Ana Lluch, oncòloga, catedràtica de Medicina en la Universitat de València i cap del Servici d'Hematologia i Oncologia de l'Hospital Clínic Universitari de València, acaba de rebre el Premi Muy Interesante a Mujeres Científicas en el MuyScience Fest 2025, un reconeixement a més de quatre dècades dedicades a millorar la qualitat de vida de milers de pacients de càncer de mama. En esta entrevista amb València Extra, Lluch repassa els fites d'una trajectòria marcada per la investigació i l'atenció clínica, i dibuixa cap a on es dirigix el futur dels tractaments.
Què suposa personal rebre el Premi Muy Interesante a Mujeres Científicas en esta edició del Muy Science Fest Madrid 2025?
És un fet que m'ha agradat moltíssim. Em vaig sentir molt bé davant este premi que se'm va atorgar, que a més va ser una estàtua de Marie Curie, amb elqual em vaig sentir molt identificada.
Mirant arrere, quines fites consideres més determinants en la teua carrera com a investigadora en càncer de mama?
El més important han sigut els avanços que hi ha hagut en els últims anys des que jo vaig iniciar fa més de 40 anys la meua carrera i, sobretot, la meua dedicació a les dones amb càncer de mama. Ha sigut crucial per a mi vore tot el que hem aconseguit en este camp, perquè hem arribat ja al fet que la curació del càncer de mama estiga actualment aproximadament del 80-85% de tots els casos.
En quin moment t'adonares que volies orientar la teua especialitat en medicina cap a l'oncologia?
Fou al principi de la meua carrera on inicialment jo volia dedicar-me a la investigació i a la clínica, i vaig veure que el càncer de mama englobava les dos situacions. Vaig veure el gran nombre de dones a què afecta el càncer de mama i el fet de poder dedicar-me a elles i a donar-los bones notícies amb els avanços que anaven succeint.
Quins reptes seguixen pendents en el diagnòstic precoç i com podrien superar-se en els pròxims anys?
El diagnòstic precoç és importantíssim, ja que detectar un tumor quan s'està iniciant és la base fonamental perquè puguem curar, per menut o gran que siga. Però no solament per això, sinó també perquè és quan s'està iniciant la fase biològica del tumor i així podem investigar-lo des del principi.
Quan detectem els tumors en fases inicials, és molt major el percentatge de curacions que es donen. Els programes de screening o de diagnòstic precoç és una de les premisses fonamentals que han permés haver aconseguit estes xifres de curació que tenim actualment. No obstant, es deu també a què coneixem millor la biologia del tumor per les noves tècniques diagnòstiques que tenim i perquè podem actuar de manera molt més específica i certa per a tractar-lo. Per tant, el fet de detectar-lo precoçment és una de les bases fonamentals per a poder gestionar el càncer de mama.
De quina manera poden ajudar la intel·ligència artificial i les noves ferramentes digitals al diagnòstic precoç?
La intel·ligència artificial (IA) ens pot ajudar de manera molt important, sobretot usant-la com a ferramenta per a imatges en el moment de la detecció. Encara que ja ho està fent, en un futur la IA podrà detectar un tumor en la seua fase inicial amb menys mitjans diagnòstics dels que ara tenim.
Quan detectem els tumors en fase inicial, la curació és molt major, per eixe motiu és tan important el diagnòstic precoç
Quins canvis creu que es podrien fer en el sistema sanitari per millorar l'atenció en oncologia?
El més important és tindre prou mitjans per a poder diagnosticar a totes les dones, sobretot en un rang d'edat ampli. Ací a València tenim la sort que els programes de screening comencen en una edat que és als 45 anys, ja que en altres comunitats espanyoles, en la majoria, comencen als 50 anys. Però hauríem de comptar amb el material necessari per a poder cridar a totes les dones a partir d'eixa edat.
Com d'important és l'acompanyament emocional després de rebre un diagnòstic de càncer de mama?
Considere que és fonamental, perqué és lògic que a les dones els espante un diagnòstic de càncer de mama, però és necessari explicar-los que hui en dia el càncer no és igual a mort. Eixa és la primera premissa, i la segona també molt eficaç és fer un acompanyament emocional amb psicòlegs que ajuden quan se li dona la notícia a una dona. Nosaltres hem tingut la sort a València de poder tindre eixe acompanyament de psicòlogues entrenades en este tema, de poder ajudar a les dones en son diagnòstic inicial i també en el procés de tractament del càncer.
A l'Espanya hi ha prou suport institucional per a poder impulsar projectes d'investigació en càncer de mama?
La investigació és fonamental, perquè sense ella no hi ha progrés. El que passa és que la inversió en investigació suposa un benefici per al demà, i moltes vegades els governs volen veure el benefici en el moment. Per tant, a voltes resulta difícil, però necessitem molta més ajuda per a la investigació en Espanya.
Si pogueres imaginar el futur del tractament del càncer de mama en uns deu anys, com seria?
Jo m'imagine que, si ara el tractament ja és personalitzat per a cada pacient, en un futur molt pròxim, amb les noves tecnologies i la innovació que tinguem, serà encara més dirigit i més personalitzat, i possiblement combinat amb altres tipus de tractaments i de fàrmacs que ara estan en investigació.