Conegut per la #LaChapaDelDomingo, David Calvo, ha aconseguit tindre una repercussió important en xarxes socials, sobretot en Twitter, gràcies als seus famosos fils sobre els edificis més singulars i emblemàtics a nivell arquitectònic de València i la seua àrea metropolitana, principalment. Arquitecte de professió, ocupa el càrrec de portaveu d'Agricultura pel PSOE-PSPV en les Corts Valencianes des de l'any 2019 i des del 2020 porta contant cada diumenge la història d'edificis i construccions mitjançant fotos antigues i dades curioses, cosa que ha enganxat a milers i milers de persones a seguir cada una d'aquestes 'Chapes'.
Quant temps dediques a preparar els fils?
Sembla que no, però, porta molt temps desenvolupar un fil d'aquests. A mi quan em pregunten, quant temps tardes? Dic, perquè més o menys uns 20 anys i 6 o 7 hores. És a dir, 20 anys, és el temps que m'ha costat entre la carrera i dedicar-me a una mica al tema de l'arquitectura, a nivell de carrera i també a nivell professional i 7 o 8 hores el que em costa escriure-ho. I durant la setmana, perquè tinc les meues fonts pròpies de bibliografia, però sobretot busque molts llibres que tinc a casa o molts escrits en Internet i a partir d'ací faig com un resum, que és el que costa realment.
Uses també el teu manual de la carrera?
Això és una mescla de tot. De fet, hi ha molts articles de premsa. També li intente ficar un toc una mica còmic no, sinó que hi ha un apartat de curiositats que és interessant, i jo crec que és el que més li agrada a la gent perquè no saben el perquè de moltes coses.
Ara estàs més ocupat i és més difícil, però aquests fils els vas iniciar en el confinament. Com va sorgir la idea?
Realment va ser pel confinament, ací em vaig veure en l'en la situació d'intentar aportar un granet d'arena i se'm va ocórrer això, perquè quasi de manera accidental. Una raó és per això i una altra perquè estic enfadat amb l'encasellament que ens han posat als valencians i valencianes amb el tema de la Ciutat de les Arts i les Ciències, sembla que només hi haja la Ciutat de les Arts i les Ciències. I no és així, al contrari. Hi ha arquitectura molt interessant i es percep tota la gènesi del moviment modern ací a València capital, sobretot, però en tot el territori de la Comunitat Valenciana. I m'enfadava, perquè els valencians som més que Calatrava i que la ciutat de les arts. De fet, començava amb edificis que per a mi em semblen deliciosos. La Confederació Hidrogràfica de Miguel Colomina, el Col·legi Alemany, la Universitat Laboral de Xest de Moreno Barberá. Fins i tot tenim algun edifici dels grans com l'edifici Moroder de Miguel Fisac ací en la plaça de Tetuan, hi ha una barbaritat d'edificis que la gent desconeix. I volia aportar aqueix granet d'arena, ja que no podíem eixir a viatjar ni veure altres ciutats, almenys que s'alçara una mica la mirada del mòbil i que ens fixàrem una mica a la ciutat en la qual vivim.
"Estic enfadat amb l'encasellament que ens han posat als valencians i valencianes amb el tema de la Ciutat de les Arts i les Ciències, sembla que només hi haja la Ciutat de les Arts i les Ciències. I no és així, al contrari"
Quant temps portes vivint ací a Requena?
Jo soc de Torrent i de naixement. Però, he viscut i viu durant 15 anys a Requena i soc com a ambaixador de Requena, és a dir, jo sempre en les Corts, perquè de seguida faig propaganda una mica del millor Cava del món. Per a mi és el que més, que és una ciutat preciosa, però jo vaig nàixer a Torrent, vaig estar 20 anys i ara estic a Requena.
Creus que els valencians som conscients de la ciutat en la qual vivim i la quantitat de patrimoni arquitectònic i cultural que ens embolica?
