Qui no ha acabat atrapat en un embós a València, maleint per no haver optat una altra ruta? Doncs bé, un grup d'investigadores ha creat un sistema que promet avisar-nos amb antelació d'eixos embuts que convertixen la ciutat en un embotellament continu. I no parlem d'uns minuts: oferix fins a mitja hora de marge per a reaccionar. Tot un luxe.
L'estudi, impulsat pel CSIC, la Universitat de València i per la Universitat Politècnica de València , s'ha provat ja amb dades reals de la ciutat. El mecanisme és 'senzill', almenys d'entendre: milers de sensors repartits pels carrers de la ciutat registren el pas dels cotxes i, amb l'ajuda d'un model d'intel·ligència artificial, anticipen quins punts estaran a punt de col·lapsar.
En altres paraules, no es tracta només d'estalviar-nos uns minuts enfront del semàfor de sempre. Es tracta que la ciutat dispose d'una espècie de "alarma primerenca" per a reaccionar abans que els problemes del trànsit –i de contaminació– es descontrolen.
Predicció del trànsit a València: què diu l'estudi de la UPV, el CSIC i la UV
L'estudi ha treballat amb una xarxa de 1.472 sensors que cada deu minuts registren el nombre de cotxes que circulen per diferents punts de València. Eixa informació, que fins ara servia per a recopilar estadístiques, s'ha convertit en la matèria primera d'un sistema que aprén i que anticipa.
Després de provar diverses arquitectures d'intel·ligència artificial, els investigadors es van decantar per un model anomenat LSTM, especialment eficaç a detectar patrons en sèries temporals. El resultat? Un sistema que encerta en 9 de cada 10 ocasions quan la circulació és fluida i en 7 de cada 10 quan s'aveïna un col·lapse. I el millor, quan falla, sol exagerar el risc d'embós, en lloc de quedar-se curt.
La predicció es mostra de manera clara i senzilla: cada carrer es classifica en tres nivells. Blau si la circulació serà fluida, grisa si es posarà densa i roig si hi haurà embós. Tot en temps real, amb 30 minuts d'antelació. Suficient perquè un conductor puga buscar una ruta alternativa… o perquè l'Ajuntament active mesures abans que l'embut siga inevitable.
Com funciona el sistema d'alarmes
El més curiós del model és que no sols compta cotxes. També té en compte factors com la pluja, el vent o la pressió atmosfèrica, que condicionen tant la mobilitat com la dispersió de contaminants. Els investigadors van detectar, per exemple, que episodis puntuals com la crema de la palla de l'arròs en l'Albufera o els moviments del port poden disparar els nivells de partícules en l'aire, encara que a penes hi haja trànsit.
Això connecta amb una de les grans conclusions de l'estudi: existix una correlació directa entre el flux de vehicles i la contaminació per òxids de nitrogen (NOx), un dels gasos més nocius per a la salut. Dit d'una altra manera: predir un embós no és només qüestió de mobilitat, sinó també d'aire net.
Ací és on està la vertadera utilitat del sistema. Permet anticipar episodis de contaminació i aplicar restriccions molt localitzades, en carrers o barris concrets, sense necessitat de tancar mitja ciutat. Això significa menys molèsties i més efectivitat, sobretot en zones sensibles com a col·legis, hospitals o residències.
Implicacions per a la mobilitat i la salut
El següent pas ja està en marxa: els investigadors treballen en un bessó digital de València, una rèplica virtual on es podran simular escenaris abans d'aplicar-los en la vida real. Què passa si es talla un carrer en hora punta, si es desvien cotxes cap a una altra avinguda o si s'ajusten semàfors de manera diferent. Tot amb un objectiu clar: reduir embossos i millorar la qualitat de l'aire.
D'implantar-se, València estaria un pas per davant en mobilitat intel·ligent. Ja no es tractaria de reaccionar als embossos quan ocorren, sinó d'avançar-se i previndre'ls. I, de pas, protegir la salut dels qui viuen a la ciutat.
En definitiva, este estudi demostra una cosa tan senzilla com potent: el trànsit i la contaminació van de la mà. I si som capaços d'anticipar un, podem actuar sobre l'altre. València es col·loca així en l'avantguarda de la innovació urbana, amb la possibilitat real de convertir-se en una ciutat més neta, més àgil i, sobretot, més habitable.