El Palau de les Arts Reina Sofia de València va acollir una d'estes cerimònies que van més enllà de l'entrega de títols. La promoció 2026 d'ESIC Business & Marketing School va celebrar la seua graduació amb un missatge clar des de la tribuna: el moment d'actuar és ara, i la responsabilitat de transformar les empreses recau, en bona part, en els qui acaben de formar-se per a fer-ho.
Una padrina amb experiència pròpia en les aules d'ESIC
La consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç de la Comunitat Valenciana, Marián Cano, va ser la padrina de la promoció i va protagonitzar una intervenció que va combinar el reconeixement institucional amb la proximitat de qui ha passat pels mateixos passadissos. Cano és antiga alumna de postgrau d'ESIC, la qual cosa va dotar el seu discurs d'una credibilitat que va més enllà del protocol: no parlava des de la distància del càrrec, sinó des de la memòria compartida de l'esforç acadèmic.
Lluny del to solemne que solen marcar estos actes, la consellera va triar parlar de realitats concretes. Va reconéixer que esta generació ha completat la seua formació en un entorn que no ha donat treva: digitalització accelerada, irrupció de la intel·ligència artificial i un escenari internacional sacsat per la incertesa. Paradoxalment, este context advers és precisament el que, a parer seu, ha forjat professionals més preparats.
"Esta generació ha viscut de primera mà l'acceleració de la digitalització, la irrupció de la intel·ligència artificial i un escenari internacional caracteritzat per la incertesa i els canvis constants", declara Marián Cano, consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç de la Comunitat Valenciana
Contra l'estereotip del jove passiu
Hi va haver un moment en el discurs que va meréixer atenció especial. Cano va eixir al pas dels tòpics que amb massa freqüència es projecten sobre les noves generacions —la suposada falta de compromís, la comoditat, l'aversió a l'esforç— per a refutar-los amb dades que estan a la vista. El futur, va dir, no s'improvisa: "es construïx cada dia amb treball, valentia i voluntat de seguir aprenent". Una afirmació que, en boca de qui gestiona la política industrial d'una comunitat autònoma, no sona a discurs motivacional, sinó a convicció.
La consellera també va voler reconéixer a qui habitualment queden fora del focus en estes cerimònies: les famílies. El suport, la confiança i l'acompanyament de pares, mares i entorns pròxims durant anys de formació rarament reben un reconeixement explícit en este tipus d'actes. Cano ho va fer, i no de passada.
Talent sense acció: una equació que no tanca
Un dels eixos centrals del missatge va ser la distinció entre tindre talent i saber convertir-lo en impacte real. No n'hi ha prou amb formar-se; fa falta fer el pas. Les empreses canvien gràcies a les persones que les integren, va subratllar Cano, posant el focus que la innovació, la sostenibilitat i l'adaptabilitat no són atributs abstractes de les organitzacions, sinó el resultat directe del lideratge i el compromís de qui hi treballen.
És una idea que connecta amb la mateixa raó de ser d'ESIC, una escola de negocis privada fundada en 1965, acreditada internacionalment i considerada una de les líders del sector a Espanya. Amb una metodologia orientada a l'ocupació i una ocupabilitat declarada del 95%, ESIC es posiciona com la universitat número u en Màrqueting a Espanya. No és un detall menor: els graduats que van rebre el seu títol al Palau de les Arts ixen d'una institució la filosofia de la qual fa dècades apostant per perfils capaços de generar canvi.
Un tancament que és, en realitat, un punt de partida
Cano va tancar la seua intervenció amb una invitació directa a emprendre, assumir reptes i participar activament en la construcció d'una societat més pròspera i competitiva. Sense ambigüitats.
"Utilitzeu el vostre coneixement per a construir, la vostra preparació per a aportar i els vostres valors per a millorar la societat que vivim", admet Marián Cano, consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç de la Comunitat Valenciana
La cerimònia al Palau de les Arts no va ser només el tancament simbòlic d'uns anys de formació. Va ser també un recordatori que l'economia valenciana —i l'espanyola— necessita que estos coneixements es convertisquen com més prompte millor en decisions, projectes i empreses. La pregunta que queda flotant en l'aire, després d'un discurs com el de Marián Cano, és si l'entorn empresarial i les institucions estan a l'altura dels professionals que diuen necessitar.