Amb l'objectiu d'establir una xarxa de professionals de cuidadors de menors, que atenguen a aquests mentre els progenitors treballen, naixia a principis de 2021 el Pla Corresponsables a nivell estatal.
Un projecte en el qual s'han invertit un total de 14,7 milions d'euros en la Comunitat Valenciana durant 2021, permetent impulsar aquesta iniciativa en 289 municipis, i que per a enguany es disposaran de 16,5 milions d'euros amb la intenció d'arribar a més localitats i, per tant, a més famílies.
Així, s'afavoreix la conciliació de les famílies amb xiquetes, xiquets i joves, alhora que s'aconsegueix crear ocupació de qualitat en el sector de les cures, ja que es busca la contractació de joves i dones que superen els 45 anys, els col·lectius més afectats per la desocupació.
Durant el primer any el pla ha permés cuidar de mig milió de menors valencians i, en aquest 2022, s'amplia com a edat límit dels 14 als 16 anys.
Economia de les tres "C"
El Pla Corresponsables té com a finalitat poder facilitar la conciliació de les famílies, "com a pedra angular en l'àmbit de l'economia de les tres 'c': criar, cuidar i curar", afirma la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra.
Aquests serveis es presten en dependències públiques, com a escoles, centres municipals o poliesportius, i es realitzen en períodes no lectius, mitjançant projectes d'oci educatiu, com a escoles d'estiu, o com a cures prestades en una instal·lació adequada a l'objecte del servei. També es poden prestar en dies lectius, a través de l'ampliació d'horaris matinal i vespertí en els centres escolars i altres instal·lacions municipals.
Tal com defineix el pla, aquests serveis han de fomentar la cultura, la coeducació, la participació, l'educació ambiental, l'educació emocional i la interculturalitat.
Fomentar l'ocupació en col·lectius castigats
"A través d'aquestes ajudes, es pretén crear ocupació de qualitat, estable i no deslocalitzable en el sector de les cures", ressalta Oltra, al mateix temps que "fem passos cap a la garantia de les cures com un dret, des d'una perspectiva d'igualtat de gènere". Per això, s'incideix en la contractació de joves i dones que superen els 45 anys, els col·lectius més afectats per la desocupació.
En aquest sentit, les entitats beneficiàries han d'establir sistemes d'adjudicació que atorguen caràcter prioritari a l'atenció de famílies monoparentals, víctimes de violència de gènere i d'altres formes de violència contra les dones, dones en situació de desocupació de llarga duració, dones majors de 45 anys o a unitats familiars en la qual existisquen altres responsabilitats relacionades amb les cures.