El 87% dels valencians vol prohibir fumar en terrasses i ampliar els espais sense fum

L'informe revela una creixent preocupació social pels nous dispositius de nicotina i el seu impacte entre la població jove

Guardar

Una persona fumant vaper. Foto de GettyImages, crèdit de Sergi Kolesnikov
Una persona fumant vaper. Foto de GettyImages, crèdit de Sergi Kolesnikov

La societat valenciana es mostra cada vegada més crítica amb el consum de tabac en espais públics i amb l'auge dels nous dispositius de nicotina. Així ho reflectix l'Enquesta Setmana Sense Fum 2026 de la Comunitat Valenciana, els resultats de la qual evidencien un ampli suport ciutadà a endurir les mesures contra el tabaquisme i alerten sobre l'impacte dels  cigarrets electrònics i el tabac escalfat entre adolescents i adults joves.

La dada més contundent de l'informe és que el 86,9% de les persones enquestades rebutja permetre fumar en les terrasses de bars i restaurants. La xifra confirma una clara tendència social cap a la desnormalització del tabac i reforça el suport ciutadà als espais lliures de fum.

L'enquesta, promoguda sota el lema “Inhala Vida, pren aire”, es va realitzar durant els mesos de març i abril de 2026 i va comptar amb la participació voluntària de 753 persones de la Comunitat Valenciana. La iniciativa forma part de la campanya nacional impulsada per la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC), que en tota Espanya va recollir més de 9.300 respostes.

El rebuig a fumar en terrasses continua creixent

La possibilitat de prohibir fumar en terrasses torna a guanyar força social anys després de les restriccions aplicades durant la pandèmia. Segons l'estudi, quasi nou de cada deu valencians consideren que estos espais haurien de mantindre's lliures de fum.

A més, el 78,9% dels participants aposta per ampliar encara més les zones sense fum, una mesura que ja s'aplica en alguns entorns sanitaris, educatius i platges de diferents municipis espanyols.

El suport social resulta especialment significatiu perquè durant la pandèmia la prohibició temporal de fumar en terrasses va ser àmpliament acceptada i no va provocar un impacte negatiu rellevant en el sector hostaler, segons recorden els responsables de l'enquesta.

Una persona fumando en una terraza. Foto de Eduardo Parra
Una persona fumant en una terrassa. Foto d'Eduardo Parra

La percepció ciutadana reflectix també una major sensibilitat cap al fum ambiental i les seues conseqüències sobre la salut pública, especialment en espais compartits on conviuen menors, famílies i persones vulnerables.

Els cigarrets electrònics preocupen cada vegada més

Un altre dels grans titulars de l'informe és el rebuig creixent als nous dispositius de nicotina. El 73,6% dels enquestats considera que productes com els cigarrets electrònics o el tabac escalfat augmenten la probabilitat d'acabar consumint tabac convencional.

La preocupació se centra especialment en els joves. Els resultats mostren que els cigarrets electrònics estan associats a edats més primerenques i a patrons de consum dual, és a dir, persones que combinen cigarrets electrònics amb cigarrets tradicionals.

Entre els fumadors d'entre 19 i 24 anys, l'ús de cigarrets electrònics arriba al 50%, una xifra que preocupa els professionals sanitaris pel risc d'iniciació primerenca a la nicotina. A més, el 88,6% dels participants creu que existix una falsa percepció social que estos dispositius “no són perjudicials” o són menys nocius que el tabac convencional.

Els experts alerten des de fa anys que molts adolescents s'acosten al vaporeig atrets per sabors dolços, dissenys cridaners i campanyes de promoció en xarxes socials.

Un chica vapeando
Una xica amb un cigarret electrònic

L'enquesta també aprofundix en les raons que expliquen el creixement d'estos productes entre la població jove. Més del 68% dels enquestats considera que els cigarrets electrònics es consumixen principalment “per moda”, mentre que prop del 60% assenyala els sabors i aromatitzants com un dels principals elements d'atracció.

Els dispositius amb sabors afruitats, dolços o refrescants són especialment populars entre adolescents i joves adults, la qual cosa ha generat un intens debat sobre la necessitat d'endurir la regulació. A això se suma la influència de les xarxes socials i determinats continguts promocionals dirigits indirectament a menors. De fet, més de dos terços dels participants defensen restringir la publicitat d'estos productes en plataformes digitals i limitar els punts de venda.

També existix un suport majoritari a endurir les restriccions d'edat per a accedir a productes amb nicotina.

La majoria dels fumadors ha intentat deixar-ho

L'estudi posa damunt la taula una altra realitat important: moltes persones fumadores volen abandonar el tabac, encara que no sempre aconseguixen mantindre l'abstinència.

Més del 70% dels fumadors enquestats assegura haver intentat deixar de fumar alguna vegada. No obstant això, la majoria reconeix haver patit recaigudes posteriors. Malgrat això, només un 20% afirma haver utilitzat tractaments farmacològics finançats per a deixar de fumar, una dada que evidencia la necessitat de reforçar la informació i l'accés a recursos sanitaris especialitzats.

Els professionals sanitaris insistixen que deixar el tabac sol requerir diversos intents i recorden que existixen tractaments eficaços que augmenten considerablement les possibilitats d'èxit quan es combinen amb suport mèdic i psicològic.