La natalitat cau en picat: "registrem un dels nivells més baixos d'Europa"

El retard de la maternitat més enllà dels 35 anys és una de les principals causes de la "disfunció reproductiva a Espanya"

Guardar

Imatge d'una ecografia
Imatge d'una ecografia

La natalitat a Espanya va arribar a mínims històrics en 2023. D'acord amb les dades recentment publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els naixements es van reduir un 2% durant l'any passat en tot el país, mentre que en la Comunitat Valenciana es van registrar, entre gener i novembre de 2023, tan sols 32.451 naixements, la qual cosa suposa un 0,3% menys que en 2022. No obstant això, esta tendència a la baixa, lluny de resoldre's, continua el seu descens en picat. Un descens que, en paraules del doctor Ernesto Bosch, director d'IVI (Institut Valencià d'Infertilitat) "ja va començar fa set o huit anys, i ha continuat mantenint-se en l'actualitat".

Una situació que preocupa, i molt, atés que, com explica el Dr. Jose Mª Martín Vallejo, ginecòleg responsable de la clínica de fertilitat i reproducció assistida Ginemed València, "l'Índex de Natalitat a Espanya està situat en un dels nivells més baixos d'Europa en el moment actual: 1,1 naixements per dona. La tendència, per desgràcia, és que este índex de natalitat continua baixant". Per això, el doctor posa l'accent en la necessitat que "els partits polítics pacten i conjuminen esforços per a fer un pla en pro de la natalitat per a resoldre esta situació".

El retard en l'edat de maternitat, amb els problemes de fertilitat que això comporta, s'ha erigit com una tendència a l'alça al nostre país, i se situa com un dels motius principals d'este descens de la natalitat, juntament amb la qualitat del semen que "ja va sent baix des de fa anys", apunta Bosch.

En este context, experts en reproducció assistida es reuniran a València, este dijous, 25 d'abril, per a debatre sobre la situació de la natalitat i la infertilitat en la societat espanyola, i afrontar els reptes actuals en reproducció assistida, com són les pacients amb baixa resposta a tractaments, la fallada recurrent d'implantació o els avortaments de repetició.

D'acord amb les dades publicades per l'IVI, en l'actualitat, "al voltant de 800.000 parelles espanyoles patixen problemes d'infertilitat". Si bé l'espècie humana no té un alt poder reproductiu – "es parla d'un 25% de possibilitat d'embaràs en la relació sexual mantinguda en el moment d'ovulació d'una dona" – estos percentatges afecten dones menors de 35 anys, ja que a partir d'eixa edat, "el potencial reproductiu disminuïx, situant-se per sota del 10% per mes en dones de 40 anys".

D'esta manera, i tenint en compte que, cada vegada, més dones opten per ser mares després dels 35 – degut en part a la falta de mesures de conciliació familiar i a la situació socioeconòmica actual – "cada vegada hi ha més casos de disfunció reproductiva a Espanya, sobretot causada pel retard de la maternitat", assenyala el Dr. Jose Mª Martín Vallejo.

Disminució de la natalitat / Font: INE
Disminució de la natalitat / Font: INE

No obstant això, hi ha altres causes que provoquen infertilitat. Com apunten des de l'IVI, en el cas de les dones, un 80% dels casos es deu, a més, a un factor tub-peritoneal, és a dir, quan les trompes de Fal·lopi es troben amb alguna mena de lesió; l'endometriosi; o altres factors de risc, com miomes o malalties cròniques.

En el cas dels homes, les principals causes d'infertilitat es deuen a alteracions del tracte genital; problemes d'erecció; alteracions en la producció del semen; obesitat extrema; o una situació anòmala del meato urinari, curvatures molt pronunciades del penis o una gran disminució d'este.

Augmenten els tractaments de reproducció assistida

Per a combatre estos problemes d'infertilitat, són cada vegada les parelles que aposten per sotmetre's a tractaments de reproducció assistida. Com explica el Dr. Jose Mª Martín Vallejo, ginecòleg responsable de la clínica de fertilitat i reproducció assistida Ginemed València, "el principal tractament de reproducció en pacients fins als 42 anys són les fecundacions in vitro (FIV). A partir d'eixa edat, les probabilitats d'embaràs amb òvuls propis són tan baixes que poden ser edats per a plantejar-se l'ovodonació". A més, com explica el director d'IVI, "també realitzem tractaments més complexos que comporten un estudi genètic dels embrions que utilitzem, actualment, en pacients d'edat avançada".

No obstant això, la investigació per a incorporar noves tècniques que permeten augmentar els índexs de natalitat seguix en constant evolució. Per això, assenyalen des de Ginemed, "actualment s'està investigant amb l'ús de plasma ric en plaquetes intraovàric, però de moment no hi ha una evidència científica suficient per a emprar-lo en la pràctica clínica habitual".

Per part seua, el doctor Ernesto Bosch, director d'IVI, apunta que "en la baixa resposta, s'està investigant la tècnica de rejoveniment ovàric, que busca reactivar fol·licles dorments que puguen quedar en els ovaris en les etapes finals de l'edat fèrtil i, d'esta manera, intentar aconseguir òvuls en aquelles pacients que, d'una altra manera, no seria possible. Amb tot, els resultats són més prometedors que una altra cosa, i on s'han vist millors resultats és en la pacient jove amb baixa reserva ovàrica".

No cal obviar que l'alt cost dels tractaments és una barrera per a les pacients que busquen mètodes alternatius per a concebre. En este punt, explica Bosch, "són tractaments que requerixen l'ús d'alta tecnologia i de professionals altament qualificats". Així, assenyala que "qualsevol ajuda que vinguera de l'administració seria més que benvinguda, a més tenint en compte que el sistema de salut no és capaç d'absorbir tota la demanda en uns temps raonables".

Així i tot, el Dr. Jose Mª Martín Vallejo té clar que "encara que les ajudes que pogueren vindre de les administracions públiques per a costejar-se el tractament de reproducció assistida serien una bona opció, el verdaderament útil seria que la ciutadania disposara d'informació clara sobre fertilitat des d'edats primerenques. És a dir, que tant el seu metge general com l'especialista en ginecologia i obstetrícia informen sobre la importància de no retardar la maternitat per damunt dels 35 anys, o, en cas contrari, de preservar òvuls als 29-30 anys".

Ecografia a una pacient embarassada
Ecografia a una pacient embarassada

Dades de natalitat a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana ha registrat 32.451 naixements entre gener i novembre de 2023, la qual cosa suposa un 0,3 % menys de naixements que l'any anterior, quan van nàixer 32.550 bebés, segons les estadístiques de l'INE.

Per edats, la majoria de les mares que va donar a llum l'any passat tenen entre 30 i 34 anys (10.698 naixements), seguit del grup d'edat d'entre 35 i 39 anys (9.359) i el grup d'entre 25 i 29 anys (5.681). En la cua, es troben les que tenen entre 40 i 44 anys (3.088) i les d'edat compresa entre els 20 i 24 anys (2.668).

Destacats