Com s'implanta la intel·ligència artificial en un ajuntament de 800 habitants? I en un de 80.000? Eixa és, en el fons, la pregunta que ha tractat de respondre la Diputació de València durant les últimes setmanes. La institució provincial ha conclòs en Torrent tres jornades participatives sobre intel·ligència artificial aplicada a l'administració local, una iniciativa que ha reunit a 171 assistents procedents de 100 ajuntaments de la província amb l'objectiu de radiografiar, de primera mà, les oportunitats, els reptes i les necessitats reals dels municipis valencians davant este canvi tecnològic.
El resultat no és un informe tècnic elaborat en un despatx. És quelcom més valuós: un mapa de prioritats construït des de baix, escoltant a qui gestiona dia a dia els servicis públics més pròxims al ciutadà. A partir d'eixes conclusions, la Diputació treballarà durant les pròximes setmanes en el disseny de noves accions, recursos i mecanismes de suport que es desenvoluparan especialment durant 2026 i 2027 per a afavorir l'adopció de la intel·ligència artificial en els consistoris valencians.
Escoltar abans d'actuar
La iniciativa respon a una lògica poc habitual en l'àmbit institucional: abans de desplegar solucions tecnològiques, preguntar als destinataris què necessiten. Les jornades, celebrades en la Sala Cívica de l'Antic Mercat de Torrent, s'organitzaren en tres sessions diferenciades segons la grandària dels municipis participants —grans, mitjans i xicotets—, la qual cosa va permetre abordar els desafiaments específics de cada realitat. No és el mateix digitalitzar una regidoria en una capital de comarca que fer-ho en un poble sense tècnic informàtic propi.
"La intel·ligència artificial representa al mateix temps una gran oportunitat i un gran repte per als ajuntaments de totes les grandàries i per a tots els perfils professionals de l'administració local." - Amparo Folgado, diputada responsable de l'àrea d'Intel·ligència Artificial de la Diputació de València
Folgado, que encapçala la nova àrea d'IA creada en el si de la corporació provincial, va destacar també "la importància d'escoltar les inquietuds i prioritats reals dels ajuntaments per a construir una estratègia útil i veritablement municipalista". Una filosofia que, en la pràctica, es traduïx que les conclusions extretes d'estes jornades serviran per a prioritzar les futures accions de la Diputació en esta matèria.
Formació, governança i sostenibilitat: els tres pilars del debat
Durant les sessions participaren alcaldes, regidors, habilitats nacionals, tècnics municipals i responsables de distintes àrees de gestió pública. El debat no es va limitar a quines ferramentes d'IA podrien usar-se, sinó que va abordar preguntes més complexes i urgents: qui forma els empleats públics per a usar-les? Com es garantix que eixa tecnologia siga viable a mitjà i llarg termini? Quin paper ha de jugar la institució provincial com a acompanyant?
Entre les qüestions abordades destacaren les necessitats formatives de distints perfils municipals —especialment tècnics informàtics, secretaris, interventors i càrrecs electes—, així com les possibles línies d'assistència que podrà oferir el nou departament especialitzat de la Diputació. També es van estudiar fórmules per a garantir la viabilitat tècnica, econòmica i organitzativa de la implantació de la IA a mitjà i llarg termini, amb especial atenció als municipis amb menor capacitat de recursos, que són, precisament, els més nombrosos.
Este enfocament no és casual. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) va alertar en la seua guia pràctica publicada a finals de 2025 que la IA no és només una qüestió tecnològica, sinó organitzativa, jurídica, ètica i cultural, i que la seua implantació exigix planificació, governança i una visió estratègica adaptada a la grandària i maduresa digital de cada entitat local. La Diputació de València pareix haver pres nota.
Un departament provincial amb vocació de proximitat
El context que s'emmarquen estes jornades és el de la creació d'un nou departament específic d'Intel·ligència Artificial en la Diputació, amb la qual cosa la institució fa un pas més enllà de la mera digitalització administrativa. Entre les iniciatives que recolza destaca Revital-IA, un projecte pioner que busca convertir la IA en una ferramenta estratègica per a la revitalització social, econòmica i mediambiental de municipis xicotets i mitjans de la Comunitat Valenciana.
La nova línia estratègica contempla cinc grans eixos d'actuació: l'augment de la productivitat i eficiència municipal mitjançant l'ús de la IA; el desenvolupament de marcs ètics i normatius per a garantir un ús responsable; la formació del personal tècnic i polític; i la definició d'una estratègia sostenible. A estos eixos se sumaran ara les aportacions concretes recollides durant les tres jornades, que inclouran tant solucions d'ús directe com instruments d'organització interna, governança i acompanyament tècnic per a les entitats locals.
L'aposta de València no és un cas aïllat. El secretari general de la FEMP, Luis Martínez-Sicluna, ha subratllat que "la IA no és futur, sinó que és present, encara que encara no som capaços d'albirar totes les conseqüències del canvi que suposa la seua integració en l'esdevindre quotidià". En eixe escenari d'incertesa compartida, la decisió de la Diputació de València de construir el seu full de ruta escoltant cent municipis abans de dissenyar cap solució pot resultar, a la llarga, un dels seus majors actius.