Ho hem naturalitzat, sembla que perquè ho tinguem a prop no val tant i després també em molesta que, per exemple, fem viatges a altres capitals per a veure patrimoni. Per exemple, en la Xapa del Diumenge he tractat, perquè edificis molt arquitectònics des del prisma de... Jo soc molt de parlar del moviment modern. Per exemple, el Col·legi Guadalaviar, el Col·legi Alemany... Aqueixa arquitectura m'identifica molt, però després hi ha un altre tipus d'arquitectura que potser no m'identifica tant, però és exquisida. Per exemple, el mercat de Colón, el mercat central, són realment joies arquitectòniques que, com les tenim tan a prop, com les hem vistes tantes vegades com ho hem naturalitzat tant, que sembla que és ací, és ací. Però, val moltíssim.
Tornant de nou amb el tema del fil, vas pensar en algun moment que anava a arribar a tanta gent?
Un dia mire les impressions al marge dels m'agrades i els retuits, i hi ha algun que ha arribat a 375.400 impressions. Això vol dir que un quasi una desena part de valencians i valencianes ho han llegit. I em sentia molt a gust perquè dic, ostres, és una manera de posar en valor la nostra arquitectura i el nostre patrimoni, les nostres joies. Sempre dic que tots els edificis parlen i la bona arquitectura conta històries, i la bona arquitectura, amb els edificis que solc comptar, perquè crec que conten una història del perquè, de com l'arquitecte es va enfrontar amb el llenç en blanc en què es basava. Quin era el context històric, que això és molt important. Per exemple, un edifici també en el fil del moviment modern, un dels edificis que em semblen més exquisits i deliciosos és el complex residencial de Santa María de Micaela. De fet, aqueixa va ser una de les xapes que va funcionar molt bé perquè conta una història molt bonica de com un arquitecte molt jove li enxampa el relleu al seu pare, que era un arquitecte amb més solera i el seu primer projecte és eixe macro complex residencial que s'ix una mica de totes les regles de la típica poma tancada i el que fa és una disposició de peces perquè respire aqueixa poma. En fi, són coses molt singulars. Al marge d'altres edificis residencials, com per exemple Espai Verd. A veure, al meu particularment no m'agrada, que jo parle d'ell no vol dir que ho compartisca, sinó que té un interés arquitectònic. Però, des del punt de vista és un estil molt, molt eclèctic, no? És molt interessant perquè fa una tipologia de xalets en vertical. Llavors això és com una espècie d'oasi dins de la ciutat. Té moltíssim interés. Després hi ha uns altres, per exemple, el de Fèlix Candela, del restaurant de l'Oceanogràfic sembla que siga de Calatrava quan és tot el contrari. De fet, va ser mestre de Calatrava. Fèlix Candela va generar una superfície que s'emportava els paraboloides hiperbòlics, en la qual tot era estructura, llavors amb una fina línia, una fina làmina, resolia tot l'edifici, que és tot el contrari al que fa Calatrava. Perquè Calatrava fa moltes formes i després veiem quina funció li done. En canvi, Fèlix Candela, la qual cosa feia, tot era forma, perquè si jo li lleve qualsevol cosa, cau, és a dir, és tot forma i funció. I ací era la gran diferència, i des del punt de vista de Calatrava soc molt crític. Soc molt crític, sempre ho he dit, segons per a què serveix l'arquitectura. Si l'arquitectura serveix per a ser un teló de fons per a un catàleg de noces o un catàleg comercial, per a una signatura de cotxes en la qual es veja, doncs sí que té una funció formidable, però no ens oblidem que la comesa i l'objectiu de la ciutat de les Arts i les Ciències era com per a fer la ciutat de la ciència i la tecnologia, fer com una nova Vilette com la de París, però ací a València, òbviament tot això està dibuixat. Llavors, quina funció té l'arquitectura de Calatrava? Si la funció és atraure turistes des del punt de vista del folklore, de la macro arquitectura, dels macro projectes té funció, però és que no era aqueixa la funció.
La Xapa del diumenge està dividida en temporada, vas per la segona, Hi haurà una tercera?
Perquè crec que sí. En principi començava per a fer només una, que va ser la primera, va ser la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de Miguel Colomina, va ser la primera, però no anava amb la intenció de fer una segona i va funcionar relativament bé i sobretot hi ha una cosa curiosa i és que em proposen molts edificis per privat en Twitter. Jo ací tinc una selecció meua i després hi ha moltes que atenc per demanda de la gent, i és curiós quan em pregunten si un edifici és bonic per a fer una xapa. I és curiós, que una cosa tan subjectiva com la bellesa em pregunten si és bonic. Sent, perquè si t'agrada, és bonic, eixa és la cosa de l'arquitectura, que no hi ha unes regles tan fixes i marcades. I no sé en principi, doncs sí, perquè he de reconéixer que m'encanta a mi parlar d'arquitectura, d'estudiar arquitectura, m'encanta. La meua parella em diu: fa falta que ho faces aquesta nit o matinada i li dic: és que a mi m'entreté. És a dir que probablement sí que hi haja una tercera temporada. Encara no hem acabat la segona.
