Per què el mes de febrer és de traspàs cada quatre anys?

Cada quatre anys, febrer afig un dia més al seu mes, passant de durar 28 a 29 dies des de fa diversos segles

Guardar

Calendari del mes de febrer de 2024
Calendari del mes de febrer de 2024

Probablement ho hem viscut tantes vegades, que ja ens hem acostumat. Però no és el 'normal', almenys a València (i en quasi en tota la resta del món). El mes de febrer és l'únic mes de l'any que consta de menys dies que els altres, 28. Però això no és l'única cosa inusual. I és que cada quatre anys, se li afig un dia més i passa a tindre 29 dies, la qual cosa es diu any de traspàs.

I aqueix precisament, és el cas de 2024, que és any de traspàs i té 366 dies d'any, no 365 com els anys anteriors. Però, si la resta de mesos solen tindre entre 30 i 31 dies. Per què hi ha una reducció de dies al febrer? I per què se li afig un dia més cada quatre anys? No seria més fàcil que cada mes tinguera els mateixos dies?

Explicació de l'any de traspàs

Al llarg de la història, la humanitat ha anat adoptant diversos tipus de calendaris fins a arribar al que tenim actualment que és el gregorià, instaurat pel Papa Gregorio XIII, en el segle XVI. Aquest tipus de calendari va substituir al juliano, que tenia com a base l'egipci, que va acabar generant molts problemes amb la quantitat de mesos de l'any i les estacions que se succeïen en ell.

Imagen del sol con altas temperaturas
Imatge del sol amb altes temperatures

Amb el gregorià, el que usa la major part del món, es va trobar la forma adequada per a regular cada dia de l'any i les estacions. En total, aquest model s'adequa amb els 365,2422 dies que té l'any solar, és a dir, els dies que tarda la Terra a fer un volt al Sol.

I ací és on entren els anys de traspàs. Aqueixes 2422 centenes que té l'any solar, si no es regularen, farien que els canvis d'estacions es desajustaren i variaren de mes cada any. És a dir, les dates de vacances d'estiu es desplaçarien, l'hivern començaria més tard i coses per l'estil.

Per a evitar això i tindre una regularitat anual estacional, es va optar per la solució que cada quatre anys, l'any passarà a tindre un dia més, 366, en concret el 29 de febrer, i així la successió d'estacions es mantindria regular tot l'exercici. La primera comença el 21 de març sempre, l'estiu, el 21 de juny, la tardor, el 21 de setembre, i l'hivern el 21 de desembre.

Si no s'haguera aplicat aquesta solució dels anys de traspàs, cada 12 anys els calendaris es desfasarien sempre tres dies. O siga que si no s'haguera aplicat des del s. XVI, probablement, hui no sabríem quan canviaria cada estació i quan acabaria.

Destacats