Hi ha famílies al Camp de Túria que porten dècades sense saber exactament on descansen els seus iaios, els seus pares, els seus oncles. Només saben que moriren entre juliol i octubre de 1939, a mans del règim franquista, i que en algun lloc del Cementeri Municipal de Llíria hi ha una fossa que els conté. Ara, per tercera vegada, una campanya d'excavació tractarà de respondre'ls. La Diputació de València, a través de la seua delegació de Memòria Democràtica, ha posat en marxa la tercera intervenció arqueològica i forense en este cementeri, amb una inversió superior als 80.000 euros destinada a localitzar, excavar i estudiar les restes de les persones represaliades que romanen en fosses comunes.
El context no és menor. Les xifres oficials registren més de 2.500 fosses comunes en tota Espanya, amb un estimat de més de 114.000 desapareguts que encara no han sigut identificats ni retornats a les seues famílies. Llíria és un d'eixos punts del mapa on la història seguix sense tancar-se, i on l'arqueologia i la medicina forense es convertixen en les últimes ferramentes de justícia disponibles.
Onze fosses, dotze cossos recuperats: el deute pendent
Els números a Llíria són eloqüents i durs alhora. Es tenen localitzades un mínim d'11 fosses al cementeri municipal, però fins a la data només s'han recuperat les restes de 12 persones. Entre 111 i 113 persones foren assassinades pel règim franquista en eixa localitat entre juliol i octubre de 1939, procedents quasi totes de municipis del Camp de Túria. El projecte busca ara identificar el lloc exacte on es troben 22 víctimes procedents del Depòsit de Presos de Llíria i de la Presó del Remei, així com més d'un centenar de soldats republicans morts a l'Hospital Militar de Llíria. La proporció entre els trobats i els que falten ho diu tot: la tasca al davant és enorme.
"És un deute moral inajornable, ja que la nostra prioritat absoluta és donar resposta a les famílies que porten mitja vida esperant recuperar els seus per a donar-los, per fi, una sepultura digna." - Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable de Memòria de la Diputació de València
Radars baix terra i bisturís sobre els ossos
Abans de moure un gram de terra, els equips ja saben, aproximadament, on mirar. Els estudis previs amb radars de penetració terrestre han detectat formes baix el sòl que coincidixen amb el que podrien ser restes de fosses comunes, assenyalant les zones on haurien sigut soterrats els morts en l'antic hospital militar. És ciència aplicada al servici de la memòria. A partir d'ací, el treball es torna meticulós, quasi quirúrgic: la tècnica emprada permet retirar la terra capa a capa, de forma molt acurada, fins a arribar al terreny verge, per a no deixar ni un sol rastre sense revisar.
L'equip que executa la intervenció ha d'estar format per especialistes en arqueologia i en medicina forense, que analitzaran els ossos en el mateix lloc on apareguen i recolliran les mostres biològiques necessàries seguint els protocols internacionals més estrictes. Eixe treball sobre el terreny és el que fa possible, després, les proves d'ADN que permeten identificar les víctimes i entregar-les a les seues famílies. La medicina forense juga un paper fonamental en estes exhumacions com a disciplina encarregada d'aportar informació per a conéixer la veritat.
Una inversió en dos temps
El finançament del projecte s'estructura en dos fases diferenciades. La primera, centrada en l'exhumació i els treballs de camp, compta amb 60.000 euros i es preveu que concloga aproximadament en un mes. La segona fase, programada per a l'any que ve, es destinarà a les actuacions de laboratori i anàlisi postexcavació, amb un poc més de 20.000 euros addicionals. El contracte l'ha licitat directament la Diputació, que va rebre una subvenció de 50.000 euros del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica per a finançar la iniciativa. "És la segona licitació que fa la Diputació en este tipus de projectes, que normalment posen en marxa els ajuntaments amb les subvencions que els donem", va explicar Enguix.
No és un punt de partida, sinó de continuació. Esta tercera campanya recull el testimoni de dos intervencions anteriors: una primera en 2021, sufragada per l'Ajuntament de Llíria, i una segona en 2022, subvencionada per la mateixa Diputació. Ambdues van ser executades per l'equip arqueològic i antropològic d'ArqueoAntro. La novetat d'esta ocasió és que la zona de cerca s'amplia al cementeri civil, la qual cosa obri noves possibilitats de troballa.
Memòria com a política pública, no com a excepció
La intervenció a Llíria no és un cas aïllat dins de l'estratègia de la Diputació de València. La delegació de Memòria Democràtica que coordina Natàlia Enguix compta amb un pressupost anual de dos milions d'euros, que finança tant les exhumacions com programes educatius —'Memòria a l'Escola' o 'Memòria en les Biblioteques'— i projectes culturals com exposicions i podcasts. A este se suma un increment de 250.000 euros en les ajudes a ajuntaments i associacions, que en 2026 arriben al milió d'euros.
L'aposta té una lògica clara: sense educació, la memòria es convertix en un acte puntual i no en una consciència col·lectiva. Enguix ha subratllat que oferir estos recursos formatius és el que garantix que "la joventut treballe amb les fonts originals i tinga capacitat crítica per a liderar la reflexió sobre el nostre passat".
"Un país no és plenament lliure si manté els seus ciutadans en cunetes o fosses comunes anònimes." - Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable de Memòria de la Diputació de València
Quan els arqueòlegs acaben el seu treball a Llíria i els forenses completen les anàlisis, alguns d'eixos noms que hui són només llistes en arxius històrics podrien tornar a ser persones amb cara, amb història i amb família que els espera. Per a eixes famílies, que porten dècades esperant, això no és arqueologia: és el final d'una espera que mai hauria d'haver començat.


