En 1997, Sergio Claramunt, llicenciat en Estudis Teatrals, va decidir fundar PayaSOSpital amb un equip de metges, psicòlegs i artistes. Dos anys després, en 1999, arrancava el primer programa d'intervenció a l'Hospital Clínic de València i, posteriorment, a l'Hospital Infantil La Fe. Des de llavors, aquest grup de professionals realitza actuacions, adaptades i coordinades amb el personal sanitari, en diferents hospitals de la Comunitat Valenciana, amb l'únic propòsit de proporcionar salut emocional als menors hospitalitzats.
Aquest mes d'abril, PayaSOSpital compleix 25 anys, i a València Extra fem balanç amb el seu fundador Sergio Claramunt que se sent satisfet per com ha anat evolucionant aquest projecte, però que també s'enfronten a un important repte: "que els pallassos i pallasses d'hospital formem part de l'equip sanitari com qualsevol altre professional".
Després de 25 anys, quin balanç feu?
Estem molt agraïts de poder haver estat aquests 25 anys treballant per a aconseguir tanta salut emocional dins dels menors que més ho necessiten, de les seues famílies i de l'equip sanitari. Sobretot gratitud, felicitat i ganes de celebrar la vida que, a vegades, no ens adonem de l'important que és.
Vau rebre el Premi d'Honor de les Arts Escèniques Valencianes 2021 que concedeix Cultura de la Generalitat, què va suposar per a PayaSOSpital aquest reconeixement?
Per a nosaltres va ser una gran alegria perquè és rebre un premi de reconeixement al nostre ofici. Nosaltres som actors amb l'especialitat de pallassos. No treballem en els teatres ni en els circs, però som professionals de l'espectacle i nosaltres el que fem són espectacles a mesura amb un públic d'una, dues o tres persones.
No fem gires i no omplim teatres, per a nosaltres l'aforament ple és quan està el xiquet o la xiqueta amb el seu papà o la seua mamà a l'habitació. Llavors, va ser una alegria per a tots els actors i actrius que treballem a l'hospital de manera professional, perquè se'ns reconeix el nostre talent com a artistes.
No fem una obra de teatre, sinó que fem els espectacles a mesura, amb improvisació arran del que ens conta l'equip sanitari abans d'entrar a l'habitació. Amb això i amb el que nosaltres observem i escoltem quan toquem a la porta i apuntem el nas demanant permís, creguem moments espectaculars que són irrepetibles i ho fem a través de l'art teatral amb tots els recursos i experiència que tenim com a pallassos i pallasses de l'hospital. Eixa formació específica que té el pallasso d'hospital en el vocabulari, l'argot mèdic, els coneixements hospitalaris i coneixements físics i psicològics per a poder treballar a l'hospital.
I en tot aquest temps també us ha tocat bregar amb una pandèmia, de quina manera va afectar la vostra activitat?
Va ser un moment, que ara el veiem amb claredat però abans no tant, i va ser una oportunitat i un repte per a nosaltres. Per als pallassos, els problemes són reptes i oportunitats, no ens acovardeixen, sinó que recorrem a la nostra creativitat i això va ser l'oportunitat de saber com aconseguir el nostre objectiu que és arribar al xiquet o la xiqueta hospitalitzada i la seua família.
I, gràcies a la tecnologia, vam poder convertir el nostre programa en videotelefonades. En un primer moment, els pallassos i pallasses treballaven des de les seues cases fent vídeos i ens distribuírem per edats. Cada pallasso feia vídeos per a una edat diferent que és el que fem a l'hospital, perquè no fem la mateixa actuació ni les mateixes improvisacions per a un xiquet que està en una incubadora, per a un bebé de sis mesos o per a un xiquet de huit anys.
Llavors, en un primer moment, penjàvem eixos vídeos en el nostre canal de YouTube i després passàrem a les videotelefonades que han tingut un èxit increïble. Amb el contacte que teníem amb els metges, infermers i infermeres contactàvem amb les famílies per a saber qui podia rebre una videotelefonada nostra i els pallassos des de les seues cases telefonaven a eixa família i actuaven per a eixe xiquet o xiqueta adaptant la seua actuació.
