Anaïs Darder, coneguda en xarxes com a Mamá de Plutón, ha treballat en ajuda humanitària d'emergència durant els últims 20 anys, sempre compromesa amb els drets dels xiquets, la seua supervivència bàsica i la seua salut emocional que és "la gran oblidada". Ara, i malgrat que mai va imaginar que hauria de desenvolupar el seu treball en la seua terra, Mamá de Plutón organitza escapades i plans d'oci en familia per a ajudar a les persones afectades per la DANA a desconnectar i "crear records nous junts".
Per a això, són essencials les aportacions d'empreses i institucions que volen col·laborar: "no sol·licite ajuda econòmica, sinó aportacions en forma de logística o ofertes d'oci que ajuden en este projecte". De moment, més de 1.000 persones ja han eixit del seu entorn marró, i s'espera que esta xifra continue creixent. De tot això parlem, hui, amb Mamá de Plutón.
Com va sorgir la iniciativa i en què consistix?
En realitat tot comença perquè la meua pròpia experiència personal i laboral està molt relacionada. Malgrat que ara mateix soc coneguda en xarxes com a Mamá de Plutón, i em dedique a l'assessorament de famílies en criança respectuosa, vaig arribar fins això perquè he estat 20 anys dedicant-me a la Cooperació Internacional d'Emergència, centrant-me, òbviament, i de manera immediata en la integritat dels xiquets, la seua supervivència més bàsica, però també de la seua salut emocional. He estat treballant amb xiquets en totes les catàstrofes que recordes dels últims anys, gestionant un orfenat a Tailàndia després del tsunami, un altre al Perú durant dos anys després del terratrémol d'Ica, terratrémol d'Haití o més recentment, el terratrémol del Marroc i la guerra d'Ucraïna. Sempre treballant en el terreny amb els xiquets i per la seua salut física i emocional. I mai vaig imaginar que haguera de fer el que sé fer i tantes vegades he fet, a casa. Així que, responent a la teua pregunta, això sorgix perquè conec bé este tipus de catàstrofes on la salut emocional és la gran oblidada, i sé que és primordial per a seguir avant. Així que no vaig dubtar ni un instant el que calia fer: organitzar eixides, escapades, activitats, lluny del llot i la pols, per a xiquets i les seues famílies. I per què no solament els xiquets? Doncs perquè, d'una banda, considere que en este moment els xiquets han viscut una situació molt traumàtica amb les seues famílies, això els unix, i separar-los ara seria molt pitjor. És important introduir experiències i records nous junts, bonics, potenciar eixa connexió des de vivències positives. D'altra banda, els papàs i les mamàs també necessiten desconnectar. Si traiem als xiquets a passar el dia fora, i tornen feliços a una llar on els pares estan crispats, esgotats mentalment, eixe dia no haurà servit de molt. Això és una cosa que necessiten les famílies al complet i juntes. Així que, ho he posat en marxa per a ells, junts.
I, en què consistix? En realitat és molt ampli perquè abasta tot allò que se m'ocorre que pot ajudar a desconnectar de la catàstrofe, així que hem fet de tot, com passar el dia 360 persones en la Granja escola Adai, o 550 al parc d'atraccions Polapark, fins i tot 140 un cap de setmana complet en Virgen de la Vega amb un fum d'activitats. Este cap de setmana passat vam anar 90 persones al Más del Capellá, una altra granja escola, a passar el dia, i altres 60 persones a passar el dia en un vaixell creuer d'MSC.
Com es gestionen les eixides?
Les eixides les gestione personalment des del principi fins al final. Busque la solidaritat i col·laboració d'empreses de tota mena, d'oci, etc. i la que desitja col·laborar, oferix el que pot, i ací muntem el pla. A vegades, com el cap de setmana passat a Alcalá de la Selva, és un ajuntament (i tota la seua comunitat) la que es bolca amb este projecte. Saps? En realitat són les persones. Quan dones amb una persona que desitja ajudar, sempre troba alguna cosa a oferir, per xicotet que semble, que puga canviar el dia a un dels afectats. I he tingut la gran fortuna de topar-me amb gent meravellosa disposada a col·laborar amb esta iniciativa. És important dir que no sol·licite ajuda econòmica per a estes eixides, són aportacions en forma de logística o ofertes d'oci, que ajuden en este projecte que vetlla per la salut emocional de xiquetes i majors.
