El Consell de la Generalitat Valenciana ha aprovat el decret que regula l'estructura, organització i funcionament de l'Atenció Primària i Comunitària del Sistema Valencià de Salut, amb l'objectiu de modernitzar el model assistencial i adaptar-lo als canvis demogràfics, epidemiològics i socials de la Comunitat Valenciana. Segons expliquen des de la Conselleria de Sanitat, la norma pretén garantir l'equitat en l'accés, millorar la qualitat assistencial i situar l'Atenció Primària com a eix central del sistema sanitari, reforçant la seua capacitat resolutiva i oferint un marc estable per a la docència, la investigació i la promoció professional.
Entre els objectius principals de la norma es troba l'atenció a la cronicitat, la prevenció de malalties i la promoció de la salut, així com l'impuls a l'educació sanitària i a l'autocura de la ciutadania. La regulació també reforça la coordinació sociosanitària i l'acció comunitària, buscant integrar l'assistència sanitària i els servicis socials per oferir una atenció més completa a pacients amb necessitats complexes, població vulnerable o persones amb malalties cròniques.
A més, el decret impulsa la transformació digital de l'Atenció Primària. Es promou la història clínica única, l'automatització de processos i la incorporació d'eines d'intel·ligència artificial amb l'objectiu de millorar l'eficiència i la qualitat assistencial. Així mateix, es reconeix la importància de la docència, la investigació i la promoció professional, fomentant la col·laboració amb instituts i fundacions d'investigació i establint l'Atenció Primària com un espai formatiu i científic dins del sistema sanitari.
Què opinen els metges? Avanços teòrics, manques pràctiques
Des de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària (SoVaMFiC) han valorat el decret com un “avanç” en la modernització de l’Atenció Primària, encara que advertixen que la norma presenta limitacions significatives que podrien comprometre el seu impacte real. Els experts destaquen que, encara que es reconeix la centralitat de l’Atenció Primària i conceptes clau com l’equitat, la cronicitat i la continuïtat assistencial, estes millores queden en gran mesura en el pla teòric.
Entre les principals crítiques, assenyalen que la normativa no establix ràtios màximes de pacients per professional ni mecanismes clars per a garantir l'estabilitat de les plantilles. Eixe fet limita la capacitat de l'Atenció Primària per a mantindre la longitudinalitat de l'atenció, un dels elements essencials de la medicina de família. “La continuïtat assistencial queda reconeguda en el paper, però no està protegida en la pràctica”, assenyalen, advertint que eixe fet dificultar oferir atenció personalitzada i de qualitat.
Un altre aspecte que genera preocupació és la prioritat que el decret atorga a l'accessibilitat i la reducció de demores. Encara que s'articulen circuits de gestió compartida de la demanda segons el motiu de consulta i el professional més adequat, els metges advertixen que, si estos objectius no van acompanyats de recursos suficients, quotes ajustades i temps d'atenció adequats, la pressió assistencial podria augmentar, fragmentant l'atenció i afectant la seguretat del pacient.
Equips, docència i futur: reptes pendents
El decret definix l'Equip d'Atenció Primària i Comunitària com un conjunt multidisciplinari que inclou metges, infermeres, personal administratiu, auxiliars de clínica, treballadors socials i altres perfils professionals. Els experts valoren positivament la inclusió formal de tots estos perfils, però critiquen que no es desenvolupe suficientment la figura de l'administratiu clínic ni s'establisquen dotacions mínimes per població o complexitat. L'absència d'estes mesures limita l'eficiència en la gestió de la demanda i pot afectar la seguretat del pacient.
Pel que fa a la docència i la investigació, encara que es reconeixen com a funcions pròpies de l'Atenció Primària, els metges advertixen sobre la falta de temps protegits, incentius clars i regulació concreta de tutors i centres de salut universitaris. Això compromet la sostenibilitat d'estes activitats dins de la pràctica diària i limita el potencial de l'Atenció Primària com a espai formatiu i científic.
Respecte a la transformació digital i intel·ligència artificial, els professionals consideren que la norma obri oportunitats importants, però critiquen l'absència d'un marc de governança definit i de participació estructurada dels equips en la selecció i avaluació d'eines. Assenyalen que és fonamental garantir que la tecnologia lliure temps clínic i no augmente la burocràcia, perquè la digitalització realment contribuïsca a millorar l'eficiència i la qualitat de l'atenció.
A pesar d'estes limitacions, els metges consideren que el Decret 9/2026 representa un avanç rellevant per a l'actualització normativa de l'Atenció Primària en la Comunitat Valenciana. A més, es mostren disposats a col·laborar amb la Conselleria de Sanitat per a avaluar l'impacte real de la norma i desenvolupar mesures reglamentàries que enfortisquen de manera efectiva l'Atenció Primària i Comunitària, assegurant una atenció de qualitat, continuïtat assistencial i eficiència en la gestió dels recursos sanitaris.