Huit anys d'abandó tenen un preu difícil de calcular quan es parla de pedra, història i memòria col·lectiva. La Diputació de València ha aprovat el decret que dona llum verda a 15 projectes addicionals del seu Pla de Recuperació del Patrimoni Valencià, dotats amb 4,8 milions d'euros, una ampliació que eleva la inversió total del programa a 16,8 milions i permet que 45 ajuntaments de la província intervinguen sobre altres tants edificis històrics que acumulaven danys des de fa anys.
El pla havia estat paralitzat des de 2017. Huit anys de silenci que torres, ermites i palaus dels municipis de la província acumularen deteriorament sense que arribara una sola ajuda institucional per a frenar-lo. L'actual equip de govern, encapçalat pel president Vicent Mompó i la vicepresidenta Natàlia Enguix, no sols va rescatar el programa sinó que el va ampliar per a garantir que cap municipi quedara fora.
L'arrancada va ser el 22 d'abril d'este any, quan Mompó i Enguix presentaren una primera tanda d'actuacions amb una dotació inicial de 12 milions d'euros. Eixe mateix dia, el president es va comprometre públicament a incrementar la partida. Va complir la seua paraula setmanes després.
"Incrementem el pla en cinc milions perquè els quinze ajuntaments que obtingueren menor puntuació dels tècnics pogueren entrar també i desenvolupar les millores proposades en el seu patrimoni" - Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable de Cooperació de la Diputació de València
La xifra total parla per si sola: 16,8 milions d'euros repartits entre 45 municipis, als quals cal sumar prop de dos milions d'euros invertits entre 2024 i 2026 per a impulsar una trentena de projectes de patrimoni eclesiàstic. L'abast del pla convertix esta legislatura en la més activa en matèria patrimonial de l'última dècada en la província.
De castells medievals a molins arrossers: què es restaurarà
El ventall de béns que rebran ajuda és tan variat com el mateix paisatge cultural valencià. En l'àmbit civil, la Diputació recuperarà castells, palaus, ermites, alqueries, mercats, forns, pous i molins. En l'eclesiàstic, les actuacions es concentren en parròquies, ermites i ornaments religiosos. El programa busca, entre altres objectius, "fer justícia territorial ajudant els municipis més xicotets, que són els que més dificultats tenen per a afrontar este tipus d'intervencions".
La lògica darrere del pla va més enllà de la conservació arquitectònica. "Invertir en patrimoni no és mirar al passat, és generar turisme, crear ocupació i donar motius perquè la gent es quede a viure en els nostres pobles", ha subratllat el president Mompó. Una idea que cobra especial força en comarques de l'interior on la despoblació és una amenaça real i on un castell rehabilitat pot convertir-se en el millor argument per a no tancar el bar del poble.
Entre els projectes d'este últim decret destaquen sis actuacions d'especial envergadura històrica i arquitectònica.
El Castell de Bétera: urgència estructural en una fortalesa medieval
Amb una aportació de 735.000 euros —la major d'esta tanda—, el Castell de Bétera rebrà una intervenció urgent centrada a frenar el seu deteriorament. Les obres inclouen la impermeabilització de cobertes, el reforç estructural de les Torres de Tapia, la reparació dels patis i la rehabilitació dels forjats del saló d'actes. Entre els projectes que se sumen en el Pla de Patrimoni provincial destaquen la millora de les cobertes i l'estructura de les Torres de Tapia, en el Castell de Bétera. L'objectiu és garantir la conservació del conjunt i mantindre'l obert al públic.
La Posada de Tuéjar: una venda del segle XIV que es convertirà en ajuntament
Pocs edificis tenen una història tan concreta i evocadora com la Posada de Tuéjar. Este immoble del segle XIV va ser durant segles un enclavament estratègic en el Camí Reial de Castella, la ruta que unia València amb Madrid als peus de Conca. Les antigues vendes, ubicades en la Plaça Major del poble, són un Bé de Rellevància Local amb una personalitat arquitectònica que pocs edificis de la zona poden igualar. La Diputació invertirà 485.000 euros en la seua recuperació.
La intervenció començarà per l'edifici principal, consolidant la seua estructura i reparant façanes, forjats i teulada. El destí final no serà un museu ni un espai buit: l'alcalde Carlos Tarazón ha confirmat que l'immoble es convertirà en la nova seu de l'Ajuntament, retornant així a la vida pública un edifici que porta segles sent-ne testimoni.
El Molí del Pasiego de Sueca: un museu arrosser amb tres dècades d'història industrial
En Sueca, la Diputació destina 400.000 euros al Molí del Pasiego, considerat "el vaixell almirall del patrimoni de Sueca". Es tracta de la tercera fase d'un projecte de rehabilitació dels anomenats Molins de la Vila, en la qual s'actuarà sobre les naus històriques del complex. Entre les tres fases, la corporació provincial haurà invertit més d'un milió d'euros en este antic molí arrosser del segle XIX, un edifici que simbolitza la industrialització agrària de la comarca de la Ribera Baixa. L'ambició del projecte apunta alt: convertir-lo en museu i inclús en escola d'hostaleria.
La Casa Bou de Rocafort i la Torre de l'Homenatge de Bunyol: alqueria i fortalesa en el punt de mira
Rocafort rebrà 246.000 euros per a substituir la coberta a dos aigües de la Casa Bou, una alqueria del segle XIV característica de l'horta valenciana que actualment servix com a seu de l'Ajuntament. Els treballs, amb un termini d'execució de quatre mesos, mantindran el disseny i els acabats originals d'este Bé de Rellevància Local enclavat en la Plaça Major del municipi.
En Bunyol, la urgència és estructural. L'Ajuntament planteja intervindre en la Torre de l'Homenatge del castell, situada en el recinte sud, amb una subvenció de 175.000 euros. El projecte se centra a estabilitzar estructures en risc de deteriorament o col·lapse, recorrent en la majoria dels casos a les fàbriques tradicionals: carreuat o tàpia de terra i pedra. Una aposta per l'autenticitat que no sols conserva el patrimoni, sinó també els sabers constructius que el van fer possible.
La capella de Vilallonga i un decret que arriba a més municipis
El decret inclou també la restauració de la coberta de la capella de la Mare de Déu de la Font en Vilallonga, amb 110.000 euros de subvenció provincial. L'edifici es troba en bon estat general, però la coberta presenta desperfectes importants causats per humitats: rajoles enfonsades, teules trencades, goteres i taques en els revestiments interiors. Una intervenció aparentment menor, però que marca la diferència entre un temple viu i un condemnat a l'abandó progressiu.
El decret recull també, entre altres, la reposició de l'accés i la restauració del jaciment arqueològic del Castellet de Bernabé de Llíria (500.000 euros), la consolidació i accessibilitat de l'Església de Sant Jaume de Benicalaf en Benavites (435.000 euros), i la rehabilitació del forn d'Alfauir (340.000 euros). A estos se sumen els projectes de Rafelbunyol, Xelva, Iàtova i l'Alcúdia de Crespins, entre altres consistoris.
En conjunt, el Pla de Recuperació del Patrimoni Valencià no és només un programa de subvencions. És la resposta institucional a dècades d'infrafinançament d'uns béns que no generen titulars quan es conserven bé, però que sí que els generen —de la pitjor manera— quan s'esfondren. Que 45 municipis puguen ara escometre obres que portaven anys postergades per falta de recursos és, en si mateix, una notícia que transcendix l'arquitectura: parla de quin tipus de província vol ser València i de quant està disposada a pagar per no oblidar qui va ser.