Més de 200.000 víctimes. Quasi 45.000 desapareguts. I, tres dècades després de la firma de la pau, encara sense un registre oficial que els done nom. Així persistix la ferida oberta del conflicte armat intern de Guatemala, una guerra de 36 anys que esclatà en 1960 i no es tancà formalment fins a 1996. En este buit de memòria i justícia treballa el Centre d'Anàlisi Forense i Ciències Aplicades (CAFCA), una organització guatemalenca que excava fosses, recupera restes humanes i reconstruïx històries de vida. I que, per a fer-ho, necessita suport des de fora. La Diputació de València és una de les institucions que ha decidit estar ací.
Un arxiu que és, alhora, un deute i un tresor
El projecte finançat des de València té un objectiu concret: organitzar l'arxiu forense del CAFCA, un fons documental que acumula fitxes antropològiques, entrevistes i relats de vida de les víctimes del conflicte. El CAFCA és una ONG dedicada a l'exhumació de cadàvers i a la investigació antropològica forense amb investigació jurídica i tècnica. Fins a la data, ha dut a terme 267 investigacions antropològiques forenses i ha recuperat aproximadament un miler de restes de víctimes. Darrere de cada expedient, hi ha una família que porta dècades esperant resposta.
La presidenta de CAFCA, Claudia Estrada, no dubta a qualificar este fons documental com a quelcom més que un conjunt de papers:
"València apostà per ajudar-nos a organitzar el que era una pila de documents, facilitant el treball de la justícia i rescatant la memòria històrica del país" - Claudia Estrada, presidenta de CAFCA
Estrada també destaca que la delegació de la Diputació de València, coordinada per la vicepresidenta Natàlia Enguix, va saber veure des del principi el valor del qual tenien entre mans: un arxiu que és, en les seues pròpies paraules, "un tresor i un deute que tenim amb les comunitats afectades". Perquè ordenar eixa documentació no és només una qüestió d'arxivística: és el que permet que un jutge puga instruir un cas, que una família puga reclamar els seus morts, que la història no quede sepultada junt amb les víctimes.
La guerra que es lliurà, sobretot, contra la població civil
Entre 1960 i 1996, el conflicte armat intern de Guatemala va deixar un estimat de 200.000 víctimes, segons dades oficials de la Comissió per a l'Aclariment Històric. D'eixes persones, unes 160.000 van morir o van ser assassinades, i unes 40.000 van ser víctimes de desaparició forçada. Estes dades continuen sent estimacions, perquè a Guatemala encara no existix un sistema oficial de registre consolidat de persones detingudes i desaparegudes durant la guerra.
Els operatius militars s'intensificaren al Quiché, Huehuetenango, Chimaltenango, Alta Verapaz, Baixa Verapaz, San Marcos i a la Costa Sud, la qual cosa va provocar gran quantitat d'assassinats, execucions extrajudicials, segrestos, tortures i desaparicions forçades de població civil no combatent, específicament de comunitats rurals. Forent, majoritàriament, pobles maies els que carregaren amb el pes més brutal del conflicte.
Erwin Melgar, responsable d'Antropologia Forense del CAFCA, posa xifres i paraules a eixa deuda pendent:
"L'Estat guatemalenc té un deute amb la societat, perquè després de 30 anys de pau no existix un registre únic de les víctimes, del qual número només tenim estimacions" - Erwin Melgar, responsable d'Antropologia Forense de CAFCA
Melgar coordina el treball de busca, rescat i identificació de restes de persones la mort de les quals no va quedar registrada en cap document legal. Com ell mateix explica, es tracta de població civil que va tindre una mort violenta: persones que van perdre la vida en hostilitats o durant la seua fugida a les muntanyes, moltes d'elles per fam.
Vídues, comunitats i una esperança que no prescriu
Entre els qui porten dècades reclamant justícia estan les dones que integren l'Associació Nacional de Vídues de Guatemala. Feliciana Macario és una d'elles. Denuncia les tortures, violacions, desaparicions, desplaçaments forçats i la desintegració de famílies senceres que van viure les dones víctimes del conflicte. El seu testimoni resumix, en poques paraules, el que sosté a estes comunitats:
"El camí és llarg, però tenim esperança d'aconseguir la justícia amb el suport de les institucions i la cooperació internacional" - Feliciana Macario, integrant de l'Associació Nacional de Vídues de Guatemala
Macario també agraïx específicament el suport de la institució valenciana a un procés que afecta directament els pobles maies d'origen kaqchikel. No és un detall menor: a pesar que els acords de pau es firmaren en 1996, els crims de guerra d'eixa època han quedat en gran mesura impunes.
València, més enllà de les seues fronteres
La vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, visità recentment el Centre d'Anàlisi Forense a Ciutat de Guatemala per a conéixer de primera mà els distints projectes que finança la institució en la regió. La seua visió és clara: la cooperació internacional no pot limitar-se al passat. Juntament amb la recuperació de la memòria, la Diputació recolza també iniciatives de desenvolupament en el present, orientades a la igualtat i a la gestió sostenible dels recursos de les comunitats indígenes.
"La memòria és fonamental perquè no es repetisquen fets tan greus com la guerra que obligà desenes de comunitats a desplaçar-se a les muntanyes" - Natàlia Enguix, vicepresidenta de la Diputació de València
L'equació que planteja Enguix no és retòrica: sense memòria, no hi ha justícia; sense justícia, el dany es perpetua. I si el mateix Estat guatemalenc no ha sigut capaç de construir un registre oficial de les seues víctimes després de trenta anys de pau, la pregunta que queda en l'aire és incòmoda: qui més assumirà eixa responsabilitat, si no ho fan institucions que, com la Diputació de València, decidixen mirar més enllà de les seues pròpies fronteres?