L'illa d'Eivissa vol canviar este relat. Més enllà de la seua imatge associada a l'oci nocturn i al turisme d'estiu, el Consell Insular ha presentat una estratègia que aposta per un model més sostenible, diversificat i atractiu durant els dotze mesos de l'any.
L'objectiu és clar: redistribuir els fluxos turístics, millorar l'experiència del visitant i, sobretot, garantir esta convivència amb la població local en un territori limitat.
Gestionar l'èxit: menys cotxes i més transport públic
Un dels grans reptes de l'illa és esta pressió turística a l'estiu. En els mesos de major afluència, Eivissa pot arribar a pics de fins a 340.000 persones, enfront d'una població habitual d'unes 160.000. En temporada alta, la mitjana diària ronda els 89.000 turistes en un espai de només 500 quilòmetres quadrats.
Per a fer front a esta situació, s'ha posat en marxa una de les mesures més rellevants: la limitació del nombre de vehicles. Des de 2025, entre juny i setembre, existix un contingent màxim de 17.688 cotxes diaris, incloent-hi vehicles particulars i de lloguer. L'accés requerix registre previ, en un sistema que busca reduir la congestió sense caràcter recaptatori.
La mesura es complementa amb una profunda renovació del transport públic. Des d'abril, l'illa compta amb esta nova xarxa d'autobusos amb més rutes i freqüències, a més d'una flota modernitzada en la qual el 70% dels vehicles són elèctrics. L'objectiu és clar: oferir alternatives reals al cotxe privat.
Control de l'allotjament i aposta per la qualitat
L'allotjament és un altre dels pilars d'este nou model. Actualment, Eivissa disposa d'aproximadament 96.000 places turístiques legals, a les quals se sumen més de 77.000 en establiments i més de 18.000 en vivendes turístiques.
En els últims anys, la lluita contra l'oferta il·legal ha sigut prioritària. Gràcies a acords amb plataformes digitals, s'han eliminat més de 3.500 anuncis irregulars. Segons les dades del Consell, el 70% d'eixos visitants ha passat a allotjar-se en oferta legal, mentre que un 30% ha deixat de viatjar a l'illa.
Una decisió que respon a una estratègia clara: prioritzar la qualitat enfront del volum.
Més enllà de la festa: patrimoni, famílies i arrels
Un dels grans desafiaments d'Eivissa és canviar la percepció exterior. Des del Consell reconeixen que el sol i platja i l'oci nocturn són productes molt potents que “difuminen” la resta de l'oferta, però precisament per això la promoció se centra ara en altres valors.
El patrimoni històric i cultural se situa en el centre d'esta estratègia. L'illa, declarada Patrimoni de la Humanitat en 1999, reforça este posicionament amb iniciatives com l'obertura del primer parador de turisme de les Balears, ubicat en l'antic castell de Dalt Vila.
També s'ha posat en valor el jaciment fenici de Sa Caleta, on s'ha creat un parc arqueològic i un centre d'interpretació que permet conéixer els orígens de l'illa, fundada el 654 aC.
A això s'afig l'aposta pel turisme familiar, amb el segell “Ibiza Family Moments”, que ja reunix més de 14.000 places en allotjaments i servicis adaptats.
Tot això busca mostrar una Eivissa més autèntica, on tradicions com el ball pagès, l'arquitectura rural o la vida als pobles de l'interior continuen formant part del dia a dia.
Gastronomia, esport i dades: claus per a desestacionalitzar
L'estratègia per a atraure visitants fora de temporada es recolza en tres grans eixos: esport, gastronomia i intel·ligència turística.
En l'àmbit esportiu, l'illa promociona esta capacitat per a acollir activitat durant tot l'any, amb esdeveniments com la mitja marató o proves ciclistes que ja compten amb reconeixement d'interés turístic insular.
La gastronomia, per la seua part, guanya protagonisme amb el rellançament del segell “Sabors d’Eivissa”, que distingix els restaurants que utilitzen producte local. A més, el calendari s'ompli de fires vinculades a les festes patronals, com la del calamar en novembre o la del sorell en març, que combinen tradició i atractiu turístic.
Este impuls conviu amb l'arribada de xefs de renom i noves propostes culinàries, en una illa on la cuina tradicional —basada en el producte local i receptes transmeses de generació en generació— seguix sent un element diferenciador.
Amb tot això, Eivissa busca consolidar este model turístic més equilibrat, on el visitant no només arribe en estiu, sinó que descobrisca una illa diferent: més tranquil·la, més autèntica i connectada amb les seues arrels.
