El curs escolar 2025-2026 comença en la Comunitat Valenciana amb una novetat que toca de ple a les famílies: menys alumnes per aula. D'esta manera, la Conselleria d'Educació presumix de xifres i assegura que és "la millor forma de millorar la qualitat a les aules".
Així ho va explicar el conseller José Antonio Rovira durant la roda de premsa de presentació del curs escolar 2025-2026: “Estem força per davall dels màxims legals. Reduir la ràtio és la millor forma de garantir qualitat i atenció individualitzada”. I, a simple vista, sembla que les dades acompanyen: 21 alumnes per classe a Infantil i Primària, 24 a Secundària i 28,5 a Batxillerat, quan el límit legal que permet la llei està en alguns més.
En este sentit, la vertadera novetat i la mesura més cridanera ve del món rural. Este curs, un col·legi podrà continuar obert encara que només tinga tres alumnes matriculats. “Quan vam arribar al govern el mínim eren sis, el vam baixar a quatre i ara a tres”, va recordar Rovira. Per a les famílies dels pobles més menuts, significa molt més que un nombre: és mantindre l'escola del poble, evitar desplaçaments diaris i, de pas, donar un respir en la lluita contra la despoblació. T'expliquem tots els beneficis que té que la ràtio d'alumnes per aula es mantinga en nombres baixos:
¿Quants alumnes per classe hi haurà a València en 2026?
Primer, volem mostrar una ràpida panoràmica de la situació de l'educació valenciana en este sentit. Les xifres parlen soles i dibuixen la foto d'este inici de curs:
-
Infantil 2n cicle i Primària: mitjana de 21 alumnes per aula (màxim legal: 25).
-
Secundària: mitjana de 24 alumnes (màxim legal: 30).
-
Batxillerat: mitjana de 28,5 alumnes (màxim legal: 35).
En 59 municipis la ràtio baixa fins i tot de 25 alumnes, cosa que convertix la Comunitat en una de les autonomies amb menys massificació a les seues aules.
¿I per què és tan important baixar la ràtio? Els experts ho tenen clar: més temps per atendre cada estudiant, millor detecció de dificultats, classes més participatives i un clima més tranquil a l'aula. També es nota en la inclusió. Els xiquets amb necessitats especials tenen més oportunitats quan no hi ha saturació a classe.
Rovira no va dubtar a eixir amb orgull: “Este no és el curs de les retallades, sinó el curs de les possibilitats. Les dades no enganyen i hui podem dir que la Comunitat té menys alumnes per aula i més professors que mai”.
Ara bé, el discurs no convenç del tot els sindicats. Valoren la baixada de ràtios, sí, però recorden que l'Acord de plantilles de 2023 continua sense aplicar-se. Eixe pacte preveia més de 5.000 noves places docents i va ser avalat pels tribunals. Per a organitzacions com CCOO o STEPV, el risc és clar: s'anuncia reducció de ràtios mentre, en la pràctica, hi ha retallades en Formació Professional o en les Escoles Oficials d'Idiomes.
¿Valencià o Castellà? Les famílies decidixen la llengua a les aules valencianes
L'altre gran canvi d'este curs arriba amb l'aplicació plena de la llei de llibertat educativa. Per primera vegada, les famílies han pogut triar la llengua base en el procés d'admissió. I el resultat és quasi del tot rodó: més del 99,8 % de l'alumnat estudiarà en la llengua que van escollir els seus pares i mares.
Les xifres queden així:
-
En valencià estudiaran 3.218 xiquets a Infantil, 6.839 a Primària i 3.758 a Secundària.
-
En castellà ho faran 2.880 a Infantil, 6.437 a Primària i 4.269 a Secundària.
Així mateix, en les zones castellanoparlants, les excepcions lingüístiques han baixat de l'80 % al 74 %. Per a Rovira és “una prova que les famílies han parlat i han decidit amb llibertat”.
Els sindicats ho veuen diferent. Parlen d'un arraconament del valencià i advertixen que el sistema pot reobrir un conflicte que ja estava superat. A més, demanen recursos i materials perquè tots els alumnes isquen amb competències reals en valencià, castellà i anglés. El debat està servit: ¿llibertat real o retrocés en la normalització del valencià?
Comunitat Valenciana: un inici de curs marcat per les xifres
El curs escolar 2025-2026 arranca amb 810.730 alumnes a les aules, un lleu descens respecte a l'any passat per la baixa natalitat. La Generalitat defensa que es compensa amb més professors i ràtios més baixes que mai, fet profundament negat per les organitzacions sindicals.
El conseller Rovira ho resumix amb optimisme: “Este serà el curs de les possibilitats”. Els sindicats responen amb cautela i avisen que les aules no viuen només de xifres, sinó també de plantilles suficients, recursos i estabilitat.
En qualsevol cas, el que sí que és evident és que este curs quedarà marcat per dos grans titulars: aules amb menys alumnes i col·legis rurals que funcionaran fins i tot només amb tres estudiants. Una foto inèdita que, per a moltes famílies, significa poder continuar portant els seus fills a l'escola del poble i comptar amb un aprenentatge més personalitzat.
I mentre el debat lingüístic continua sobre la taula i l'amenaça de vaga plana a l'horitzó, els pupitres valencians tornen a omplir-se de vida. Serà qüestió de mesos comprovar si les xifres es traduïxen en una educació millor o si el xoc entre Govern i sindicats acaba eclipsant el curs.