministeri per a la Transició Ecològica treballa actualment en diverses actuacions que encaixen, en major o menor mesura, amb esta estratègia general. El desviament parcial del barranc de la Saleta cap a una conducció soterrada en Aldaia és una de les obres més importants, destinada a evitar que els cabals que arriben des de l'interior descarreguen directament sobre àrees urbanitzades.
A la vegada, s'han projectat diverses Zones d'Emmagatzematge Controlat (ZAC) que funcionaran com a extenses basses naturals on les aigües puguen expandir-se sense causar danys, cosa que reduïx la seua velocitat i permet gestionar l'avinguda de forma més segura. Estes ZAC, distribuïdes en punts estratègics des de Loriguilla fins a l'entorn industrial d'Aldaia, es conceben com a autèntics amortidors que alleugeriran la pressió sobre els trams més fràgils.
Un altre dels capítols decisius té a veure amb la regeneració hidrològica-forestal de la conca del Poyo. En els vessants alts d'esta rambla, qualsevol millora en la densitat de vegetació juga un paper crucial, ja que actua com a fre natural abans que l'aigua entre en torrentera cap a la plana. Esta restauració es completarà amb la construcció de menuts assuts, estructures pensades per a alentir l'avanç de l'aigua sense interrompre permanentment el seu curs.
En Chiva, un dels punts on la rambla sol manifestar un comportament més violent, es plantegen intervencions per a orientar els fluxos del cabal i minimitzar els danys en cas d'avingudes excepcionals. Tot açò es complementarà amb la creació d'espais de laminació al llarg del recorregut, i amb la futura utilització de la pedrera de Calicanto com un altre enclavament d'emmagatzematge temporal.
En la zona zero de la DANA, es preveu una ampliació de la capacitat del cabal del Poyo per evitar que els desbordaments tornen a reproduir-se en episodis de pluja intensa. El desviament del Pouyo cap al nou cabal del Túria - a través d'una via verda que connectarà ambdós sistemes - és una de les actuacions més determinants.
Però fins i tot totes estes obres resultaran incompletes si no s'aborda el punt més crític del sistema: la capacitat del nou llit del Túria. Eixe tram, que originalment es va dissenyar per a evacuar les aigües del riu després del Pla Sud, haurà d'assumir en el futur no solament el cabal del Túria, sinó també els volums procedents de la Saleta i del Pou durant una gran avinguda.
Perquè el canal puga suportar eixe esforç, el Govern planteja una primera fase d'excavació per trams, amb l'objectiu d'augmentar la seua profunditat i millorar la seua capacitat de desaigüe. La inversió prevista s'aproxima als 100 milions d'euros i es considera essencial perquè totes les altres intervencions de l'àrea metropolitana puguen complir la seua funció.
Per què és tan important este pla?
El concepte de “Pla Sud Metropolità” no descriu únicament una suma d’obres, sinó que pretén recordar que només un enfocament integral pot oferir garanties reals enfront de fenòmens meteorològics extrems. En essència, un sistema metropolità de prevenció permetria reduir dràsticament el risc en els municipis de l’Horta Sud, cosa que es traduïx en garantir la protecció de més d’un milió d’habitants.
Per una altra banda, també es busca optimitzar els recursos públics i millorar la comunicació entre administracions, evitant que es donen intervencions aïllades sense connexió entre si. Amb tot açò, s'arriba a aconseguir l'objectiu comú: adaptar-se als nous escenaris climàtics que cada vegada responen en major violència.