Amb aquests fils, vosté ha arribat a més gent de l'habitual, sent polític, Creu que els polítics haurien de fer més habitualment aquest tipus de coses?
Jo crec que és una equivocació només parlar de política. Jo sempre em definisc que no soc polític, estic en política. Jo soc un arquitecte que temporalment fa política i això, i això crec que no m'ha d'impedir parlar del que realment sé i no és que sàpia, sinó que li he dedicat més hores que a formar-me com a polític, i jo crec que això és una equivocació perquè això a la gent li pot generar un cert rebuig. El món no és política, el món és des de l'arquitectura, de la Cultura, de la jardineria, des del que et passa al carrer. Això és política també, llavors sí que li volia donar... Jo era una cosa rara, jo era l'únic diputat del PSPV que va entrar en Corts sense xarxes socials pròpies. Les del despatx professional sí que les tenia, però aqueixa no les explique. Però, com David Calvo, jo no he tingut ni Facebook ni Twitter i no tinc xarxes socials. De fet, només tinc Twitter, i em deien: Sent que ho has d'usar com una eina de treball. I ho compartisc, puge molta activitat política, però no és l'única cosa, perquè el món no és només política.
Quants anys has treballat com a arquitecte i quants en política?
En política porte ara 6 i d'arquitecte porte 13.
Vas estar també a la regidoria d'Urbanisme a Requena?
Sí, això va ser del 2015 al 2019, que són quatre anys, i ara els dos i escaig de les Corts. Sí, soc, novençà, encara tinc la L.
Vosté és arquitecte de professió, no obstant això, ocupa com a càrrec principal el de portaveu socialista en Agricultura. No és la primera vegada d'un cas com aquest, però com se li explica a la gent que aqueix càrrec no l'ocupa algú expert en la matèria?
Perquè la veritat és que és complicat d'explicar, però també és cert que en un grup nombrós, com és el PSPV, que som la primera força política en les Corts amb 27 diputats, hi ha moltes àrees per a repartir, però és que encara hi ha molts més diputats per a portar aqueixes àrees. Llavors per això molts ens repartim. Soc portaveu d'Agricultura, però per exemple, també soc membre de la de medi ambient i en medi ambient està Ordenació del Territori. És que és molt complicat marcar una línia concreta i el tema de l'agricultura sí que és cert que bo, perquè sempre em definisc que soc un arquitecte que parla de taronja. No soc un expert de citricultura. Però, la zona d'on jo provinc és una zona eminentment agrícola. Es dedica sobretot a la viticultura i el tema ramader és molt important. És a dir que en una certa forma no és que siga un expert, però sí que el conec, i no comence de zero. I és un tema apassionant, jo els he gaudits moltíssim perquè són temes molt tècnics i els que som de ciència sembla que agraïm el tècnic.
Quin ha sigut per a tu l'edifici més emblemàtic dels teus fils, el teu favorit, el que més t'ha impactat?
