Un any després de la DANA que va devastar bona part de València, els experts coincidixen en el fet que l'episodi va marcar un abans i un després en la forma d'entendre la gestió del territori, la planificació urbana i la prevenció de riscos. La catàstrofe no sols va evidenciar les debilitats del model d'ocupació del sòl, sinó també la falta de coordinació entre administracions i la necessitat urgent d'adaptar les polítiques públiques al nou context climàtic del Mediterrani.
Estes foren algunes de les principals conclusions del seminari celebrat el 28 d'octubre en la Universitat de València, organitzat per la Càtedra Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals en el Mediterrani. La jornada reuní a especialistes de l'àmbit acadèmic, representants institucionals, actors econòmics i socials, tècnics de servicis públics i membres de la societat civil amb l'objectiu comú d'avaluar la gestió del primer any després de la DANA i reflexionar sobre com preparar el territori per a un futur en què les pluges extremes seran més freqüents i devastadores.
Els debats, coordinats pels professors Ana Camarasa i Joan Romero, mostraren una opinió generalitzada entre els participants: el canvi climàtic ja està modificant el patró del risc. Els episodis de precipitacions intenses - opinen - no sols es repetiran, sinó que poden assolir cabals sense precedents. En conseqüència, el risc d'inundació en espais com els que patiren els efectes de la DANA mai desapareixerà, però sí que pot mitigar-se si s'actua amb previsió i coherència territorial.
La Mediterrània, una regió en risc creixent
Els especialistes insistiren que la Mediterrània serà una de les regions més afectades pel canvi climàtic. Es tracta d'un territori històricament exposat a episodis de pluges torrencials, però ara estos fenòmens s'agreugen per l'alteració del clima i per una ocupació del sòl que ha desbordat la lògica ambiental. “No podem seguir actuant com si els riscos foren conjunturals; són estructurals i requerixen una resposta d'Estat”, coincidiren diversos ponents, reclamant un gran pacte nacional pel clima que coordine a totes les administracions.
La jornada també va servir per a revisar les polítiques urbanístiques i d'ordenació del territori, on el consens va ser ampli. Els experts van defendre que l'adaptació al canvi climàtic s'ha d'incorporar de manera immediata als plans urbanístics, revisant la delimitació de zones inundables i adequant la qualificació del sòl en àrees de risc.
Es va demanar, a més, millorar la cartografia de perillositat, reubicar infraestructures crítiques i promoure una renaturalització planificada que permeta absorbir els efectes de pluges extremes per mitjà de solucions basades en la natura. En l'àmbit local, es va destacar la importància d'impulsar plans municipals d'adaptació, acompanyats de campanyes d'educació i formació ciutadana sobre gestió del risc. “La prevenció no pot improvisar-se”, es va recalcar.
Mobilitat, burocràcia i cultura de la prevenció
Un altre dels temes que va centrar el debat va ser la mobilitat en l'àrea metropolitana de València, un dels sistemes més tensats després de la DANA. Les dades són eloqüents: 250 milions de desplaçaments anuals, el 90 % en vehicle privat. Els experts aposten per vincular les polítiques de transport a l'ordenació del territori, avançar cap a un model metropolità policèntric i reformar l'EMT.
En matèria de gestió d'emergències, la DANA va deixar lliçons dures. El seminari va coincidir en el fet que és necessari revisar els protocols actuals, clarificar competències i dissenyar estructures preparades per a escenaris extrems. Es va reclamar una aposta ferma per la cultura de la prevenció, la realització de simulacres freqüents i una millor informació ciutadana en matèria d'alerta primerenca.
També, es va posar el focus en la necessitat d'agilitzar els procediments burocràtics en situacions d'emergència, eliminant traves administratives i creant finestretes úniques per a canalitzar ajudes i recursos. I és que molts municipis afectats seguixen sense poder executar els fons concedits per falta de personal o per un marc normatiu massa rígid.
Les conclusions s'estengueren també a l'àmbit social i econòmic. Els ponents insistiren en la importància de reforçar la protecció social, garantir la cobertura d'assegurances i simplificar els processos d'ajuda pública. Es mencionà el paper que exerciren els ERTE com a escut social darrere de la DANA, junt amb la regularització de quasi 20.000 persones que permeté sostindre l'ocupació.
No obstant això, es va subratllar la necessitat de revisar la situació dels autònoms en cessament d'activitat i de millorar la informació als treballadors sobre què fer davant de distints nivells d'alerta. A més, es va plantejar actualitzar la legislació de riscos laborals per a incloure els riscos ambientals, incrementant les ajudes als sectors més vulnerables.
La jornada es va tancar amb la intervenció de Rosa Álvarez, presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la DANA, qui va recordar que la catàstrofe no pot quedar en l'oblit. “No basta amb reparar el que es veu. Cal acompanyar, escoltar i aprendre. La reconstrucció és també emocional”, va afirmar. El missatge final del seminari va ser unànime: la DANA no va ser un episodi aïllat, sinó un avís.