Una greu lesió de turmell la va obligar a parar i a suspendre una gira amb, pràcticament, tot venut: "van ser els moments més durs de la meua vida". Ara, tres anys després, Malú torna amb 'Mil batallas', un disc que ella mateixa defineix com a "alliberador" i que, sens dubte, ha suposat "un punt d'inflexió per a contar les coses com les vols contar", però, sobretot, "sense complexos i sense eixes pors que sempre tenim damunt".
Amb una gira que arrancava a Madrid i que, com ella mateixa explica, "poblament siga el show més dinàmic de tota la meua vida", Malú arriba a la ciutat de València, el pròxim 17 de juny, per a inaugurar el Ciutat Festival By CaixaBank a l'Estadi Ciutat de València.
Què trobarà el públic quan vagen a un dels teus concerts?
Es trobaran probablement el show més dinàmic de tota la meua vida. Si han viscut algun concert previ meu, aquest serà moltíssim més dinàmic. També jo crec que per la manera de preparar-ho i les ganes que teníem d'eixir a l'escenari. És un show non-stop. De fet, el passem molt bé i quan ens volem adonar el concert ja ha acabat. És molt divertit i faig un recorregut per tot el que ha sigut la meua carrera fins al dia de hui. Tracte d'ajuntar tot i crear com eixa bambolleta.
Després de tot aquest temps d'aturada, com afrontes aquesta gira?
Amb més emoció que mai en la meua vida. Quan arrancàrem a Madrid, no sentia nervis, era més emoció màxima. Jo crec que per a mi ha sigut fonamental, jo vaig parar perquè em vaig fer una lesió, vaig haver de passar per quiròfan i no va haver-hi un altre remei. Van ser els moments més durs de la meua vida, el fet d'haver de dir a la meua gent que es quedaven sense treball i haver de suspendre la gira. Al principi, tot em semblava horrible, però passat un temps, em vaig adonar que necessitava eixa aturada, perquè veritablement em feia falta. Necessitava alguna cosa que mai haguera fet en la meua vida, però que clarament havia de fer-ho. Necessitava eixa convivència més amb mi mateixa, per a adonar-me que eixa exigència i eixe treball tan esgotador no em deixava gaudir de res. Encara que quan jo pujava a un escenari gaudia, en el moment en què una cosa inapreciable fallava, a mi em trastocava completament. Ara vinc solament amb ganes de gaudir, ganes de passar-ho bé i ganes de fer que tothom s'ho passe bé.
Al fil del nom del teu disc 'Mil batallas', és possiblement aquesta la batalla més difícil que t'ha tocat lliurar?
Per a mi sí, per a mi la més difícil ha sigut amb mi mateixa. Però fixa't, que després ha sigut la més fàcil de la que eixir. És la que més et porta de cap durant molts anys, i després la que realment, d'un dia per a un altre, t'adones de quin era el problema. Encara que jo, en el meu cas, no sabia ni que existia.
Tenies por que la volta no fora igual?
Eixa por sempre existeix, però, al final jo crec que, per a mi i per la meua salut mental, una de les coses més importants és no pensar en si estaran tots els meus fans o no estaran, sinó pensar en la il·lusió amb la qual estàs fent el treball i amb la qual ixes a la carretera a viure'l en directe. Això és, per a mi, la maduresa que potser abans no podia tindre. No es tracta de mesurar si van més o van menys, sinó el saber que estic gaudint del que estic fent i estic fent gaudir als que venen, i això és amb el que em vull quedar i amb el que em quede. Al final, la vida d'un artista és cíclica i porta sent així tota la vida. Mentre gaudisques i sigues feliç amb el que fas, els que vinguen al concert són mereixedors del millor que hi ha de tu.
Com definiries el teu nou disc?
És un disc molt personal, en el qual he fet el que m'ha donat la gana. Predomina la música, els instruments, els músics, la forma més meua i pura de contar les coses, i on toque temes massa personals per a mi, pors massa grans, però que realment necessitava contar-los.
Podries triar un tema que siga especial per a tu?