És difícil. A veure, per a mi l'edifici més bonic a nivell conceptual és el de la Confederació Hidrogràfica de Miguel Colomina. Em sembla un edifici elegant, però al mateix temps clàssic i al mateix temps modern. Clàssic perquè encara manté l'estructura aquesta clàssica de basament, cos i rematada, i després veus la coberta que està surant literalment. Únicament ha reculat l'estructura. I és que veus que flota. El tema del Brise Soleil, que el que fa és emular a Le Corbusier, aqueix arquitecte francés que va establir les bases d'una mica del moviment modern i aqueix per a mi té molta càrrega, però per exemple el Col·legi Alemany em sembla... Entre la Confederació, el Col·legi Alemany, el Col·legi Guadalaviar, i entre aqueixos tres estic. I després, per exemple, la Universitat Laboral de Xest també em sembla excel·lent, de Moreno Barberà, i de fet, va posar un símil molt bo que era com Bach quan fa una composició musical utilitza molt pocs elements. I què passaria si a la meitat d'aqueixa composició sona un acordió? Doncs que ho trencaria tot. El que interpreta amb ell, amb els seus projectes, amb molt pocs elements resoldre-ho, tot amb fusta, amb una rajola de formigó i amb formigó in situ, va resoldre tot l'edifici. I després, l'última 'Xapa' va ser el Mestalla. Des del punt de vista arquitectònic, per a mi no té gens d'interés. Però la bona arquitectura, al marge de contar bones històries, també té l'obligació d'emocionar. I Mestalla en si ja és emoció. Llavors, malgrat no tindre interés arquitectònic, crec que és bona arquitectura, perquè emociona, perquè la càrrega sentimental que té per als valencianistes. Jo soc valencianista, i per als valencians és com a especial.
"La bona arquitectura, al marge de contar bones històries, també té l'obligació d'emocionar. I Mestalla en si ja és emoció"
I després a nivell urbanístic, a nivell urbanístic és que tenim el 'Central Park' d'Espanya, que és el riu. La intervenció urbanística que va fer Ricardo Bofill a mi em sembla magistral. Com un antic llit li dona l'ús perquè siga el major jardí de València, un dels majors, el major jardí d'Espanya. En això, només el fet de ser jardí, perquè què seria València sense el jardí, seria diferent? Seria completament diferent. Tu imagina't, però d'una catàstrofe, perquè tot va vindre amb la riuada del 57, van derivar el llit actual, pel nou llit, van anul·lar aquest i calia donar-li un ús. Sembla una genialitat. O siga està cosint tota la ciutat i si t'adones, el problema de les ciutats radials és que van creixent i van creixent amb anells concèntrics. València el que ha fet és créixer amb paral·leles al riu, paral·leles a dalt i paral·leles a baix. Què significa això? Que no hi ha un extraradi important, que tot està pegat, relativament pegat al riu i això el que fa és no fer una perifèria molt aguditzada. El riu ha canviat la vida dels valencians i a nivell urbanístic em sembla d'estudi, de les majors universitats d'Urbanisme, que s'estudie l'ús dels jardins del Túria.
Hi haurà una nova temporada de la 'Xapa'?
La 'Xapa' no sé si continuaré fent-la, però la tercera temporada sí. És cert que s'acaben una mica els edificis, però sempre hi ha. Parlaré també de barris, que crec que hi ha alguns tenen una història molt bonica: el Cabanyal, el tema del carrer Cavallers té una història interessantíssima. Parle sobretot d'edificis que tenen un paper molt important, un paper protagonista els arquitectes, però després hi ha uns altres que tenen un paper importantíssim els propis ingeniers, Fèlix Candela per exemple, Eduardo Torrojas... Ponts per exemple, molt proclius a formar part d'aqueixa xapa.
Des del punt de vista d'arquitecte, com s'explica que la Comunitat Valenciana tinga ciudadates tan altes i denses com el cas de la mateixa València, Benidorm o Mislata?
Ho parlava ahir curiosament. I vaig posar l'exemple de Mislata i l'exemple de Requena. Cada ciutat té una idiosincràsia diferent, cada ciutat té uns problemes i unes solucions diferents. Mislata té, per posar un exemple de densitat, té molts habitants en dos km² en molt poc espai. Amb Requena passa el contrari, és el terme més extens de tota la Comunitat d'uns 814 km² i amb 20000 habitants, per tant, té una dispersió poblacional completament diferent. Potser a Mislata el problema és quantes vegades al dia per què s'omplin tan ràpid les papereres i a Requena és quantes vegades a la setmana he d'anar a un llogaret a donar un servei que està a 40 minuts del centre de la ciutat.
