La memòria no és només cosa de llibres ni d'actes institucionals. Pot arribar en forma de fotografia rescatada del fang, d'una exposició que viatja de comarca en comarca, o d'un biquini convertit en símbol de la doble moral d'una dictadura. Eixa és, almenys, la visió que compartixen la Diputació de València i la Universitat de València, dos institucions que han decidit fer un pas més en la seua col·laboració per a fer de la història recent un relat accessible, pedagògic i, sobretot, viu.
La vicepresidenta primera de la Diputació i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, va rebre recentment en seu provincial al nou vicerector de Cultura, Esport i Vincle Social de la Universitat de València, Albert Moncusí, un antropòleg social que acaba d'assumir el càrrec en l'equip del rector Juan Luis Gandía. L'encontre tenia un doble objectiu: donar continuïtat als projectes ja en marxa i explorar noves vies de col·laboració que vagen més enllà de la simple subvenció a iniciatives universitàries.
"La idea és fer un pas més en eixa col·laboració que es reflectix en exposicions com 'Dones i resistència', 'Hermano Lobo' i 'Cap a la ciutat Monstre', i no només subvencionar projectes de la Universitat sinó posar en marxa accions conjuntes en l'àmbit de la memòria que puguen arribar als nostres pobles" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de València
L'aposta no és menor. Enguix defensa que la divulgació és el pilar de qualsevol política de memòria democràtica que meresca eixe nom. No basta amb conservar documents o inaugurar plaques; cal aconseguir que les noves generacions puguen entendre que va ocórrer i per què importa que no torne a ocórrer. Per a això, els centres educatius i les universitats es convertixen en aliats naturals, juntament amb ferramentes com les exposicions itinerants, el programa 'La memòria a l'escola', el concurs María la Jabalina o 'La memòria en les biblioteques'.
50.000 euros i tres exposicions que incomoden (en el bon sentit)
La delegació de Memòria Democràtica ha compromés este any 50.000 euros en tres projectes expositius de la Universitat. Tres mostres que, cada una a la seua manera, obliguen l'espectador a mirar de front episodis incòmodes del passat espanyol.
La primera, 'Bajo el sol del Régimen: el bikini y la modernidad en la España franquista. Benidorm (1950-1970)', està actualment en cartell a La Nau i viatjarà a Ontinyent en octubre. La proposta utilitza la història turística de Benidorm com a espill que es reflectixen les contradiccions del franquisme: un règim que presumia d'obertura davant Europa mentre controlava el cos femení amb mà de ferro. El biquini, en eixe context, no és només una peça de bany; és un símbol d'ambigüitat que el règim tolerava a les platges i perseguia en la moral.
La segona mostra, 'Dos artistes valencians. Art i memòria Paris/València. Rafael Pérez Contel i Vicent Talens', partix de l'escultura 'L'Arquer' de Pérez Contel per a reconstruir històricament els espais pels quals transitaren estos artistes durant els anys 30, un període convuls que va marcar les seues trajectòries i les de tota una generació.
La tercera és potser la més pertorbadora. 'Con adivinaciones del amor construía tu rostro. Arquitecturas cómplices 1939-1999' posa el focus en els xiquets robats durant la dictadura franquista i, el que és més revelador, fins ben entrada la democràcia. La Universitat treballa en un projecte que relata la separació forçosa d'eixos xiquets de les seues mares: primer a les presons, després mitjançant la simulació de defuncions durant el part en hospitals i convents. Un crim continuat que no prescriu fins que apareix la persona a qui es va robar la identitat biològica, i que la mostra reivindica com el que és: un delicte sistemàtic que l'Estat va tardar massa a reconéixer.
'Salvem les fotos': quan la memòria també es rescata del fang
Hi ha un projecte que no parla del passat remot, sinó d'una tragèdia molt recent. La DANA que va arrasar la província de València en octubre de 2024 es va emportar per davant no només infraestructures i vides, sinó també àlbums de fotos, records materials de famílies senceres. En resposta, la Universitat de València va posar en marxa 'Salvem les fotos', una iniciativa per a restaurar les fotografies danyades pel fang i tornar-les als seus propietaris.
Durant l'encontre en seu provincial, Moncusí va demanar el suport de la Diputació per a continuar i culminar este projecte. No és la primera vegada que la corporació s'implica: en el seu moment, la Diputació que presidix Vicent Mompó va concedir una subvenció directa de 100.000 euros a la Fundació Horta Sud per a donar suport a la recuperació social dels municipis afectats per la riuada, incloent-hi assessorament legal, fiscal i laboral, suport al moviment associatiu i, entre altres accions, la recuperació del material fotogràfic.
Hi ha alguna cosa poderosa en la imatge d'una fotografia familiar rescatada del fang: condensa, millor que qualsevol discurs, el que significa preservar la memòria. I és precisament eixa intersecció entre allò íntim i allò col·lectiu, entre l'arxiu universitari i el poble més xicotet de la comarca, on Enguix i Moncusí veuen el verdader potencial d'una col·laboració que acaba de renovar el seu impuls.