El Feminari de la Diputació ha tancat la jornada matinal d'este divendres amb un homenatge a Concha Gisbert, advocada i activista feminista valenciana que va faltar el passat 24 de gener. Va ser la primera responsable del Servei Valencià de la Dona, des d'on es va convertir en un referent de la lluita feminista. Ha sigut reconeguda amb diferents premis per posar l'accent en la invisibilitat de les dones i treballar des de la seua responsabilitat a favor de la igualtat.
La vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat, Natàlia Enguix, ha entregat als familiars de Concha Gisbert una làmina en la qual la il·lustradora Ame Soler ha representat a la mateixa Concha amb una xiqueta, simbolitzant així el llegat que ha deixat per a les futures generacions de dones. En paraules d'Enguix, “ens hem detingut en este homenatge a Concha perquè va ser una dona pionera, mestra, una d'eixes dones la generositat i coratge de les quals van derrocar murs que pareixien infranquejables”.
En la taula redona ‘Un llegat viu del feminisme’, Teresa Yeves, Consuelo Català i Soledad Murillo, feministes i amigues de Concha, han destacat la seua trajectòria vital i professional a favor de les dones. “Concha va ser capaç de fer que el Servei de la Dona fora un altaveu de les necessitats de les dones”, ha destacat Català, qui ha subratllat: “és fonamental la vinculació de les persones que arriben a les institucions amb el moviment real que hi ha en la ciutadania perquè et permet fer alguna cosa eficaç i necessària”.
La quarta onada i la caiguda del queer
Abans, en la primera taula redona de la jornada, titulada ‘Parlem de feminisme. Ecos i llocs’, la professora de Filosofia Moral Ana de Miguel, l'escriptora Rosa Cobo i l'activista valenciana Càndida Barroso, moderades per Amparo Mañés, han enllaçat el viatge als orígens del moviment feminista amb els reptes actuals. En este sentit, Rosa Cobo ha tractat d'avançar les claus de la quarta onada del feminisme en la qual ens trobem, segons la seua opinió, i en la qual ha considerat important la caiguda del moviment queer, “un suflé que està baixant i perdent força”.
“El moviment queer no és un moviment feminista”, ha declarat taxativa l'escriptora, qui ha tractat d'explicar eixa pèrdua de protagonisme: “potser haja estat massa temps en el forn, sostingut per sectors polítics de l'esquerra que s'han afeblit tant matant-se entre si que no han tingut temps per a mantenir un moviment del qual van fer un emblema ideològic”.
Per la seua banda, Ana de Miguel s'ha endinsat en les arrels il·lustrades del feminisme, i ha llançat un missatge a totes les feministes: “tindre mals temps no ens pot desanimar, perquè sempre els hem tingut i és el que ens constituïx”. La professora de Filosofia Moral ha explicat per què no trobem rastre d'eixe moviment feminista abans de la Il·lustració: “fins al segle XVIII, la humanitat no arriba a desenvolupar la idea que tots els éssers humans tenen alguna cosa en comú, que és la raó, i amb ella que tots hem de tindre els mateixos drets”. “La vida humana és un procés d'autoconsciència”, ha conclòs De Miguel.
Finalment, l'activista valenciana Càndida Barroso ha recordat que els drets de les dones han anat avançant i retrocedint segons l'època. Barroso s'ha detingut en el segle XXI i en les diferències que van aparéixer en l'agenda feminista valenciana, si bé ha proposat “considerar estes diferències com un avantatge, una realitat enriquidora”. En esta línia, ha destacat el paper de ciberactivistes feministes com la fotoperiodista Concha Martínez i la seua agenda feminista; i Maria Ángeles Bustamante amb els seus fons de la memòria feminista valenciana.