Els joves valencians, a la cua en la taxa d'emancipació en comparació amb la resta d'Espanya

L'informe de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya reflecteix una taxa d'11, 8 %

Guardar

Gent jove al carrer
Gent jove al carrer

Els joves valencians es troben en una situació desesperada a l'hora d'emancipar-se. Així ho reflecteixen les últimes dades de l'informe de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya, que indica que l'emancipació residencial de la població jove en la Comunitat Valenciana va disminuir intensament en 2021. Tal és així que la caiguda va superar els cinc punts percentuals respecte a 2020 i es va situar en l'11,8% enfront del 17,2% de l'any anterior, la qual cosa la situa en la segona menor taxa d'Espanya.

D'altra banda, el context laboral tampoc va millorar per a les persones joves de la Comunitat Valenciana en 2021, ja que pràcticament hi havia les mateixes persones que estaven ocupant un lloc de treball que en 2020 (un 37,4%). A més, després de Canàries, la Comunitat Valenciana va ser l'autonomia en la qual més va augmentar la temporalitat entre la població jove assalariada (del 51,3% de finals de 2020 al 63,5% de 2021).

L'informe també mostra com la Comunitat Valenciana és l'autonomia en la qual més persones treballaven a temps parcial: el 41,1% de les dones ocupades realitzava jornades a temps parcial (el 33,7% a Espanya), en contraposició al 25,8% dels homes.

Quant al mercat de l'habitatge, la situació tampoc va millorar pel fet que el preu mitjà dels habitatges de compra va créixer més d'un 6% en un any i la renda mitjana dels habitatges lliures en lloguer el va fer un 1,30%. A més, en el 25,3% de totes les llars joves de la Comunitat no hi havia cap persona jove que estiguera treballant (a Espanya, això només succeïa el 14,4% de les vegades).

A nivell nacional, el 15,6% dels joves a Espanya vivia emancipat en la segona meitat de 2021, la qual cosa suposa un lleuger augment de 0,7 punts respecte al primer semestre d'eixe any. Malgrat això, aquesta és una xifra encara llunyana de la registrada abans de l'esclat de la bambolla immobiliària i llastrada per la diferència entre el cost de l'habitatge i la renda de la joventut.

Cal recordar que aquestes dades han sigut extrets de l'informe elaborat pel CJE corresponent al segon semestre de 2021. Entre altres coses, subratlla que el perfil del jove emancipat no és tan jove, ja que té 29 anys, compta amb un salari un 28% superior a la resta, contracte indefinit i estudis superiors acabats.

Així, una de les principals conclusions de l'estudi radica en "la precària" recuperació de l'ocupació, que no ha anat acompanyat d'un augment dels sous dels joves treballadors que aconseguisca reduir "la bretxa" entre els alts preus de l'oferta d'habitatge i la poca renda disponible dels qui la demanden. En cas de reduir-se aquesta bretxa, milloraria la taxa d'emancipació juvenil.

La situació d'inflació de preus també en el mercat de l'habitatge provoca que un jove ha de dedicar 3,8 vegades el seu salari net anual per a afrontar l'entrada d'una hipoteca per a la compra de l'habitatge mitjà del mercat immobiliari (170.000 euros). I quant al lloguer, el cost mitjà era de 848 euros mentre que els joves només poden assumir una quota de 320 euros "sense caure en el sobreendeutament".

D'altra banda, sí que hi ha hagut un increment d'una mica més de mig punt en la taxa d'emancipació dels joves d'entre 16 i 29 en passar del 14,9% en la primera meitat de 2021, la més baixa del segle, al 15,6 en els últims sis mesos d'aqueix mateix any. Aquesta és una proporció pràcticament igual a la que hi havia a la fi de 2020 (15,8%) però "molt lluny" del 25% aconseguit entre 2006 i 2010 i encara per davall de les de 2019, abans de la pandèmia del coronavirus, quan el 18,7% de la joventut havia aconseguit emancipar-se.

El lleuger increment semestral s'ha produït en totes les comunitats autònomes excepte a Aragó, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana i Galícia.

L'informe apunta al fet que aquesta lleu millora de l'emancipació juvenil s'ha recolzat "en una intensa recuperació" de l'ocupació destruïda per la pandèmia. Tal és així que la taxa d'atur jove va caure 5,2 punts fins a situar-se en el 23,6%, per davall de la taxa marcada al final de 2019 (23,8%).

No obstant això, aquesta recuperació de llocs de treball s'ha "consolidat en la precarietat laboral de la joventut" a causa de la temporalitat i la parcialitat, tal com detalla l'informe. Amb aquesta situació, els joves que poden emancipar-se ho fan compartint habitatge amb uns altres, ja que sufragar el lloguer en solitari suposaria dedicar el 79,2% del seu sou, quantitat que es redueix al 25% si s'opta per conviure amb més persones.

Arxivat a:

Destacats