A mi això em pot suposar algun problema (diu entre riures), el model urbanístic de Benidorm, a mi no em sembla gens negatiu. De fet, si ens posem a pensar des del punt de vista pràctic, si haguérem tingut 10 Benidorm desenvolupats per tota la costa valenciana, segurament, el gran problema de les platges no els tindríem. Si tota la superfície que està repartint en una cota de planta baixa primera i segona per exemple, els reparteixes en altura, està alliberant espai. Òbviament, la petjada i l'atac, la invasió al terreny natural, és molt de menor. Estàs construint enlaire. Per això, l'originalitat de les platges jo crec que no s'hagueren danyat tant amb models urbanístics com Benidorm. El problema és que et parisques a pensar i dius: és que el skyline de Benidorm és molt alt, sí. Què preferim l'alt o el repartit del sòl? Per això mereix una reflexió, és motiu de debat. La situació és una gamma de grisencs en la qual no hi ha una resposta tan absolutista que el model urbanístic de Benidorm és horrorós i que no jo ací no el compartisc.
Arran de la pandèmia, s'està apostant per un tipus diferent d'urbanisme més allunyat del centre, amb cases més àmplies. En el futur, quin tipus d'urbanisme hi haurà, sobretot a la ciutat de València i voltants, se seguirà aquesta línia?
El que té de bo totes les crisis és que posen en evidència les fortaleses i febleses del sistema. Jo crec que el que hem aprés d'aquesta crisi és valorar més el concepte de llar, d'habitatge, d'aqueix lloc on no sols dormim, sinó també vivim. I fa poc llegia que l'estoc d'habitatges unifamiliars s'estava reduint considerablement, la gent ja busca tindre una parcel·la, un jardinet en el seu habitatge. Arran de la pandèmia ha posat en valor el concepte de llar com a tal. I crec que anirem en eixa línia, de fer habitatges de qualitat. Qualitat no és que poses els millors materials, sinó un dels punts que parle molt en la Xapa és de l'estructura perquè em sembla una part fonamental, no sols perquè si no cau l'edifici, sinó que l'estructura ha d'estar lligada al disseny també, però parle molt de l'orientació dels edificis i he vist edificis que s'està gastant una dinerada enorme a condicionar-los amb sistemes de climatització i després potser està mal orientat i dic ostres, tenim el sol, que és la font d'energia més barata, que és gratuïta. Tenim unes certes orientacions que han d'estar protegides perquè tamisant la llum solar amb un sistema de viseres, amb un sistema de mallorquines, que hi ha unes certes estades que no poden donar a unes orientacions i a unes altres sí. Totes aqueixes coses és arquitectura bioclimàtica dels anys 80 i 70, però arquitectura bioclimàtica també. Llavors jo crec que la gent està valorant molt més l'habitatge, exigirà més les qualitats de l'habitatge i els arquitectes ens haurem de posar més les piles per a fer habitatges millors.
I a nivell de ciutat com creus que serà la València del futur?
La València del futur per a mi és la que hi ha, que funciona molt bé. Per cert, estem en la tercera capital d'Espanya, però la gran diferència amb Madrid i Barcelona, és nostra planeitat. Això és fonamental. El riu, que està lligant a tota una ciutat, la nostra eixida a la mar, que és important i a nivell de connexions, tu no et pots creuar en 15 minuts Madrid. No et pots creuar en 15 minuts Barcelona, però València sí. Jo crec que això l'hem de potenciar. Ara hi ha una política molt ambiciosa sobretot i especialment des de l'Ajuntament de València valent i ací sí que pose en valor aqueix tipus de polítiques valentes perquè en la política ens hem convertit al curtterminisme. No faré res que cride molt l'atenció, a veure si s'enfadarà la gent i no revalide als quatre anys. Ací hi ha una idea clara de la ciutat que es vol. Una València molt convertida en zona de vianants, una València en la qual el transport públic tinga més prioritat al transport individual.
"Ací hi ha una idea clara de la ciutat que es vol. Una València molt convertida en zona de vianants, una València en la qual el transport públic tinga més prioritat al transport individual"
Aquesta és la línia i jo crec que la següent volta de rosca que s'ha de donar és traure-li molt partit al concepte de la macroilla. Una macroilla no és més que unir pomes xicotetes que ja tenim, però on el trànsit rodat es fa voltant. Per exemple, la teua pilles quatre pomes i fas una. Perquè tot el trànsit rodat passa per quatre carrers, les que envolten a aquesta macro poma. Per dins no hi ha trànsit rodat. S'ha convertit en zona de vianants molt el que és el dia a dia d'aqueixes quatre pomes. I ja estan fetes, ja estan en el dibuix, ja estan en la trama urbana. El que cal fer és redistribuir el trànsit, així es redueix moltíssim i crec que serà la València 2.0 anar en aqueixa línia.
