Els Ajuntaments de la Comunitat Valenciana seran els encarregats de fer front, durant aquest 2022, a un total de 116 milions d'euros provinents de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Uns diners que els permetrà actuar en infraestructures de Serveis Socials, concretament en 33 noves residències i centres de dia per als col·lectius més vulnerables, com les persones majors, amb diversitat funcional o persones usuàries de prestacions relacionades amb la salut mental.
L'objectiu, tal com destaca la consellera Mónica Oltra, és "agilitar" l'execució i la posada en marxa d'unes instal·lacions que són "urgents i necessàries" en el territori valencià.
Aquesta iniciativa s'emmarca dins del Pla Convivint, impulsat per aquesta àrea, i que té previst invertir 561 milions d'euros per a reformar o iniciar 247 instal·lacions al llarg de tot el territori. Un pla que, a més, crearà al voltant de 6.600 noves places públiques.
Aquests treballs se sumaran a altres 25 inversions que estan contemplades en el pressupost de la Conselleria per al present 2022 i que suposaran la creació de nous centres o la rehabilitació dels existents, i entre els quals destaquen l'adquisició d'habitatges per a promocionar la vida independent de les persones sense llar o el projecte d'una residència per a persones majors en el Penyagolosa.
23 infraestructures en marxa
El Pla Convivint, que es presentava a mitjan abril de 2021, naixia amb l'objectiu de dignificar la xarxa pública de serveis socials amb nous models residencials, més humanitzats i centrats en les persones, i amb una aposta clara per acostar els recursos a la ciutadania.
L'objectiu és cobrir aquestes necessitats garantint una equitat territorial, permetent que cada departament tinga, almenys, un centre de cada tipologia; la disminució del temps de desplaçament, fixant-se 20 minuts màxims per als centres de dia i 30 minuts per als centres residencials; l'eficiència temporal i econòmica; i la lluita contra la despoblació amb el disseny de recursos de proximitat per als quals s'optarà per les extensions dels centres diürns.
El pla compta, actualment, amb 23 infraestructures executades o en procés d'execució. Concretament, les residències de persones majors de Lledó a Castelló de la Plana, així com la de Vinaròs i El Pinós ja estan en marxa, juntament amb el centre per a persones amb problemes de salut mental d'Alcoi i un centre d'infància a Alacant.
Respecte a les obres que hi ha en execució, són un total de 13 amb un valor de 17 milions d'euros, i entre les quals destaquen la reforma integral de la residència de persones majors d'Elda, que té un cost de 7,9 milions d'euros o la de la residència per a persones amb diversitat funcional de Vall d'Umbrí, amb un pressupost de 2,3 milions d'euros.
![Mónica Oltra, durant la presentació del Pla Convivint Mónica Oltra, durant la presentació del Pla Convivint](/uploads/s1/14/11/85/49/15seleccion5_5_659x371.jpeg)
Increment exponencial de la inversió
La inversió en aquesta àrea ha crescut exponencialment en els últims anys. Només en 2021 es va aconseguir la xifra invertida entre 2007 i 2009, quan es va pressupostar un màxim de 21 milions d'euros per a infraestructures socials.
La inversió total de la Vicepresidència en 2022, tant de manera directa com delegada als ajuntaments i mancomunitats, serà de 146,5 milions d'euros, un 70% més que la suma de tot el pressupostat entre les legislatures 2007 i 2015, quan es van invertir 84 milions d'euros.
4.800 nous llocs de treball en 2022
Aquesta inversió crearà llocs de treball directes i indirectes, particularment en el camp de la construcció, l'obra pública i el manteniment i serveis associats.
Segons els càlculs realitzats per la Federació d'Obres Públiques d'Alacant, en funció a l'estimació de llocs de treball que genera la inversió pública, al llarg d'aquest 2022 es poden arribar a generar 4.800 llocs de treball en el sector de la construcció pel que fa a la posada en marxa d'aquestes infraestructures.
En aquest sentit, ha destacat l'aposta del seu departament per impulsar el sector de la construcció, però "des d'uns criteris ètics i sostenibles, enfront del que va ocórrer durant el boom de la rajola, quan es va arribar a tots els sectors, però es va oblidar als serveis socials", ha afirmat Oltra.