"Una llei que aborde els problemes de hui i prepara la Universitat per al futur". Així descriu Joan Subirats, ministre d'Universitats, la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). D'aquesta forma, el departament de Subirats preveu remetre l'avantprojecte d'aquesta llei al Consell de Ministres "en les pròximes setmanes" amb l'objectiu que siga aprovat abans que acabe aquesta legislatura.
D'acord amb les paraules del ministre, es tracta d'"una llei que vol que les universitats estiguen més connectades amb la societat, i que vol internacionalitzar el sistema", però també es tracta d'una norma amb un "enfocament ferm de drets" que, a més, "revaloritza la funció docent", "redueix la precarietat" del personal docent i investigador (PDI) i dota a les universitats de més finançament.
D'aquesta manera, aquesta nova norma té sis pilars fonamentals. En primer lloc, busca reduir la precarietat laboral del professorat universitari i també rejovenir les plantilles docents. D'altra banda, ampliarà el finançament a les entitats universitàries i crearà les microcredencials o micrograus perquè l'estudiantat puga continuar la seua formació una vegada haja acabat el grau. I, d'altra banda, preveu dotar de més drets a l'alumnat i potenciar la contractació de dones en els camps educatius més masculinitzats. A més, també modificarà l'accés al càrrec del rectorat.
Fi a la precarietat laboral en la universitat
Amb prop de 30.000 professors associats impartint classes en les aules universitàries del nostre país, la temporalitat entre aquest personal aconsegueix xifres rècord. Una temporalitat que es tradueix en condicions de treball precàries caracteritzades pels baixos salaris que es perceben. Per aquest motiu, aquesta nova llei ambiciona acabar amb la precarietat laboral en la universitat.
En aquest sentit, Subirats proposa en la LOSU que el professorat amb un contracte laboral temporal no supere el 20 % de la plantilla de personal docent i investigador (el denominat PDI). A més, es modificarà la figura del professor associat, un dels més colpejats per les inestables condicions professionals, per a que no superen les 120 hores de docència. Del mateix, també es limitarà el contracte d'aquells professors o professores visitants a dos anys com a màxim.
Un altre dels objectius que persegueix aquesta nova llei és rejovenir les plantilles docents de les universitats i es buscarà aconseguir-ho a través d'unes carreres acadèmiques més breus i estables. D'aquesta manera, es podrà accedir a una plaça fixa de professorat en el sistema en el termini de 10 anys; sempre que en acabar els quatre anys de la tesi i els sis de contracte postdoctoral, el docent acredite que pot ocupar ixe lloc.
A més, també es promourà la contractació de dones en aquells camps de la universitat que es troben més masculinizats. "Es podran establir reserves i preferències en les condicions de contractació de manera que, en igualtat de condicions d'idoneïtat, tinguen preferència per a ser contractades les persones del sexe menys representat en el cos docent o categoria que es tracte", resa un dels articles de la nova norma.
Seguint en matèria d'igualtat, totes les universitats hauran de tindre un pla d'igualtat, protocols d'assetjament sexual i accions que eliminen la bretxa salarial entre gèneres. Per a això, s'haurà d'assegurar l'existència d'unitats de diversitat i igualtat en tots els campus i tots els seus òrgans hauran de ser paritaris.
Més finançament i nous postgraus formatius
La LOSU també pretén augmentar el finançament que reben del govern central les universitats. En concret, es pretén arribar a l'1 % del PIB en inversió universitària perquè en els últims anys el pressupost destinat a aquestes entitats no ha fet més que baixar un 20 % i, segons confirma el ministre Subirats, "encara no s'ha recuperat el nivell d'inversió que tenia en 2009".
D'altra banda, també s'ampliarà l'oferta d'ensenyament per a obtindre títols propis de cada universitat i promoure la formació al llarg de la vida. Així, aquest tipus de formació té per finalitat actualitzar els coneixements al llarg dels anys d'aquelles persones que ja han finalitzat el grau i s'han incorporat al mercat laboral.
Per a això, es plantegen tres modalitats de continuar aquesta formació: els micrograus, els programes de curta durada i les microcredencials (títols propis no oficials de cada universitat de diferents variacions i que oscil·laran entre els 4 i els 40 crèdits).
Ampliació del dret a vaga i de participació estudiantils
Un dels aspectes més destacats de la futura llei és l'apartat que fa referència als drets estudiantils. D'aquesta forma, es reconeix el dret a l'atur acadèmic de l'alumnat i fer vaga no tindrà cap perjudici acadèmic ni d'assistència en l'alumnat. Així, Subirats explica que, a pesar que les universitats hauran de garantir el dret a l'atur acadèmic, aquest no es podrà convocar en períodes d'exàmens o d'avaluació.
Els i les estudiants també tindran dret a conéixer els detalls de cada assignatura abans de matricular-se en ella. Per aquesta raó, hauran de tindre accés a les guies docents, conéixer en quin idioma serà impartida la matèria, quina modalitat tindrà (presencial, híbrida o online) i com serà la docència i el sistema d'avaluació.
Pel que fa als drets de participació i representació, la LOSU dicta que les universitats "garantiran" la participació de l'estudiantat en "la creació dels plans d'estudis i les guies docents; l'avaluació dels títols universitaris i de la docència; la gestió dels serveis vinculats a la vida universitària; la promoció activa de la innovació docent; la vinculació amb la societat i l'entorn local i internacional".
Canvis en l'elecció del rector
El procés per a aconseguir el lloc principal en el rectorat torna a patir modificacions en la LOSU, ja que s'eliminen els requisits que havia establit l'anterior ministre d'Universitats, Manuel Castells, i es dóna més autonomia en l'elecció a les universitats.
Ara les persones que concórreguen al rectorat hauran de ser funcionaris doctores dels cossos docents universitaris; mentre que la resta de requisits quant als mèrits d'investigació, l'activitat docent que haja completat i l'experiència de gestió universitària en un altre càrrec, els fixarà cada universitat.
També es modifica la durada del càrrec i amb la nova norma els mandats seran de sis anys, no es podran prorrogar ni tampoc renovar-se, és a dir, qui haja ocupat el rectorat haurà d'abandonar el càrrec una vegada hagen passat els sis anys.