Tot això, permetent l'entrada de vehicles de persones que resideixen en aqueixa poma, no?
Per exemple, accés a veïns, una conversió en zona de vianants no radical, sinó que es permeta, per exemple l'accés de transport de mercaderies. Per què? Perquè han de fer càrrega i descàrrega en els nostres comerços, en l'hostaleria, però només amb això estaré reduint una barbaritat del trànsit i jo crec que és aqueixa la volta de rosca que ens queda per fer. I no és més que redistribuir una mica la trama urbana. Perquè el dibuix ja està.
Ja que parlem de canvis en Urbanisme, com afecten aquests elements a la nostra manera de viure?
Ha ajudat molt la pandèmia. S'han publicat moltes notícies en les quals es veien que famílies potser amb dos o tres fills o filles estava en un pis de 50 o 60 m². Afecta perquè aqueixa família l'ha passat pitjor que aquella família que tenia més recursos i podia tindre o disposar d'un habitatge unifamiliar amb jardí. Òbviament, afecta l'estat anímic, al dia a dia i, òbviament a les relacions personals. I l'habitatge és... M'agrada molt emprar el terme llar perquè es produeixen les relacions més importants d'una vida ací. Vols a la teua parella, mestresses a la teua parella, mestresses als teus fills, convius, menges amb ells. Comparteixes la vida. I aqueix recer és més que un sostre llavors, clar que afecta. I les ciutats? Perquè exactament el mateix. Pugem l'escala. El concepte d'habitatge, però la ciutat és un habitatge per a tots.
I com afecta l'entorn? Perquè no és el mateix viure en barris rics que en uns altres més degradats en els quals solen haver-hi problemes com el de les drogues en la Malva-rosa, L'urbanisme pot solucionar aquest tipus de coses?
La ciutat és de tots, no es poden fer guetos perquè això el que fa és evidenciar més les classes socials. A mi per exemple no m'agradaria viure en Cánovas. No m'agradaria viure en Cánovas perquè necessite una miqueta més d'espai i potser en una altra zona no a tant l'euro per metre quadrat, perquè m'ofereix altres coses que Cánovas no em dona. Llavors el que és clar és que el que no podem fer és un repartiment centralitzat de recursos i d'infraestructures. Hem de descentralitzar infraestructures, perquè fas un parc fonamental per exemple a la Malva-rosa, el combines amb un altre parc important en els rius. Això està generant una atracció, infraestructures, edificis públics. Així no estàs abandonant un sector concret de la població. Així es revitalitza un barri.
Canviant radicalment d'assumpte, Quina serà la partida més important que es destinarà en Agricultura?
El que és clar és que eixiran perquè la gran majoria d'esmenes les hem presentades el Botànic, és a dir, totes les que hem presentat el botànic, òbviament el 99% eixiran i això és un testimoni que eixirà el pressupost. Perquè en pandèmia jo deia que la responsabilitat de qualsevol Govern és tindre el pla de cada dia. O siga hui féiem un pla i potser caducava per a demà, i demà havíem de fer el pla de despús-demà. I s'ha posat molt en valor el sector de l'agricultura. No sols es va convertir en uns aplaudiments a les 21.00 h de la nit, als agricultors, ramaders i pescadors. I s'està destinant moltes partides, sobretot a pujar la partida pressupostària d'assegurances agràries per a fer més fàcil a aquells agricultors assegurar les seues terres i que no estiguen amb un ull obert quan hi haja una catàstrofe climàtica. S'està destinant molt a l'estudi i a la mitigació de les plagues, que les plagues per a nosaltres és fonamental perquè som una comunitat eminentment exportadora. Exportem, però també podem importar plagues i això ens pot fer molt de mal.
Ara hi ha una plaga que està fent molt mal en la citricultura valenciana, que és el cotonet. I en això s'ha pressupostat una línia pressupostària molt important per a continuar estudiant i combatent aquesta plaga. En la ramaderia també hem d'apostar perquè la competitivitat de les ramaderies millore i cal ajudar-los perquè cal transformar aqueix tipus de ramaderies tan intensives a una altra mena de ramaderies més extensives, més sensibles amb el medi ambient, més sensibles amb el benestar animal.
