Enclavat entre el port i l'antic llit del Túria, el barri de Natzaret conviu amb una realitat que els seus veïns denuncien des de fa anys: un evident aïllament urbà, servicis públics deficients i, especialment, un incipient augment d'habitatges turístics il·legals. D'esta manera, mentre altres barris avancen, Natzaret pareix condemnat a romandre en la perifèria de les prioritats institucionals.
La falta d'habitatge assequible, la proliferació dels denominats apartaments turístics il·legals, les escasses connexions de transport o el risc real d'inundacions són només alguns dels problemes que arrossega este barri del districte de Poblats Marítims de València. A tot això se suma la paralització de projectes clau en matèria educativa, com l'institut o el centre de formació professional, que seguixen sense desenvolupar-se malgrat estar previstos en plans oficials.
Per a conéixer de primera mà les principals reivindicacions del veïnat, des de València Extra hem parlat en Julio Moltó, president de l'Associació Veïnal de Natzaret, qui denuncia “una falta de voluntat política” per a atendre les necessitats reals d'un barri històricament oblidat. Et contem totes les reivindicacions:
Menys pisos turístics il·legals i més habitatge públic
Un dels problemes més urgents que assenyala Moltó és l'accés a l'habitatge. En Natzaret, els preus del lloguer han pujat de forma desorbitada mentre l'oferta d'habitatge públic seguix sent pràcticament inexistent. “Hi ha una falta d'habitatge públic accessible i els lloguers estan absolutament unflats”, resumix. A esta situació se suma un fenomen creixent de gentrificació: persones en alt poder adquisitiu compren immobles antics en el barri, els rehabiliten o els convertixen directament en allotjaments turístics. “El problema és que estan proliferant molts apartaments turístics il·legals, que fan competència als qui paguen els seus impostos i ho tenen tot en regla”, advertix el portaveu veïnal.
A més, des de l'associació posen el focus en les parcel·les de titularitat municipal. Esta denuncia que, encara en la possibilitat de construir habitatge social que alleuge la situació dels veïns i veïnes, l'Ajuntament no està actuant per a activar-les. “Tenim sòl públic disponible, però l'Ajuntament no va per faena de fer eixe tipus d'intervenció”, lamenta Moltó, que també critica la falta d'ajudes del Consell per a rehabilitar el parc d'habitatge més antic del barri.
Problemes de mobilitat: poques línies i llargues esperes
En matèria de transport, la situació tampoc és encoratjadora. Natzaret seguix patint un aïllament estructural que complica l'accés a servicis tan essencials com l'hospital o la platja. “L'EMT només té dos autobusos cap al nostre hospital públic de referència i tarden entre 35 i 45 minuts”, explica Moltó, en referència a l'Hospital Clínic i a la línia 30.
Encara que s'aconseguí recentment l'ampliació del tramvia, els veïns advertixen que els problemes persistixen, sobretot en les línies d'autobús. Les actuals rutes, com la 30 o la 95, són insuficients. I encara que s'amplien les línies, mai suposa un benefici total. “El recorregut de la 95 es retallarà i passarem a tindre la 45. Això millorarà l'accés al Clínic, però perdem la connexió directa en la platja”, critica, sabedor que els ciutadans de Natzaret no podran arribar a la platja sense fer transbord.
Des de l'Associació asseguren que els plans de millora previstos per l'Ajuntament estan condicionats per una inversió de 170 milions d'euros que, encara que des del consistori afirmen que realitzaran, encara està pendent. Segons Moltó, “fa falta un pressupost per a nous autobusos, més conductors i noves cotxeres”. I afig: “De moment, tot això encara no està ni contractat”. També, des de l'Associació estan lluitant per millorar la infraestructura de tramvies i aconseguir noves vies que connecten el barri en la ciutat, assegurant fluxos de connexió en el centre que, per les característiques de l'operació, serien molt més duradors. "Una línia d'autobús te la poden canviar en qualsevol moment", argumentava Moltó.
“Ací, si plou fort, ens ofeguem”
Un altre dels grans temors del veïnat és el risc d'inundació, especialment davant episodis meteorològics extrems com els viscuts en els últims anys. La ubicació del barri entre dos llits -el del Túria i el nou canal del port- el convertix en una zona especialment vulnerable. “El 29 d'octubre, en el temporal, el riu va estar a punt de desbordar-se i baixar pel llit del Túria”, recorda Moltó.
La pèrdua de zones naturals de drenatge, com l'horta del sud o la platja original del barri, agreuja el problema. “Ací, si cau una tempesta aigües amunt, ens ofeguem. L'horta ja no existix, la platja tampoc. Si ve aigua, el Pla Sud canalitza abans que arribe a la ciutat, però ací no”, denuncia amb preocupació.
A tres mesos de l'aniversari de la DANA, l'associació veïnal exigix mesures clares i planificació real. “No volem ser els oblidats quan arribe la pròxima riuada”, lamenta Moltó, que demana transparència i diàleg institucional.
Educació en Natzaret: un projecte intergeneracional bloquejat
La falta d'equipaments educatius en Natzaret és una de les carències històriques que més preocupa als veïns. El barri compta en una parcel·la entre Natzaret i Moreres destinada a usos educatius, inclosa en el Pla Edificant, però el projecte està completament paralitzat des del canvi de govern. “De moment s'ha quedat ací i no tenim més informació”, explica el president veïnal.
La proposta del veïnat contempla un ecosistema educatiu intergeneracional que inclouria un institut de secundària, un centre de formació professional, una escoleta infantil i un centre de dia per a persones majors. “No només és necessari per als xiquets, també per a adults. És un projecte molt interessant, però pareix que ha quedat molt parat”, lamenta.
Moltó destaca que la formació és una necessitat urgent en el barri, on moltes persones busquen reciclar-se laboralment. “Natzaret té una gran necessitat de formació per a accedir al treball, i és una reivindicació històrica que encara no s'ha aconseguit”, conclou.
Natzaret i Pobresa Zero: organització veïnal i xarxes de solidaritat
Més enllà de les reivindicacions puntuals, el moviment veïnal de Natzaret manté una estructura organitzada i participativa. Tal com explica Julio Moltó, l'associació treballa a través de comissions de treball, cada una centrada en un àmbit específic: habitatge, mobilitat, salut, educació, medi ambient o participació ciutadana. “És la nostra forma de funcionar, per a abordar els problemes des de dins i en propostes concretes”, apunta.
Este model organitzatiu també els permet teixir aliances en altres entitats socials. L'associació està integrada en Pobresa Zero, una plataforma ciutadana que des de 2005 lluita contra l'exclusió i la desigualtat, i que promou polítiques públiques basades en la justícia social, la cooperació i la solidaritat.
“Natzaret forma part d'una xarxa més àmplia de barris i col·lectius que defensem drets bàsics. No es tracta només de millorar el nostre barri, sinó de construir una ciutat més justa per a tots”, conclou Moltó.