Hi ha una cosa que no passava fa a penes uns anys en la sanitat valenciana: els millors aspirants a psiquiatres i psicòlegs clínics de tota Espanya posen València en el capdamunt de la seua llista de desitjos. Per segon any consecutiu, la Comunitat Valenciana s'ha convertit en el destí més triat pels futurs especialistes en Salut Mental per a realitzar la seua formació sanitària especialitzada, segons les dades de l'última convocatòria nacional d'adjudicació de places. I el protagonisme té nom propi: l'Hospital La Fe de València lidera el rànquing nacional tant en Psiquiatria com en Psicologia Clínica, convertint-se en el centre més demandat de tota Espanya en ambdues especialitats.
De destí evitat a referent nacional
El gir és notable. Durant anys, la Comunitat Valenciana va ser percebuda com una comunitat amb escassa capacitat per a atraure i retindre talent sanitari especialitzat. Els números de la convocatòria més recent conten una altra història. En Psiquiatria, els aspirants podien triar entre 138 destins en tot el territori nacional. L'Hospital La Fe es va situar en el primer lloc del rànquing, per davant inclús de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid. A més, cinc hospitals valencians es van colar entre els 20 més demandats del país: el Doctor Peset en setena posició, el Clínic Universitari de València en desena, el de Gandia en dessetena i el de Sant Joan d'Alacant en vintena.
"La Comunitat Valenciana ha deixat de ser una autonomia amb poca capacitat d'atracció i retenció de talent per a convertir-se en una de les grans referències nacionals en formació sanitària especialitzada en Salut Mental" - Bartolomé Pérez Gálvez, director general de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat Valenciana
En l'especialitat de Psiquiatria de la Infància i l'Adolescència, La Fe ocupa el sisé lloc nacional sobre 44 destins oferits, mentre que l'Hospital Provincial de Castelló se situa en l'onzé i el d'Oriola en el desseté. En Psicologia Clínica —134 destins en lliça—, La Fe torna a encapçalar la classificació i el Clínic Universitari de València aconseguix la quarta posició nacional, amb el Doctor Peset en el lloc dotze. El doblet del centre valencià en les dos especialitats més prestigioses no té precedents recents en la història de la formació sanitària espanyola.
Infermeria de Salut Mental, un altre front guanyat
El lideratge valencià no es limita a la medicina i la psicologia. En Infermeria de Salut Mental, especialitat que sovint passa desapercebuda en el debat públic però que resulta essencial en l'atenció quotidiana a pacients, la Comunitat també domina el mapa de preferències. Sobre un total de 128 destins, cinc hospitals valencians figuren entre els 20 primers: el Doctor Peset en quarta posició, el Clínic en dotzena, el d'Oriola en quinzena, La Fe en setzena i el de Sant Joan d'Alacant en vintena.
Un 21,2% més de places: el doble que la resta d'Espanya
Darrere d'estos resultats hi ha una aposta política concreta. Des de l'inici de l'actual legislatura, la Conselleria de Sanitat ha incrementat un 21,2% el nombre de places de formació sanitària especialitzada en Salut Mental, un ritme de creixement que pràcticament duplica el registrat en el conjunt del país, on l'augment a penes ha arribat al 9,7%. En dos anys, l'oferta valenciana ha passat de 66 a 80 places. En Psiquiatria —incloent-hi la infantil i adolescent—, de 27 a 31 places (15% d'increment, enfront de l'11% nacional). En Psicologia Clínica, de 22 a 26 (18% enfront del 12%). El major salt s'ha produït en Infermeria de Salut Mental: de 17 a 23 places, un 35% d'augment quan la mitjana estatal a penes frega el 6%.
Pérez Gálvez ha vinculat estos resultats al compliment del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, que contempla l'enfortiment de la formació i la captació de professionals com a prioritat estratègica. Segons el director general, els residents trien eixos centres on perceben projectes sòlids, innovació assistencial i possibilitats reals de desenvolupament professional.
El problema de fons: Espanya seguix sense suficients especialistes
El context nacional fa que la notícia tinga una doble lectura. Espanya seguix molt lluny de la ràtio de professionals en salut mental de la Unió Europea: el nombre de psicòlegs clínics és tres vegades inferior a la mitjana europea i el de psiquiatres, la mitat. L'escassetat de professionals es traduïx en llistes d'espera de fins a tres mesos per a una primera consulta en psicologia clínica. En 2023 es va superar el rècord històric de baixes laborals per salut mental, amb més de 600.000, quan en 2018 eren 400.000. La demanda creix, però la formació d'especialistes avança a un altre ritme.
"Espanya continuarà patint un important dèficit de psiquiatres i psicòlegs clínics si el Ministeri de Sanitat no abandona la seua inacció i adopta mesures reals per a ampliar la capacitat formativa en Salut Mental" - Bartolomé Pérez Gálvez, director general de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat Valenciana
El director general també ha assenyalat com especialment preocupant que, malgrat l'increment sostingut de la demanda assistencial en salut mental en tot el país, el Ministeri no haja impulsat cap estratègia efectiva per a acreditar noves unitats docents ni per a augmentar de forma significativa les places de formació especialitzada. Per a Pérez Gálvez, el cas valencià demostra que, quan existix voluntat política i planificació estratègica, els resultats arriben. La pregunta que queda en l'aire és quant de temps més podrà la resta del sistema nacional permetre's ignorar una crisi que, segons els propis experts, els lleugers augments en el nombre de places no cobrixen la gran necessitat actual ni la tendència a futur.