L'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana ha interposat un recurs d'apel·lació contra l'ordre de processament en el denominat cas Erm --en el qual s'investiga el suposat cobrament de més de 10 milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana-- i demana sobreseure la causa, ja que, a la seua entendre, hi ha una "absència d'indicis objectius" de delicte.
La defensa del qual fora també ministre de Treball critica la instrucció duta a terme per la titular del jutjat número 8 de València, que, segons afirma, "ha consistit bàsicament a unir a la causa les diferents investigacions realitzades per la Guàrdia Civil, per pròpia iniciativa, que procedia a prendre les declaracions que li semblava oportú i sobre les línies d'investigació que aquesta força policial considerava, sense indici d'encàrrec o control judicial i, per descomptat, sense permetre a les defenses intervindre en aquestes".
"D'aquesta manera hem assistit a una instrucció netament policial en la qual no ha existit una altra iniciativa que la de la força actuant", afig.
En el seu recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, la defensa de Zaplana insisteix que, "durant tota la instrucció de la causa, la representació ha hagut d'esperar silent al fet que el Jutjat tinguera a bé deixar accedir a la investigació policial una vegada aquesta estava conclosa i formava ja diversos toms dels quals se'ns donava trasllat, després de citació a aquest efecte". "Mai vam saber el que la Guàrdia Civil estava investigant, si li quedaven nous informes a presentar o declaracions que prendre, excepte alguna filtració en premsa", enlletgeix.
D'aquesta manera, ressalta, després d'una "instrucció delegada" en la Benemèrita, "en la qual s'ha vedat de fet la intervenció dels investigats i en la qual s'ha evitat practicar diligències sobre els elements essencials de la imputació (les adjudicacions d'ITV o del pla eòlic o els beneficiaris dels fons dels comptes a l'estranger), es dicta un precipitat, desordenat i confús acte
de transformació".
I es fa, expressa l'escrit, "sense que existisquen altres bases indiciàries per a imputar" a Zaplana més enllà de la "declaració prèviament pactada" del supòsit fiduciari a l'Uruguai Fernando Belhot i "el mal anomenat full de ruta, indicis que la instructora s'ha negat a sotmetre a contradicció" assenyalant nova declaració del Belhot o de Marcos Benavent.
Igualment, lamenta que l'acte impugnat "aprofita per a denegar les diligències interessades per la defensa en un darrer intent per aquesta part d'acreditar la seua absoluta falta de relació amb els fons i companyies situades a l'estranger o la irregularitat de l'aportació a la causa de l'anomenat full de ruta".
Així, agrega, "es clausura la instrucció de manera precipitada, privant a aquesta part de l'oportunitat de plantejar diligències d'investigació alternatives a la proposta i, fins i tot, la mateixa declaració de l'investigat".
"RETALLS D'UN RELAT CONFÚS"
El lletrat considera que en l'acte recorregut "no és possible apreciar ni un ordre cronològic, ni temàtic ni subjectiu, sinó que es van mesclant retalls d'un relat confús en el qual no es distingeixen que conductes que puguen ser qualificades dels diferents delictes imputats a cadascun dels encausats".
En aquest punt, recorda que la fonamentació jurídica de la resolució recorreguda es limita dos paràgrafs "en les quals no es fonamenta ni es troba cap raonament jurídic que meresca aquest qualificatiu".
Una altra part del recurs, es dedica a argumentar l'"absència d'indicis objectius" sobre la perpetració dels delictes imputats a Eduardo Zaplana. Sobre aquest tema, assevera que "resulta summament difícil defensar-se d'un relat tan summament desordenat i mancat de precisió".
"Si el relat no descriu quina és la resolució prevaricadora per part del meu representat, com podem defensar-nos, negar la seua existència o justificar la seua legalitat? Per descomptat no existeix, ni en el sumari ni fora d'ell, cap resolució signada pel meu representat en relació a les ITV o al PECV. No ens resulta possible entrellucar com va poder ser el senyor Zaplana autor d'aquest delicte", planteja.
Abunda la defensa en què, "en qualsevol cas, no existeix en la present causa cap dada objectiva que permeta vincular a Eduardo Zaplana amb els moviments de comptes fora d'Espanya". "Ni n'hi havia quan va ser ingressat a la presó, ni van aparéixer en les comissions rogatòries lliurades a diferents països, ni resulten després de la ingent documentació examinada procedent de les entrades i registres", postil·la.
La defensa raona que només la declaració de Belhot vincula a l'exdirigent 'popular' amb els comptes de les quals apareixia com a titular el mateix fiduciari, un testimoniatge que per a Zaplana manca de credibilitat, entre altres motius, per tindre "una evident finalitat exculpatòria, de fet resulta exculpat en virtut del pacte amb el fiscal".
Aquesta "falta d'evidències o indicis sòlids" es "excusa", sempre segons el relat del recurs, en què l'actuació de Zaplana era "vetlada".
"PATRIMONI TOTALMENT MODERAT"
"El senyor Zaplana té un patrimoni totalment moderat tenint en compte les rendes declarades a la AEAT i que no ha tingut finançament de fonts desconegudes. L'informe pericial aportat per aquesta defensa demostra amb absolut rigor i detall com va finançar i va pagar cadascun dels immobles que ha tingut des d'abans de dedicar-se a la política. Els seus comptes estan aportats a la causa i es pot fer un seguiment detallat dels seus consums. Si ha amprat a uns amics diners per a pagar un cotxe o un impost, el va rebre per transferència, el va declarar al Congrés quan era diputat, i després el va retornar mitjançant xecs amb una absoluta traçabilitat. On està l'actuació 'vetlada'?", es pregunta.
En conclusió, acaba, "la llarga instrucció practicada, lluny de confirmar els possibles indicis que van justificar la incoació de la causa, ha servit per a certificar l'alienitat" de Zaplana en relació als processos d'adjudicació de les ITV i del pla eòlic i que "no era titular, autoritzat, apoderat o beneficiari dels fons que se li atribueixen a l'estranger". Per això, se sol·licita l'admissió del recurs i l'arxivament de les actuacions.