Huit mesos després de la tràgica DANA del passat 29 d'octubre, la Generalitat Valenciana ha presentat el Pla Endavant, un projecte ambiciós amb 339 mesures i 12 objectius estructurals que té com a finalitat accelerar la reconstrucció, planificar infraestructures estratègiques i reforçar el territori davant futures emergències. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, junt amb el vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana, Gan Pampols, han sigut els encarregats de presentar este pla.
El Pla Endavant està dissenyat en quatre accions principals en les àrees d'infraestructures, prevenció, protecció i gestió de les emergències per a transformar la Comunitat Valenciana amb la finalitat que “estiga més preparada davant possibles catàstrofes naturals”. Un pla que necessitarà, a més, la col·laboració publicoprivada per a tirar avant.
Entre les accions destaquen sistemes d'alerta primerenca que atenguen les característiques de cada conca i barranc; un test d'estrés hidrològic i hidràulic per a cada conca o subconca, amb l'objectiu d'identificar zones de risc elevat, avaluar la seua capacitat per a suportar esdeveniments climàtics extrems i definir un programa de mesures a emprendre per a reduir el risc a persones i béns; o la modificació de la normativa de seguretat en edificis per a fer obligatòria la instal·lació d'una bomba d'eixugament automàtica i l'elaboració de protocols amb rutes d'evacuació vertical per a tots els edificis públics o privats, establint rutes d'eixida davant inundacions a través d'escales internes o externes d'emergència que connecten amb cobertes o plantes segures.
A més, el pla contempla la incorporació de tancs de tempesta i la creació de parcs antiinundacions per a “gestionar grans volums d'aigua de pluja, reduint la sobrecàrrega en els sistemes de clavegueram i les EDAR”.
Parcs urbans antiinundacions: en què consistiran i quina serà la seua ubicació
La Generalitat contempla la creació de dos parcs antiinundacions: un ubicat en la Ribera del Túria i un altre en el barranc del Poio.
El primer d'ells, s'habilitarà un parc lineal antiinundacions d'uns 10 quilòmetres des de la capçalera actual del Jardí del Túria fins al parc natural. La idea és “esponjar la força de l'aigua”, creant espais que absorbisquen i regulen les avingudes en cas de DANA.
El del barranc del Poio tindrà dos braços: un de 18,5 km i un altre de 5,5 km, en terrenys rústics entre Pla de Quart i l'Albufera. El seu objectiu és replicar la funció reguladora de l'Albufera durant la tempesta d'octubre.
Els parcs introduiran espais verds funcionals – “una zona verda equivalent a la Casa de Campo de Madrid” – que absorbiran i retindran grans volums d'aigua en episodis de pluja intensa, reduint el risc de desbordaments en zones urbanes pròximes; però a més, durant els períodes secs funcionaran com a espais recreatius.
En definitiva, es tracta d'una iniciativa que busca replicar el paper que va tindre l'Albufera de València durant la DANA, ja que va actuar com a barrera de protecció i va mitigar els efectes devastadors de la riuada, que es podrien haver multiplicat si no és per este parc natural.
En matèria d'infraestructures, el pla també formula la realització, en col·laboració amb el Govern central, d'un estudi integral per a analitzar els motius pels quals carreteres i ponts no van suportar els efectes de la riuada amb l'objectiu d'adaptar els mètodes de construcció a este tipus de fenòmens.
Altres iniciatives
A més de les mencionades anteriorment, el Pla Endavant contempla una guia individualitzada de cada barranc, així com establir de forma expressa els llindars de cabal a partir de quin nivell de pluja en cada barranc pot convertir-se en una situació de risc per a les poblacions.
Així mateix, el cap del Consell ha proposat “un canvi en la normativa local, autonòmica i nacional perquè totes les agències que aporten informació pròpia no sols siguen responsables de traslladar les dades de la seua pròpia agència o entitat, sinó també d'interpretar per a la resta dels organismes quina projecció d'impacte tenen les seues dades en brut”.
També planteja que els Ajuntaments reporten a Emergències el nivell del barranc al pas pel seu municipi cada 60 minuts cada vegada que hi haja alerta taronja o superior; i la creació d'una empresa mixta d'infraestructures hidràuliques, i una Agència Estatal de l'Aigua amb seu a la Comunitat Valenciana.