La nova consellera d'Educació, Maria del Carmen Ortí, ha heretat un departament que ja funcionava com una olla de pressió i que ara amenaça de desbordar-se. La seua arribada al càrrec ha coincidit amb l'esclat de la primera gran vaga educativa del curs i amb una advertència cada vegada més clara: si la Conselleria no obri un diàleg real amb els sindicats, el conflicte no només continuarà, sinó que podria perllongar-se durant mesos i fins i tot desembocar en una vaga indefinida. La jornada del dijous passat, amb milers de docents al carrer, no és un episodi aïllat; és el primer capítol d'un calendari de mobilitzacions que els sindicats tenen disposat i que pretenen mantindre fins que el Govern valencià faça passos ferms.
La protesta va ser secundada per 13.700 docents a la Comunitat Valenciana, una xifra que suposa el 19,4% dels 70.000 professors convocats. Segons les dades aportades per Conselleria, la major mobilització s'ha registrat a Infantil, amb un 23% de seguiment, mentre que els ensenyaments de règim especial han sigut les menys actives. Per províncies, la participació també ha mostrat diferències: València ha encapçalat la jornada amb 6.700 docents mobilitzats, seguida per Alacant amb 5.500 i per Castelló amb 1.500. A més, dels 1.645 centres públics convocats, han parat el 77%.
Un conflicte que naix de l'absència de diàleg
Els sindicats ho han expressat amb claredat: la primera reivindicació és simplement que la consellera accedisca a reunir-se amb ells. Asseguren que, de moment, no hi ha convocatòria formal d'encontre ni senyals que la Conselleria vaja a obrir una negociació imminent. Eixa falta de diàleg ha sigut el vertader detonant d'un malestar que ve acumulant-se des de fa anys i que ara, amb el relleu en la cartera d'Educació, ha trobat una oportunitat per a esclatar.
“Volem que la consellera ens escolte. Tenim els salaris congelats des de 2007 i cobrem, de mitjana, 300 euros menys que el professorat de la resta de l'Estat. És intolerable”, han repetit des de les organitzacions convocants.
Però el conflicte no és solament salarial. Els sindicats insistixen que el problema de fons és molt més ampli i afecta les condicions laborals, la degradació d'infraestructures i la situació del valencià a les aules. Denuncien que les retallades han reduït places i recursos, que la burocràcia s'ha convertit en una càrrega insuportable i que l'anomenada “Llei de Llibertat Educativa” obri la porta a un retrocés en l'ús del valencià.
La batalla política endurix l'escenari
Mentrestant, des del Govern valencià s'aferren a un discurs molt diferent. **Pablo Ortega**, director general de Personal Docent, ha subratllat que durant els huit anys del Botànic no hi hagué pujades salarials ni protestes d'este calibre i que ha sigut l'actual Executiu el que ha reforçat plantilles fins a assolir els 68.000 professors, 1.500 més que l'any passat.
Un missatge que no convenç els sindicats, que consideren insuficient qualsevol dada que no vaja acompanyada d'una negociació real. Des de l'oposició, Compromís ha reclamat un increment de 2.800 euros anuals per als docents i acusa el PP d'haver "denigrat" l'educació durant els últims cursos.
Este encreuament permanent de retrets entre partits i sindicats configura un escenari especialment inestable per al sistema educatiu valencià. I entre tot el caos, en els centres educatius l'ambient és de cansament, però també de determinació. Molts docents consideren que este és el moment de pressionar perquè, del contrari, la situació podria seguir deteriorant-se fins a nivells insostenibles.
Una vaga indefinida sobre la taula
Més enllà de les xifres i dels discursos, el que preocupa ara en col·legis i instituts és l'escenari immediat. La vaga de l'11 de desembre no era una protesta aïllada, sinó el primer pas d'un calendari de mobilitzacions que els sindicats ja han anunciat i que pretén mantindre's de manera constant. Salvo canvi de rumb, hi haurà noves protestes cada mes, possiblement acompanyades de aturs parcials o concentracions simultànies per mantindre la pressió.
Eixe calendari podria tensar-se encara més si la Plataforma per l’Ensenyament Públic complix el que ha avançat. I és que ja han alertat que, en cas que la Conselleria no reaccione amb mesures immediates, les mobilitzacions podrien evolucionar cap a una vaga indefinida que es prolongaria fins a final de curs. El missatge és clar: el professorat està disposat a sostindre el pols tant com siga necessari.
La Plataforma ha posat especial èmfasi en la situació de les infraestructures educatives. Ha denunciat que molts centres afectats per la DANA seguixen en condicions deficients i reclama recuperar els 121 milions retallats en infraestructures. També demana que es reforce l'atenció a la inclusió, que es cobrisquen les baixes amb més rapidesa i que es protegisca el valencià a les aules mitjançant una reforma legislativa.
La incògnita ara és quin camí elegix la consellera Ortí. Si convoca una taula de diàleg en els pròxims dies, els sindicats asseguren que estan disposats a negociar. Si no ho fa, el 2026 arribarà marcat per un clima de protesta permanent que podria acabar afectant no només el funcionament dels centres, sinó també el ritme del curs escolar i a milers d'alumnes i famílies.