L'estudi presentat en Labora sobre 'Digitalització i Mercat Laboral en la Comunitat Valenciana' evidència la bretxa digital territorial que existeix entre les comarques interiors i les zones litorals o amb major urbanització.
Aquesta ha sigut una de les principals conclusions de l'informe que este dijous s'ha presentat en Labora i ha sigut elaborat per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló i ha comptat amb la col·laboració de la CEV, i els pactes territorials per l'Ocupació.
En aquest sentit, el coordinador del projecte, Jorge Hermosilla, ha destacat que tots els punts abordats en aquest treball han reflectit les condicions digitals desfavorables que presenten les zones interiors o amb major despoblament, i que resulta en una limitació de la qualitat del servei en aquestes àrees, així com les opcions en desavantatge amb les quals compten els sectors empresarials d'aquestes àrees.
En l'estudi s'ha abordat la implantació en el territori valencià de la cobertura digital, a fi d'analitzar els usos i el comportament de la societat valenciana amb les TIC, així com el grau de digitalització de les empreses.
Sobre una mostra de 100 entitats, la gran majoria de no més de 50 treballadors, donat el predomini de la petita i mitjana empresa en el territori valencià, l'estudi constata que el grau d'implantació de les noves tecnologies en les empreses valencianes és mitjà o baix.
La directora general de Planificació i Serveis de Labora, Marisa Mezquita, ha incidit en la importància de “aconseguir que les pimes no queden arrere en la seua adaptació tecnològica”, com una de les més importants conclusions de l'estudi “Digitalització i Mercat Laboral en la Comunitat Valenciana”, presentat aquest matí en la direcció general de Labora.
En aquest sentit, Mesquita ha subratllat que “la conscienciació és un aspecte fonamental perquè l'empresariat i les persones que té contractades comprenguen el significat de la digitalització, així com la importància de formar-se en les eines i tècniques oportunes vinculades a aquest procés”.
Per a tractar d'aconseguir aquest objectiu, que requereix un gran esforç a les pimes tant de temps de formació com de cost econòmic, la directora general ha destacat que “l'estudi proposa mesures destinades a avançar en el procés de digitalització de les empreses. I és l'administració la que exerceix un paper rellevant mitjançant la possibilitat d'atorgar ajudes econòmiques, d'acompanyament i diagnòstic de necessitats per a millorar la digitalització del territori”.
L'informe elaborat per les universitats valencianes també ha abordat altres punts relacionats amb la implantació de les noves tecnologies en la societat valenciana, com és l'anàlisi de la xarxa de dades i cobertura de telefonia mòbil en els municipis valencians, i la identificació d'ús i dels nivells d'utilització de les xarxes digitals.
Tots els punts han posat de manifest la bretxa digital territorial determinada per la deficiència en infraestructures en diverses comarques, la qual cosa limita la qualitat del servei, així com les desfavorables opcions que els sectors empresarials d'aquestes àrees, especialment les interiors, tenen respecte de zones més urbanitzades o que es troben en el litoral.
Per a recopilar aquesta informació, s'han realitzat 8.000 enquestes, que han reflectit que les dones mostren un comportament digital més intens i amb major rang d'usos i habilitats que els homes, així com una major satisfacció fent ús d'internet. Així mateix, l'informe revela que el seu ús és més majoritari en banca, administració, oci, vida quotidiana, comunicació, compres en línia, sanitat i similar en cerca d'informació i eines d'ocupació.
Els grups de major edat manifesten la seua predilecció per connectar-se des dels domicilis particulars i menys ús de les aplicacions disponibles, com les compres en línia i oci. Aquest segment de la població, que reclama major formació en noves tecnologies, utilitza en grau més alt les aplicacions sanitàries.