Cada matí, Juanma Melero i Clara Castelló connecten amb els espectadors a través de Connexió CV, un magazín que recorre la Comunitat Valenciana i que s’emet de dilluns a divendres a partir de les 10.00 hores a À Punt, mostrant tradicions, gastronomia i històries valencianes. En esta entrevista amb València Extra, els periodistes parlen del seu vincle professional i de com combinen informació, emoció i naturalitat davant de les càmeres.
Connexió CV recorre cada dia pobles, ciutats i comarques. Què us continua sorprenent del territori?
Clara: Portem des de setembre recorrent cada dia la nostra Comunitat, però sempre em sorprenen festes que desconeixíem, tradicions, gastronomia, productes típics, dolços, plats d’arrossos… i veure també la varietat amb què s’elaboren segons la zona. També, les persones que entrevistem. A la terreta som gent alegre, divertida, però cada dia tenim una mostra en el programa.
Juanma: Jo sempre dic que cada dia aprenem una o diverses coses noves en el programa, tant els espectadors com nosaltres. És molt enriquidor poder anar a diferents pobles per tot el territori. Gràcies també al conveni que tenim amb xarxa de televisió local i comarcal, que fa possible estar en qualsevol poble, des d'una punta a l'altra, en qüestió de segons. I això dona una riquesa i una calor al programa que ho fa diferent.
A vegades el programa dona veu a històries personals molt potents. Com es gestiona l'emoció per a informar sense perdre el rigor?
Juanma: Ací he de contestar jo primer per a parlar de Clara Castelló. És difícil controlar les emocions en ella. No és el nostre fort, encara que també és la gràcia que té el programa. Ens costa molt controlar tant l'emoció positiva o les rialles com el sentiment de plorar. Ens ha passat, més a Clara que a mi, però ens passa a les dos. I també és bonic poder ser natural i poder plorar si ho necessites, o poder riure si alguna cosa t'està fent gràcia. Crec que això és un poc el truc que ha trobat la casa en nosaltres dos, que som tan naturals com per poder no amagar és el nostre sentiment. En la tele és difícil, però en això Clara Castelló és la número 1.
Clara: Jo he de dir que gràcies al suport de Juanma puc mantindre i aguantar eixes emocions, perquè no sempre és fàcil. El fet de tindre'l al costat em dona un suport, per exemple quan a mi m'entra un atac de riure, perquè ell pot, amb la major de les naturalitats, continuar avant. I quan entra l'emoció de poder plorar i no poder continuar, és un gust saber que tens com una mà en la qual pots tindre un suport molt fort; quan tu no pots parlar, saps que ell tirarà avant i que ho farà per tu. Llavors, eixa connexió que tenim els dos, a pesar que nosaltres mai havíem treballat junts abans, ha sigut un descobriment. Poder tindre eixe feeling és bo per a moltes situacions que el programa produïx i que gràcies al suport mutu podem salvar.
Hi ha alguna història o entrevista que us haja marcat especialment des que presenteu el programa?
Clara: Guau, n’hi ha moltes! Trobar-ne només una és difícil, però és cert que quan hi ha persones majors o xiquets afecta més. Hi ha històries que són difícils de mantindre.
Juanma: És que s'emocionem pràcticament tots els dies, perquè sempre hi ha una història potent. Normalment és un programa divertit, simpàtic, de rialles, però sempre està el moment de dir “Uf! Tinc un clatell en la gola”. El magazín és un programa molt valencià, jo sempre ho dic. I tots tenim un valencià dins. Moltes vegades eixa proximitat fa que ens acabem emocionant molt.
Connexió CV es viu molt des del carrer. Creieu que el contacte directe amb la gent és el que marca la diferència del programa?
Juanma: Totalment. És l'essència del programa, estar en el carrer, en qualsevol lloc on passe alguna cosa. Vivim en el carrer; Clara i jo no podem, perquè estem en el plató, però ens agradaria estar en el carrer. I des de les cases dels nostres espectadors, en 10 minuts poden estar en 15 pobles diferents on estan passant coses. I això no s'havia fet fins ara. La diferència de la resta de programes amb este és que l'equip és tan gran com tota la xarxa de televisions locals i comarcals. Per això és molt fàcil, podem tindre 30 directes en una mateixa jornada.
Clara: És cert que gràcies a la xarxa de mitjans locals, l’espectador que està a casa, sense moure’s del sofà, està viatjant a altres racons de la Comunitat Valenciana, aprenent amb nosaltres les tradicions, la cultura, la manera que tenen de fer un arròs al forn o els dolços típics de la zona.
Al llarg del programa es tracten temes molt distints en poc de temps. Quina part del directe us resulta més exigent?
Juanma: Que són 3 hores o més. Hem tingut dies de fer especials, per exemple amb l'accident del tren o quan n’hi ha pluges amb avisos. Eixos dies podem fer 6 hores de televisió en directe, i això és molt complicat. És difícil ser natural durant tant de temps sense que semble que tens pressió. No pots fallar. I nosaltres aconseguim que el programa siga divertit, que siga natural durant hores sense que es note massa que poden sorgir problemes.
Clara: Nosaltres tenim tensió des que comencem fins que acabem. El ritme del programa tampoc ens permitix relaxar-nos. És cert també que comptem, a banda de la xarxa de televisions locals i comarcals, amb 3 tertulians que estan amb nosaltres cada dia en la taula d'actualitat i ells també aporten el seu granet d'arena, la seua experiència... I un equip tècnic que sense ells Juanma i Clara no podrien estar cada dia 3 hores davant de la càmera.
Presentar en directe implica improvisació constant. Sou més de seguir el guió o de deixar-vos portar pel que passe en plató?
Clara: El guió està molt bé per a poder tindre una base, una documentació, perquè si no, tots els passos serien igual. El guió et permet tindre informació sobre on estàs, què passarà, amb qui estaràs... I com més informació tens, més fàcil és poder fer una improvisació.
Juanma: Però igualment improvisem prou. A mi m'agrada improvisar si ella no s’ho espera, perquè em divertisc més. Jo sé que puc sorprendre-la sense avisar-la i que ella sabrà eixir, i ella sap que me la pot embolicar i jo sabré eixir. El vincle professional que tenim és tan difícil de trobar que et fa estar molt segur. Jo quan estic en el plató sé que no puc fallar, perquè tinc al costat a Clara. I ella m'imagine que té la mateixa situació, que no pot fallar perquè sempre estaré jo darrere.
Què us agradaria que pensara un espectador quan apaga la tele després de veure Connexió CV?
Clara: Que té ganes de més. Que l'endemà està esperant que arriben les 10 del matí per a tornar a connectar amb À punt i amb el magazín Connexió CV per a descobrir noves històries de la nostra Comunitat. M’'agradaria que quan apagara la tele l'espectador diguera “Quina alegria de programa! Quantes coses he aprés! Demà tornaré a sintonitzar amb estos xics”.
Juanma: I que s'haja divertit, que s’ho haja passat bé. Que hi ha molts problemes en estos moments en el món com per a no trobar felicitat en la tele. Si encens la tele i esculles posar Connexió CV és perquè pots divertir-te amb les nostres coses.