Cada 18 de setembre des de fa sis anys es commemora el Dia Internacional de la Igualtat Salarial. Encara que és una de les problemàtiques més longeves instaurades en el mercat laboral, no va ser fins al passat any 2019 quan l'Organització de les Nacions Unides va decidir dedicar esta jornada a visibilitzar i conscienciar sobre la necessitat d'aconseguir la igualtat salarial entre homes i dones.
A la Comunitat Valenciana per exemple, les últimes dades disponibles de l'any 2021 revelen que la bretxa salarial entre gèneres era d'un 20,4 %, dos punts per sobre de la mitjana estatal que se situava en aqueix mateix període en el 18,36 %. És a dir, un home cobrava un 20,4 % més que una dona. Des d'un prisma autonòmic, la directora del Grau en Dret de la Universitat Internacional de València (VIU), Ana Escribá, apunta que l'alt nombre d'empreses del sector serveis que operen en l'economia valenciana és un dels motius que sustenta eixa diferència salarial entre homes i dones.
"A la Comunitat Valenciana, hi ha moltíssimes empreses que es dediquen al sector serveis i a la restauració i sabem estadísticament que estes empreses són en les quals més dones es contracten, les que usen més jornades a temps parcial i també és un dels sectors pitjor pagats", explica Escribá. Entre els àmbits professionals que es troben dins d'este sector estan el de les cures o la neteja, on el 76 % de les empleats tenen nom femení, tal com exposa l'Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022 elaborat per les associacions IFMA i ASPEL.
L'existència de més dones en els departaments amb pitjors condicions laborals, com una menor remuneració econòmica o una major temporalitat, fa que esta desigualtat seguisca vigent any rere any. Una altra de les causes és que seguixen sent les treballadores les qui sol·liciten més reduccions de jornada o permisos orientats a cura de familiars o descendents.
"Encara seguim sent una societat, a nivell nacional, en la qual la dona és la que se sol fer càrrec de les cures familiars i les tasques de la llar i això al final fa que sol·liciten més reduccions de jornada que repercutix en una baixada del seu sou; o directament deixen de treballar i no tenen remuneració", indica la directora del Grau en Dret de la VIU.
Pujada del SMI i més mesures de conciliació
Per a revertir esta diferència de sou entre homes i dones, Escribá apunta a la necessitat d'escometre una pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) amb l'objectiu de "beneficiar a aquelles persones que treballen en els sectors amb pitjors sous, uns llocs ocupats generalment per dones. "Encara que hi haja una reducció d'hores en la jornada laboral o es demanen permisos, la pujada del SMI farà que també augmente el poder adquisitiu d'ixes treballadores", exposa.
Afavorir la conciliació dels i les treballadores entre el món familiar i laboral també està en el centre de les estratègies que s'haurien d'escometre per a aconseguir la igualtat salarial. Per este motiu, Ana Escribá destaca l'equiparació dels permisos pel naixement d'un menor. "Fa 20 anys el progenitor que no havia donat a llum tenia un màxim de tres dies de permís i la resta ho gaudia la mare. A poc a poc això s'ha anat equiparant i ara tots dos gaudixen de les mateixes setmanes de permís, per la qual cosa evitem penalitzar a la dona en la seua carrera professional", manifesta.
A més, Escribá manifesta que s'ha de posar el focus en el sector serveis. "Esta és una de les qüestions més importants perquè en realitat els treballs que s'oferixen en els serveis són aquells que menor qualificació necessiten amb la qual cosa van a tindre menys remuneració, si a més d'això sumem les reduccions de jornada o el deixar el treball per a facilitar la conciliació familiar és un ròssec", comenta la directora.
"Encara que queda molt treball a fer, crec que estem fent-ho bé i estem començant a treballar a reduir eixa diferència salarial", afig l'experta. La suma de conscienciació des d'edats primerenques en els col·legis, instituts i universitats i els valors d'igualtat en la generació actual de famílies "és el que va a fer que a poc a poc es vaja reduint aqueixa bretxa", confirma Escribá. "A més, ja no tenim eixa concepció que la dona és la que s'ha de fer càrrec de totes les tasques de la llar i de la cura dels fills", afig.
Una nova pensió per a les mestresses de casa majors de 65 anys
Amb la finalitat de dignificar el treball d'aquelles dones que han exercit la labor de mestressa de casa durant tota la seua vida activa, l'Imserso ha anunciat la implementació d'una nova pensió no contributiva per a persones majors de 65 anys que, a causa que el seu treball s'ha realitzat dins de la llar, no han comptat amb el respatler d'un contracte laboral o de la Seguretat Social.
En eixe sentit, la quantia màxima d'aquesta pensió aconseguirà els 517 euros mensuals. Sobre este tema, Escribá confirma que es tracta d'una "mesura positiva i adequada" i contribuirà a reduir la bretxa salarial "encara que no la va a eliminar perquè este problema va més enllà i l'objectiu és dur-la a la mínima expressió".