Es pot apuntar qualsevol família de la zona afectada o quins criteris es tenen en compte?
La veritat és que m'encantaria poder abastar a tots els afectats per la catàstrofe, però si alguna cosa he aprés en 20 anys treballant en cooperació d'Emergència, és que on caben 100, caben 120, però no caben 1.000. I tristament, són centenars de milers els afectats, així que seria inviable poder pretendre abastar tant. Per descomptat, estic oberta a qualsevol suggeriment o oferiment d'activitat, eixida, etc. per a poder abastar a més gent, però de moment, m'estic centrant en la zona de Catarroja, i les activitats amb moltes places, fins i tot s'han obert a Paiporta, Sedaví, etc. Sempre dirigit a famílies amb xiquets residents i afectats per la DANA.
Quin balanç fas?
El balanç és meravellós en molts aspectes. D'una banda, és increïble la generositat, solidaritat i afecte que estan oferint a este projecte moltes empreses i ajuntaments. Com et dic, són eixes persones que hi ha darrere, les que estan bolcant-se d'un mode tan sincer, entregat i solidari, que m'ompli el cor. La paraula "gràcies", es queda curta. De moment ja van més de 1000 persones les que han eixit del fang amb esta iniciativa, i tinc previst, de moment, amb els plans futurs, elevar eixa xifra a més de 2000. Però com dic, des d'ací faig una crida a tot aquell que crega que té una activitat, espai o proposta a aportar, que només ha de contactar amb mi per xarxes per a explicar-me i donar-li forma. Així podran ser molts més. Seria especialment d'ajuda qualsevol mitjà de transport que s'oferisca, ja que moltes famílies seguixen sense vehicles, i està sent molt complicat trobar alguna que se sume a esta iniciativa.
I tenim per davant molts plans xulos, alguna granja escola més, un concert infantil especial per a afectats per la DANA per part del grup musical Cuanticuánticos, que estan de gira per Espanya i s'han prestat a fer-nos un passe especial, meravellosos ells; un espectacle de màgia, un altre dia en un creuer, i altres coses que estic tancant en estos dies, també pensant en els adolescents.
Fins quan tens previst mantindre esta actuació?
No sé què dir-te. És obvi que això m'està suposant moltíssim temps i, de fet, estic deixant de costat el meu propi treball per a organitzar tot això. Així que, de moment, crec que quan finalitze gener. Però, és clar que si em tempten amb més propostes interessants que oferir a les famílies, no podré resistir-me.
De quina manera beneficia als menors participar en estes eixides?
Això està pensat per a vetlar per la salut emocional dels xiquets. En el meu treball diari amb els tallers i sessions privades, ajude les famílies a connectar, a aprendre a relacionar-se millor, gestionar les situacions complicades en família, cuidant les emocions. Ara, més que mai, és important treballar en la connexió de xiquets i família. De vetlar per la salut emocional de tots per a poder suportar aquesta "nova normalitat" tan bé com siga possible, i junts. Per a poder buidar la ment (i el cos) de tant de fang, llot, desgràcia i pols tòxica. No et pots imaginar com canvia la gent des del moment en què saben que s'aveïna un dia diferent, divertit, sense pensar en assegurances, trencaments, pèrdues o desgràcia. Un dia de compartir amb altres famílies, de desconnectar, de riure. Les seues cares. De debò, això és el que, per a mi, fa que l'esforç, les nits sense dormir organitzant, etc., valguen la pena. Les seues cares.
Finalment, Mamá de Plutón ha aprofitat estes línies per a "agrair a tots aquells que han contribuït d'algun mode al fet que estes famílies tinguen el seu dia diferent, el seu moment per a respirar. Gràcies per confiar en mi. Mai vaig pensar que haguera de fer això que tantes vegades he fet, però esta vegada a casa. Però la gran diferència que veig amb les altres grans catàstrofes en el món és que tenim una societat increïble en este país. Mai abans, en 20 anys de cooperació, havia vist l'al·luvió d'ajuda local, la fraternitat, l'amor i lliurament que he vist ací. Així que, de nou, mai vaig imaginar haver de fer això ací, però quin orgull sent de les persones que m'envolten".