Em sembla molt complicat, perquè en cadascun d'ells conte una història diferent. Potser com a especial, com el tema que sempre serà ací, en la meua ànima, és "Tejiendo alas". És un tema que vaig fer plorant i amb el qual vaig plorar també molts mesos després quan l'escoltava. És d'eixes cançons que se't queden ací, una miqueta en l'ànima.
En una entrevista vas dir que el disc cal escoltar-lo de principi a fi per a conéixer a qui t'ho està contant...
Exacte, jo crec que al final la màgia dels discos és eixa. Nosaltres també podem traure cançons i estar una mica més al dia. Però quan fem un disc, realment estem contant-te una història de dalt a baix, et volem portar de viatge sense que et mogues de la teua casa. Jo crec que al final els discos tenen eixa màgia.
A punt de complir 25 en el món de la música, quin balanç fas?
Jo crec que ha sigut una carrera molt bonica, encara que hem tingut de tot. Hem viscut coses meravelloses, hem viscut coses menys boniques. Hem fet coses gegants, coses que no ho han sigut tant. Però al final som ací, quasi 25 anys després, i això és el que fa el balanç de tot.
Hi ha algun disc que haja marcat la teua carrera?
"Aprendiz", per exemple, va ser un disc que marca per a la resta de la teua vida, va ser el disc d'arrancada. També hi ha hagut discos amb els quals he gaudit una barbaritat, uns han anat millor i altres han anat pitjor, però tots han tingut el seu moment. Per a mi, tots són especials, en tots ells descobreixes noves coses, altres sons. I després està aquest, 'Mil batallas', que per a mi ha sigut superalliberador.
Imagine que ja tenies ganes de tornar a pujar-te'n a un escenari i, sobretot, el contacte més directe amb els teus fans...
Jo tenia moltíssimes ganes. Com et contava abans, quan arrancàrem a Madrid no sentia nervis, sentia emoció, era com una energia que tenia dins reservada des de feia temps. I al final te'n puges a l'escenari amb això, amb eixa energia i eixes ganes per tornar al teu hàbitat, a l'escenari.
També t'hem vist en programes musicals com "La Voz". Quin paper juguen aquests programes a l'hora de descobrir nous talents?
"La Voz" és dels talent shows que més m'agrada, i em va agradar molt des del principi, des que em van contar el projecte fa ja deu anys. Fa deu anys estàvem en una era en la qual la música no tenia cabuda en televisió. Passàrem de tindre festivals en televisió, on es gaudia de la música, els artistes es presentaven, on les famílies s'asseien en el sofà i veien programes musicals a, de sobte, que no hi haguera cabuda per a la música en televisió. Llavors quan apareix "La Voz", un programa on tot és música, on els músics toquen en viu i els artistes canten en directe, i, de sobte, el rebenta, va ser molt satisfactori, perquè ens vam adonar que veritablement la música sí que tenia cabuda en televisió. Va ser molt bonic, sobretot en una època en la qual era difícil. Llavors, per a mi, és un format que adore, perquè li dona oportunitat a la música i a gent que d'alguna altra forma tindria pràcticament impossible poder ser ací.
Com es viu des de dins?
És duríssim. Igual que et dic que és un format meravellós on gaudeixes, on veus com els artistes creixen, aconsegueixen tindre un contracte discogràfic i una carrera, una exposició perquè puguen treballar; és també duríssim, perquè tu, com a artista, has de dir-li a un altre artista, "ara mateix no m'ha arribat", "no m'he pogut donar la volta", "no l'he sentit"... Això és terrible. Perquè, qui eres tu, realment? (riu). Tu pots tindre la teua percepció en eixe moment, un moment en el qual els estats d'ànim són fonamentals, i on els artistes estan nerviosos. És molt dur.
Ara estàs en plena gira però, tens ja algun projecte en ment?
Ara mateix estem amb tota la gira damunt i amb tota la felicitat del món, ja pensant en noves coses, ja pensant en no parar. El que et deia abans, que jo mai haguera parat i ara crec que ja mai més tornaré a parar.
Has dit que "Mil batallas" és un disc alliberador, ha suposat un punt d'inflexió?
Sí, és eixe lloc on et reafirmes, contant les coses com tu les vols contar i sent feliç fent el que vols fer, sense complexos, i sense eixes pors que sempre tenim damunt.