El Botànic reverteix la situació de la dependència valenciana

La Comunitat Valenciana passa de ser la pitjor valorada en 2015 a ser la cinquena millor autonomia en atenció a la dependència

Guardar

Una dona descansa en el banc d'un parc. Imatge de Xisco Navarro
Una dona descansa en el banc d'un parc. Imatge de Xisco Navarro

La Comunitat Valenciana continua mostrant un avanç més que significatiu pel que respecta al sistema de dependència i és una de les que més ha incrementat la seua valoració aquest 2022. En concret, ha aconseguit una nota mitjana de 6,2, segons el XXIII Dictamen de l'Observatori Estatal de la Dependència, elaborat per l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.

Una nota que li val per a situar-se com la cinquena millor autonomia en serveis de dependència, una situació que contrasta amb 2015, quan va entrar el Botànic al Govern de la Generalitat, any en què ocupava l'última posició.

L'estudi destaca que el 20,02% de la població valenciana potencialment dependent està atesa, una xifra superior a la mitjana estatal, que és del 19,9%. Mentrestant, hi ha un 28,33% de persones susceptibles de percebre ajudes per la dependència que les han sol·licitades, una xifra inferior al 30,56% estatal.

Així mateix, la Comunitat Valenciana és la segona que més persones ha incorporat al sistema de dependència per darrere de Canàries: Hi ha un creixement del 14,13% entre desembre de 2021 i desembre de 2022, quasi el doble de la mitjana espanyola, que se situa en el 7,47%.

Actualment, i segons les dades de l'Observatori, 27.394 persones estan a l'espera en la Comunitat Valenciana, d'elles 16.283 estan a l'espera de valoració i 10.571 estan ja en llista d'espera.

La vicepresidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas
La vicepresidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas

300 dies per a resoldre un expedient

En concret, la Comunitat Valenciana és la cinquena en el rànquing estatal després de Castella i Lleó (8,5%), Castella-la Manxa (7,9%), Andalusia (7,6%) i Madrid (6,5%). Mentrestant, Múrcia (2,4%) i Canàries (2,9%) mantenen l'última posició.

Per normativa, el termini màxim per a resoldre un expedient se situa en sis mesos (180 dies), però només hi ha dues comunitats per davall a aqueix marge en les seues mitjanes: Castella i Lleó (125 dies); i País Basc (136 dies). La Comunitat Valenciana ho resol en 300 dies en mitjana. En l'altre extrem estan Múrcia (486 dies), Andalusia (544 dies) i Canàries (977 dies).

Així, les comunitats amb majors 'llimbs de la dependència', persones pendents de rebre prestació, són Catalunya (27,1%), La Rioja (18,9%) i País Basc (17,5%); i les que menys Castella i Lleó (0,18%), Castella-la Manxa (3,71%) i Aragó (4%).

Igual que va ocórrer en 2020 i 2021, Catalunya i Andalusia acumulen quasi la meitat de les persones mortes en llista d'espera. En el cas de la Comunitat Valenciana 3.805 persones van morir a l'espera de ser valorades, amb el que ocupa el nové lloc per la cua.

Cal destacar que hi ha sis autonomies amb una llista d'espera per davall del 5% i que redueixen la seua llista respecte de 2021: Castella i Lleó (0,18%); Castella-la Manxa (3,7%); Aragó (4%); Cantàbria (4,7%), Navarra (4,8%) i Galícia (4,6%).

L'Observatori revela també que en el primer any del pla de xoc (2021), deu governs de comunitats autònomes "van fer caixa" amb l'increment pressupostari que va realitzar l'Administració General de l'Estat: Aragó, Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, Regió de Múrcia, Comunitat Foral de Navarra, País Basc i La Rioja, en disminuir la seua aportació neta al sistema d'atenció a la dependència.

Finalment, en la Comunitat Valenciana la despesa mitjana per habitant dependent es va situar en 1.135 euros, alguna cosa per davall de la mitjana nacional de 1.191 euros.

Destacats