Hi ha tradicions que sobreviuen a guerres, decrets reials i segles d'oblit. La 'mocadorà' és una d'elles. Este dimarts, els gremis de Mestres Confiteros i de Forners i Pastissers de València portaren fins a la seu de la Diputació de València eixe símbol viu d'identitat valenciana, complint així amb el ritual que cada any antecedix al 9 d'Octubre, el Dia de la Comunitat Valenciana.
Un mocador ple d'història
El president de la Diputació, Vicent Mompó, va rebre de mans de Pedro García Coy, gerent del Gremi de Mestres Confiteros de València, la tradicional 'mocadorà': un mocador que embolica figures de massapà amb forma de fruites i hortalisses de l'horta valenciana. Poc després, la delegació del Gremi de Forners i Pastissers —formada pel seu president, Juanjo Rausell; el vicepresident, Enric Canet; i la secretària general, Laura de Juan— va repetir el gest també davant la vicepresidenta primera de la Diputació, Natalia Enguix.
El que pareix un simple regal artesà amaga, en realitat, segles d'història i resistència. La tradició de la 'mocadorà' es remunta al segle XVIII i està estretament vinculada a la història de la festa del 9 d'octubre: quan els Decrets de Nova Planta van prohibir festejar l'entrada de Jaume I a València, els confiters de la ciutat van crear dolços amb la forma dels petards prohibits. Junt amb ells es van fabricar també fruites i hortalisses de massapà, en referència a la fertilitat de l'horta valenciana i a les hortalisses que els moros van regalar a l'esposa de Jaume I, la reina Na Violant d'Hongria. La pólvora es va transformar en sucre. La protesta, en dolç.
El 'Sant Valentí valencià'
La 'mocadorà' es regala el dia de Sant Donís, patró dels enamorats valencians, que coincidix amb el 9 d'octubre, el Dia de la Comunitat Valenciana. Una doble celebració que convertix esta data en una cosa única: festa cívica i identitària i, al mateix temps, el Sant Valentí propi dels valencians. Sant Donís és especialment conegut a València per ser el patró dels enamorats, de manera que els valencians compten amb dos dies dels enamorats en el calendari: el 14 de febrer i el 9 d'octubre.
Dins del mocador van figuretes de massapà en forma de fruites i hortalisses de l'horta valenciana —taronges, tomàquets, carabasses— i, sobretot, dos peces estrela: la 'piuleta' i el 'tronador'. La 'piuleta' representa el petard menut i el 'tronador' el gran i sorollós, ambdós recreats en massapà com un acte simbòlic de protesta cultural. I la dimensió del fenomen és considerable: es calcula que s'empren més de 70.000 quilos de massapà per a elaborar unes 200.000 'mocadoràs' cada any en les pastisseries valencianes.
Custodis d'una tradició artesana
Els gremis que visitaren la Diputació no són mers participants d'esta tradició, sinó els seus principals guardians. El Gremi de Mestres Confiteros compta amb orígens que es remunten a 1283, la qual cosa el convertix en una de les organitzacions professionals més antigues d'Europa i en el referent indiscutible de la rebosteria artesana valenciana. Des de fa més de 45 anys, l'entitat organitza a més el Concurs de Sant Donís, considerat el certamen de 'mocadorà' més antic de la Comunitat Valenciana, en el qual participen establiments distingits amb el Segell de Qualitat Artesana, que acredita l'elaboració tradicional i l'excel·lència dels productes.
Mompó i Enguix agraïren la visita d'ambdues delegacions i posaren en valor el treball dels professionals del sector.
"Una tradició que forma part de la nostra cultura, la nostra identitat i la nostra manera de celebrar el 9 d'Octubre" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
L'acte en la Diputació no és només un protocol institucional. És, en certa forma, el reconeixement que algunes tradicions resistixen precisament perquè hi ha qui, any rere any, s'afanya a mantindre-les vives. Quan un mocador amb figures de massapà arriba a les mans del president de la Diputació de València en vespres del 9 d'Octubre, no arriba només com a regal: arriba carregat de huit segles d'història valenciana que els artesans dels gremis seguixen pastant, literalment, amb les seues pròpies mans.