L'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, de l'Hospital Clínic Universitari de València, ha participat en una investigació internacional l'objectiu principal de la qual és entendre com les alteracions moleculars associades a la distròfia miotònica tipus 1 (DM1) afecten la comunicació entre neurones.
Els resultats de l'estudi aporten nous coneixements sobre els mecanismes implicats en la malaltia i identifiquen una possible diana terapèutica per a futures investigacions, segons ha informat l'institut mèdic en un comunicat.
Què és la distròfia miotònica tipus 1?
La distròfia miotònica tipus 1 és la forma més comuna de distròfia muscular en adults i una malaltia genètica multisistèmica que afecta tant el múscul com el sistema nerviós.
Es caracteritza per provocar debilitat muscular progressiva, miotonia —un trastorn que el múscul es relaxa més lentament del normal després de contraure's de manera voluntària— i alteracions cardíaques i cognitives, la qual cosa té un impacte significatiu en la qualitat de vida dels pacients.
S'estima que afecta una de cada 8.000 persones i, en no existir tractaments curatius en l'actualitat, la distròfia miotònica tipus 1 continua representant un important repte clínic. A pesar dels avanços en la identificació de la seua causa genètica, els mecanismes que expliquen les alteracions neurològiques i sinàptiques —relatives a la comunicació entre neurones o entre neurones i músculs— de la malaltia continuen sent poc coneguts.
En l'estudi s'ha analitzat com unes repeticions anòmales d'una seqüència d'ARN formada per tres lletres (CUG: citosina, uracil i guanina) poden alterar la funció sinàptica i el moviment.
Els investigadors han estudiat si esta alteració afecta la funció sinàptica —la forma que les neurones es comuniquen entre elles i envien missatges als músculs— i el comportament locomotor —la capacitat de moure's correctament—.
Resultats de l'estudi
Els investigadors utilitzaren com a model experimental la mosca del vinagre o de la fruita, ja que molts dels gens d'este insecte funcionen de forma similar als humans. Introduïren en les mosques repeticions CUG expandides associades a la malaltia humana per a estudiar el seu impacte sobre les neurones i els músculs.
Els resultats de la investigació, publicats en Nature Communications, revelaren que una proteïna anomenada FasII (similar a la proteïna NCAM1 en humans) es trobava en nivells massa elevats. Esta proteïna ajuda que les neurones es connecten entre si, però quan apareix en excés, pot alterar la comunicació entre neurones i múscul.
A més, mitjançant aproximacions genètiques, demostraren que la reducció o modulació específica de FasII era capaç de revertir estos defectes, identificant-la com un possible mecanisme clau i una potencial diana terapèutica per a la malaltia.
Qui ha participat en la investigació?
En la investigació ha participat el Grup d'Investigació en Genòmica Translacional Humana d'INCLIVA-Universitat de València (BIOTECMED), coordinat per Rubén Artero, també investigador del CIBERER (Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras) de l'Institut de Salut Carlos III.
Destaca la participació de la doctora Ariadna Bargiela, investigadora postdoctoral Miguel Servet, i del doctor Javier Poyatos García, investigador postdoctoral Juan de la Cierva, ambdós integrants del Grup d'Investigació d'INCLIVA, així com del doctor Juan J. Vilchez, investigador honorífic de la Universitat de València i col·laborador d'este grup.