Gots de ceràmica quasi intactes depositats fa 2.500 anys com a ofrena als déus. Ossos de cérvols sacrificats en rituals col·lectius. Ferramentes tallades pels primers humans moderns que trepitjaren la Mediterrània occidental. Este estiu, la província de València s'ha convertit en un dels grans laboratoris arqueològics d'Espanya, gràcies a una ambiciosa campanya d'excavacions impulsada per la Diputació de València a través del Museu de Prehistòria i del Servici d'Investigació Prehistòrica (SIP).
Quasi un segle excavant el passat
El SIP va ser creat en 1927 en el si de la Diputació de València com una institució científica dedicada a la investigació, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic valencià. El seu artífex, Isidro Ballester Tormo, va concebre esta institució com un centre de referència similar als ja existents a Madrid i Barcelona. Quasi cent anys després, l'organisme no sols seguix en peu, sinó que arriba a les portes del seu centenari —en 2027— en plena forma, amb una agenda científica que abraça des del Paleolític fins a l'Antiguitat tardana.
Durant quasi un segle, el SIP ha situat la Diputació a l'avantguarda de la investigació arqueològica mitjançant excavacions, projectes científics, publicacions, formació d'especialistes i una intensa labor de conservació i difusió. El Museu de Prehistòria custodia hui una de les col·leccions arqueològiques més importants del país i treballa en xarxa amb universitats, centres científics i administracions públiques. El programa de 2026 és, en eixe sentit, molt més que una campanya d'estiu: és la continuació d'un projecte generacional que porta dècades reescrivint la història d'este territori.
Cova Merinel: quan els ibers parlaven amb els seus déus
Una de les troballes més cridaneres d'enguany prové de Bugarra, un xicotet municipi de l'interior valencià on s'amaga la Cova Merinel. En la seua tercera campanya d'excavació, dirigida pels professors de la Universitat de València Sonia Machause i Agustín Diez, el jaciment ha tornat a sorprendre. La cavitat conserva un depòsit arqueològic vinculat a activitats cerimonials desenvolupades entre els segles V i IV aC., un període que les comunitats ibèriques usaven les coves com a espais sagrats allunyats del món quotidià.
Els treballs han permés recuperar, per primera vegada en la cavitat, diversos vasos caliciformes pràcticament complets. Estos recipients, característics dels rituals ibèrics en el territori valencià, apareixen habitualment associats a ofrenes. Junt amb ells, l'equip ha documentat conjunts de ceràmiques fragmentades de forma deliberada i restes de fauna relacionats amb cerimònies col·lectives, la qual cosa apunta a pràctiques religioses estructurades i repetides en el temps. La intervenció s'emmarca en el projecte Ritcontact, finançat per la Fundación Ramón Areces, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bugarra.
Deu anys en el Pic dels Alls: la fi d'una era en Yátova
També en clau ibèrica, però amb un sabor agredolç, 2026 posa punt final a una dècada de treball ininterromput en el poblat del Pic dels Alls de Yátova. Deu anys consecutius d'excavacions, dirigides pels professors David Quixal i Consuelo Mata junt amb la Universitat de València i l'Ajuntament de Yátova, en un jaciment situat en la Serra Martés a més de 1.000 metres d'altitud. No és un detall menor: treballar en eixes condicions exigix esforç logístic i una tenacitat que pocs projectes sostenen durant tant de temps.
El balanç és notable. Al llarg d'esta dècada s'han recuperat vivendes, espais de producció i emmagatzematge, i un sistema defensiu complet integrat per fossat, torre i porta principal. Aproximadament 60 estudiants universitaris han realitzat pràctiques d'arqueologia en el jaciment, formant part d'una cadena de transmissió del coneixement que va molt més enllà de les troballes materials. L'última intervenció ha permés excavar pràcticament en la seua totalitat un edifici de possible ús domèstic. El projecte entra ara en una nova etapa centrada en l'estudi dels materials i en la posada en valor del jaciment amb finalitats científiques, educatives i culturals.
Cova Foradada d'Oliva: en busca de la frontera entre neandertals i sàpiens
Si els jaciments ibèrics permeten abocar-se a civilitzacions relativament recents, la Cova Foradada d'Oliva porta els investigadors a un territori temporal molt més inhòspit. La quarta campanya d'excavacions en este enclavament, dirigida per Alfred Sanchis, del SIP, i Aleix Eixea, de la Universitat de València, ha tornat a llançar llum sobre un dels capítols més fascinants i enigmàtics de la història humana: el moment que els neandertals desaparegueren i els primers Homo sapiens prengueren el relleu.
Es tracta d'un dels jaciments paleolítics més rellevants de la façana mediterrània peninsular, amb una seqüència estratigràfica que documenta ocupacions des del Paleolític mitjà fins al superior. La intervenció de 2026 s'ha centrat en els nivells del Paleolític Superior inicial i ha recuperat un important conjunt de restes lítiques, faunístiques i vegetals que amplien el coneixement sobre les primeres poblacions d'humans anatòmicament moderns que habitaren la comarca de la Safor. El projecte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Oliva i del projecte NESUBSTRA, finançat per l'Agència Estatal d'Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
La Cova del Gripau de Xiva: quan els rituals es tornen difusió
El calendari arqueològic no es tanca amb l'estiu. Al setembre, el mateix equip que treballa en Cova Merinel intervindrà en la Cova del Gripau de Xiva, un jaciment que després de sis campanyes desenvolupades entre 2018 i 2025 entra ara en una fase diferent: la de compartir els seus resultats amb la ciutadania. Perquè de poc servix desenterrar el passat si eixe coneixement roman tancat en informes tècnics.
Les excavacions en la Cova del Gripau han documentat una llarga seqüència d'ocupació des del Calcolític fins a l'època tardoantiga, a més de pràctiques rituals excepcionals d'època ibèrica: inhumacions en cova, depòsits rituals de cérvols i ovicaprins, i ofrenes ceràmiques i metàl·liques. El conjunt convertix la província de València en un dels territoris de referència per a comprendre les creences i pràctiques simbòliques de les comunitats ibèriques.
Laboratori d'arqueòlegs del futur
Més enllà dels descobriments concrets, estes campanyes complixen una altra funció que no sempre rep l'atenció que mereix: la formació de les noves generacions d'arqueòlegs. Cada estiu, estudiants i investigadors novells treballen braç a braç amb especialistes de distintes disciplines en condicions reals de camp. La col·laboració entre el Museu de Prehistòria, les universitats valencianes, els ajuntaments locals i projectes competitius d'investigació permet, a més, traslladar els resultats a la societat a través de publicacions, exposicions i activitats educatives.
A les portes del seu centenari en 2027, el Servici d'Investigació Prehistòrica, creat en 1927 en el si de la Diputació de València, seguix sent fidel a la seua vocació original: investigar, conservar i difondre el patrimoni arqueològic valencià. Quasi cent anys d'història no són només un motiu de celebració, sinó la prova que algunes institucions, quan estan ben orientades, poden sobreviure a modes, crisis i canvis polítics per a seguir fent exactament el que prometeren des del primer dia.