I, actualment, continuem mantenint aquest programa de videotelefonades, a pesar que ja hem tornat de manera presencial als hospitals. Així que podem dir que aquesta iniciativa ha nascut en temps pandèmics, ha sobreviscut, i s'ha consolidat en temps postpandèmics.
El més gratificant és veure com l'equip sanitari ha passat de dir "uf, pallasso" a alegrar-se perquè vingut els pallassos
25 anys són molts anys... què ha sigut el més gratificant i el més dur?
El més gratificant és veure com va creixent i es va consolidant la relació de l'equip artístic amb l'equip sanitari. Com al principi van passar de dir "uf, pallassos" a alegrar-se que havien vingut els pallassos. Això és un canvi en l'equip sanitari increïble perquè han vist que el riure és una cosa molt seriosa, i més dins d'un hospital, i que nosaltres som professionals i tenim una metodologia i una adaptabilitat a les necessitats que té cada servei.
I en aquests quatre anys ha sigut increïble com hem pogut adaptar-nos. Com a artistes especialitzats en la cura emocional podem treballar en plantes d'hospitalització, en plantes on hi ha xiquets en les UCI, en les incubadores, en sales d'espera, de meditació i de tractaments, com a l'hospital de diàlisi i, fins i tot, en quiròfan on també hem treballat. I, ara, també a domicili, ja que l'equip sanitari ens ha sol·licitat que els acompanyem quan han de veure als menors que estan hospitalitzats a les seues cases. Es tracta del programa PAU, i ha partit des del mateix equip sanitari pel qual són fruits bellíssims dels quals estem molt contents i agraïts.
D'altra banda, els moments més durs han sigut les crisis que ens han fet retrocedir. Nosaltres som una ONG on recaptem fons per a poder contractar l'equip artístic estable que tenim. I en moments de crisis, on s'ha reduït la recaptació de fons, hem hagut de baixar el nombre d'intervencions. Hem patit dues grans crisis, la de 2008 i 2013, i després aquesta sanitària amb la pandèmia en la qual ens hem vist obligats a reduir el nombre d'intervencions. Però, enguany podrem recuperar-les i eixir més enfortits.
Estem ara al 75% del que féiem abans de la pandèmia i al setembre ja la nostra expectativa és tornar a recuperar la intensitat que teníem abans de la pandèmia o fins i tot més perquè hi ha dos programes nous: el programa PAU, que és el d'atenció domiciliària, i el de les videotelefonades.
Com celebrareu el vostre 25 aniversari?
Tenim preparades un fum de coses. Aquest mes hem fet 25 anys des de la fundació de PayaSOSpital, però l'activitat la començàrem any i mig més tard, en gener de 1999, llavors enguany hem fet 23 anys d'activitat i 25 anys de fundació. I fins que complim els 25 anys d'activitat farem moltes coses.
Entre elles, aquesta campanya que estem fent de comunicació i al setembre hi ha una trobada nacional que celebrarem a València. Són les V Jornades Nacionals de Pallassos d'Hospital on hi ha associacions que actuem en el territori espanyol i ens trobarem ací a València. A més, per a Nadal també tenim preparades sorpreses molt xules.
El 25 aniversari culminarà quan complim 25 anys d'activitat amb una gala benèfica.
No treballem en els teatres ni en els circs, però som professionals de l'espectacle
I per al futur, quins reptes us heu marcat?
El gran repte és formar part dels equips sanitaris dels hospitals i que els gerents i les autoritats sanitàries vegen la importància que hi haja pallassos d'hospital dins dels centres sanitaris perquè es contemple la salut de manera holística, de manera integral; no només la física sinó també la part emocional que és un dret dins dels drets humans. Llavors, el nostre somni seria formar part de l'equip sanitari com qualsevol altre professional.