Un nou medicament frena el càncer en el primer assaig experimental amb humans

El fàrmac ataca a una proteïna responsable en la progressió de tumors comuns

Guardar

Proves en un laboratori. Imatge de Darko Stojanovic en Pixabay
Proves en un laboratori. Imatge de Darko Stojanovic en Pixabay

Nou pas avant en la lluita contra el càncer. Un nou fàrmac, en fase experimental, ha aconseguit frenar el càncer en el seu primer assaig amb humans. Es tracta d'Omomyc (OMO-103), un medicament que ha aconseguit estabilitzar la malaltia en alguns pacients i que té pocs efectes secundaris.

Omomyc és un fàrmac desenvolupat en el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, a través de Peptomyc, spin-off del VHIO i ICREA. Omomyc té com a diana l'oncogen MYC, que està desregulat en la gran majoria de tumors com els de mama, pròstata, pàncrees, pulmó o ovaris, però que fins fa poc es considerava inassolible terapèuticament.

Aquests resultats preliminars es continuaran avaluant en un assaig clínic de fase II, que començarà en els pròxims mesos. També es provarà el funcionament d'Omomyc en combinació amb quimioteràpia o altres teràpies.

Proteïna terapèutica

Com destaquen des del centre en un comunicat, Omomyc és una miniproteïna terapèutica desenvolupada a través del seu spin-off Peptomyc, gràcies al treball de més de 20 anys de la Dra. Laura Soucek, codirectora del Programa d'Investigació Translacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, que va demostrar en la fase preclínica en el laboratori que aquesta proteïna és capaç d'entrar en les cèl·lules i aconseguir el seu nucli, on es troba l'oncogen MYC. Una vegada en el nucli, Omomyc inhibeix l'habilitat de MYC per a promoure el creixement de tumors cancerosos.

"Encara és molt prompte per a avaluar l'activitat del fàrmac, però estem veient l'estabilització de la malaltia en alguns pacients", afirma la Dra. Elena Garralda, directora de la Unitat d'Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch del VHIO.

Garralda destaca el cas concret d'un pacient amb càncer de pàncrees que va romandre en estudi durant més de sis mesos, i en el qual el tumor es va reduir en un 8% i va haver-hi una reducció del 83% en l'ADN derivat del tumor que circula en el torrent sanguini. "També hi ha un pacient amb un tumor de la glàndula salival la malaltia de la qual es manté estable i encara està en l'estudi després de 15 mesos, i un pacient amb sarcoma, que havia respost molt poc a tractaments previs, que es va mantenir estable 8 mesos", explica.

Els efectes secundaris adversos relacionats amb el tractament més comuns van ser reaccions lleus a la infusió intravenosa, com a esgarrifances, febre, nàusees, granellada i pressió arterial baixa. Els nivells de dosis més alts es van associar amb més reaccions a la infusió, però es van tractar fàcilment.

Arxivat a:

Destacats