Després hi ha una partida que a mi em sembla, ací sí que parle una mica amb el cor. Soc portaveu d'Agricultura, però també soc de benestar animal, soc animalista, i és la primera vegada que estem desenvolupant una llei de protecció d'animals de companyia de la Comunitat Valenciana i aquesta em sembla una llei vital, i s'ha pressupostat una quantitat molt important per a impulsar aqueixa llei perquè el benestar animal ja no s'ha convertit en una opció, sinó en una obligació. Estan els animalistes que ho abracem amb molt de desig el benestar animal, però des del punt de vista dels no animalistes, l'han d'abraçar també perquè ja no és una opció, és que ens obliguen des de normatives internacionals a entendre el benestar animal com un factor de sostenibilitat també. No sols la sostenibilitat ambiental, sinó també el benestar animal i més o menys et podria parlar molt, però per exemple estem impulsant perquè moltes empreses adapten els ODS (Objectius de Desenvolupament sostenible) perquè siguen empreses més sostenibles, estem col·laborant amb aqueixa mena d'accions.
El que és clar és que l'Agenda 2030 és com un full de ruta internacional que hem de posar-nos les piles i adaptar totes les polítiques públiques per a aqueixos compromisos mediambientals, tant purament mediambientals com també l'agricultura. Hem d'apostar per una agricultura més ecològica, més sostenible. Apostar pels regadius sostenibles i responsables perquè la font de l'aigua, a partir de ja s'ha convertit com un bé escàs de riquesa. Més o menys són partides molt importants i estem en 423 milions d'euros o 428 milions d'euros la part de la secció 12 de Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient. Hi ha hagut un augment molt substancial, cada any respecte al 2015 que dins del Botànic cada any anem superant i ja hem superat el 60% d'increment pressupostari respecte al 2015, és a dir que estem apostant molt fort per una, per l'agricultura i pel medi ambient.
"Estime l'arquitectura i crec que se'm dona millor que la política"
I per a acabar, eres arquitecte de professió i has dit que estàs en política de manera temporal, per dir-ho així. La setmana passada es va acomiadar Fran Ferri per a tornar a la seua al seu treball original, seguiràs en algun moment aqueixa mateixa línia?
Estaré on vulguen que estiga, i fins ací puc llegir, no? El que és clar és que jo entenc la política com aqueixa persona que va de València a Madrid i té el viatge clar. En el meu viatge, la política és una parada en el trajecte i aqueixa gent que va de València a Madrid per a Conca, menja, veu les belles cases penjants, coneix una mica el poble, la ciutat, s'enamora del patrimoni, però després es munta al seu tren i segueix el seu trajecte. Jo he parat, he parat a Conca, per posar un exemple. Estic molt content, em motiva moltíssim, es fa un treball molt bonic i molt útil ací. El dimecres materialitzarem el treball de tot un any per a redactar aqueixos pressupostos en una sèrie de clics, però és un clic de 28 mil milions d'euros per a millorar la vida dels valencians i valencianes. És un treball apassionant. Jo el viu amb molta passió, no sé si perquè soc nou i encara no m'he cansat, però m'encanta. Estic, estaré, fins que vulguen que estiga. Però, si que et soc sincer amo l'arquitectura i crec que se'm dona millor que la política.
Un temps limitat, no?
Sí, no pose el final, però té un límit. Hi ha alguns companys que porten molts anys. Jo crec que la vida és la suma de moltes facetes, jo crec que aquesta és una part de la meua vida i és una part més, no és la part important. Per això, em sentiria molt mal parlar sol de política, és com que estem lobotomitzats, programats només per a parlar de política i no. La vida és una mica més que la política, és preciosa, la vida és molt més que per a parlar sol del que passa dins de quatre parets. I només sé una mica d'alguna cosa que és arquitectura i és això, òbviament no parle de medicina, fins i tot, em sap greu parlar amb experts d'agricultura, perquè em sent xicotet perquè saben molt més que jo. Jo, un temps limitat, fins quan vulguen i consideren que puc aportar alguna cosa i fins que això succeïsca el meu despatx professional amb el meu soci i a continuar fent projectes que també ens enamoren.