La irrupció en les nostres vides de les xarxes socials i Internet ha permés crear una nova finestra en la qual qualsevol persona pot convertir-se en creadora de contingut i transmetre tot tipus de missatges que, en molts casos, poden arribar a viralitzar-se. Hui dia, xarxes com Instagram, Facebook i Tik Tok compten amb milers de perfils en els quals l'alimentació, la nutrició o la cuina són les temàtiques predominants.
Però esta és una eina que pot veure's com un arma de doble tall: d'una banda pot tindre una utilitat "increïble per a aprendre per exemple receptes de cuina", destaca Felipe Baier, Vocal de Nutrició Esportiva en el Col·legi Oficial de Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa); però, en el costat contrari, estos perfils poden promoure hàbits alimentaris insans en la població general. "El problema és quan parlem de salut, de tecnicismes, de farmacologia o de pautes dietètiques perquè si no hi ha una persona darrere que sap del que parla o que no té suport científic es poden provocar problemes de salut a qui està escoltant eixe missatge", afig Baier.
En eixa mateixa línia, el nutricionista denuncia que la difusió de missatges nutricionals no experts en les xarxes socials desprestigia la professió i resta la importància que esta ha de tindre en la la salut i el benestar de la ciutadania. Segons Baier, tindre unes pràctiques o unes altres d'alimentació pot semblar, a simple vista, alguna cosa "innòcua" per a la salut humana perquè la majoria de conseqüències, que poden arribar a ser greus, s'observen "a mitjà o llarg termini". "Imaginem que un entrenador personal recomana en xarxes socials prendre's unes pastilles o fàrmacs per a perdre pes. En eixe cas, posaríem el crit en el cel, però quan parlem d'alimentació com les repercussions són a mitjà o llarg termini sembla que no passa res i que tothom estiga habilitat per a fer-ho", exemplifica el nutricionista del CODiNuCoVa.
Així i tot, Felipe Baier apunta que la divulgació en xarxes socials sobre conceptes de nutrició és positiva "sobretot a dia de hui" perquè resulta "necessari que la professió agafe més pes i tinga més visibilitat". La problemàtica residix en qui és l'emissor del missatge a través de les xarxes socials perquè si este és transmés per una persona amb titulació i col·legiada la informació "segurament siga correcta"; en cas contrari, eixe missatge serà nociu i podria "acabar generant hàbits nutricionalment tòxics i problemes de salut en els qui ho escolten", afig.
La influència de ChatGPT en el món de la nutrició
Per exemple, ChatGPT ha sigut un dels instruments tecnològics l'aterratge dels quals ha sacsejat els fonaments de la majoria de professions, i també la dels nutricionistes-dietistes. Si escau, ChatGPT amenaçava la supervivència del treball d'un especialista de la nutrició perquè estava sent usat per a crear dietes alimentàries en segons sense supervisió mèdica.
No obstant això, per a Baier els perills de que els usuaris gasten este sistema tecnològic de manera generalitzada van més enllà. En concret, Baier apunta al fet que un dels riscos més "preocupants" és no introduir a l'hora de fer la búsqueda en el 'software' les dades fisiològiques o patologies del pacient, ja que sense estes la dieta creada per este xat d'intel·ligència artificial podria desencadenar problemes de salut addicionals.
A més, Baier explica que usant este tipus de mètodes es perd "el tracte personal" entre nutricionista-dietista i pacient i s'incorren en més riscos per la "falta de criteri de la població general". A més, utilitzar estes d'eines fa que es perda l'educació alimentària que des de la nutrició es treballa "per a evitar hàbits tòxics d'alimentació que puguen acabar generant més problemes de salut".
La població jove, en l'epicentre dels mals hàbits nutricionals per les xarxes socials
Encara que les conseqüències negatives d'aprendre sobre nutrició a través de les xarxes socials poden afectar a qualsevol grup poblacional, és en la joventut on més impacte està tenint perquè és la població jove on es troba el gruix de consumidors de xarxes socials i Internet. De fet, l'anàlisi del "X Observatori Nestlé d'Hàbits Nutricionals i Estil de Vida de les Famílies" indica que el 36 % dels joves enquestats d'entre 18 i 35 anys aprén sobre hàbits d'alimentació a través dels perfils en xarxes de nutricionistes "i fins al 27 % confessa que es guia per les recomanacions i hàbits nutricionals que els seus influencers de referència mostren".
En eixa línia, són sols 2 de cada 10 els joves que opten per acudir a la consulta d'un professional de la nutrició buscant una atenció personalitzada, reflectix l'estudi de Nestlé. Una excessiva mirada jove cap a allò que es publica en les xarxes socials que coincidix amb l'"auge dels trastorns de la conducta alimentària (TCA)", explica el Vocal de Nutrició Esportiva del CODiNuCoVa. "Si no tenim criteri per a saber si el que veiem en xarxes és bo o dolent, això pot potenciar comportaments que acaben desenvolupant TCA", detalla Baier.
Quant a la solució per a rebaixar la influència dels missatges nutricionals en les xarxes socials en pro del consell d'un metge especialista, Baier aposta per endurir la normativa vigent per a evitar la intromissió de persones no expertes amb un arrova davant del seu nom que aconsellen sobre què menjar i què no. "Necessitem una renovació de la part legislativa per a delimitar quins són les funcions d'un dietista-nutricionista i com s'han d'exercir estes", subratlla. Així mateix, l'expert advoca per investigar en el registre del col·legi professional si l'emissor del missatge en xarxes està col·legiat o no "perquè si ho està és que sí tindrà una titulació i és molt menys probable que el que diga siga incorrecte", conclou.